Aquestes és una d'aquelles històries que descobrim a la premsa i bé podria ser una pel·li en qualsevol moment. Una pel·li trista, nostàlgica, que podria signar el 'pimer Yimou' o un inspirat Wes Anderson.
Nagoro és una població de les muntanyes de l'oest del Japó, a més de 500 quilòmetres de Tòquio. L'inevitable despoblació ha portat a que en aquest poble només hi quedin 27 habitants, i entre ells, la sra. Tsukimi Ayano que amb una potent imaginació, constància i ànsies de no sentir-se sola (té 69 anys i viu amb el seu pare) s'ha dedicat a repoblar el seu poble de ninots de mida real.
La persona més jove de Nagoro té 55 anys, per tant, l'escola ja fa anys que va tancar... davant d'aquest panorama la sra. Ayano va decidir fa 16 anys construir-se ella mateixa els veïns i veïnes del poble i els ha anar deixant per tot el poble. Ara mateix, ja ha aconseguit multiplicar per 10 el nombre d'habitants; per tant, 270 ninots fets de drap 'habiten' l'escola, la botiga de queviures, les parades de bus... tot amb l'esperança de crear-se l'il·lusió de quan al poble hi vivien unes 300 persones (que era el nombre d'habitants que tenia Nagoro quan la 'constructora de veïnat' era petita). I tot plegat per a sentir-se menys sola, trobar-se acompanyada.
Aquesta història evidencia que l'envelliment és ja un dels problemes imminents d'una població que no es reprodueix tant com caldria per equilibrar les balances.
Des de l'aparició de les nines Nagoro s'ha situat en el mapa i un considerable nombre de turistes visiten la població per descobrir l'incansable feina d'aquesta ciutadana solitària....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada