1946-2024
En els darrers temps, la vam identificar molt com a 'chica Almodóvar', però la sra. Paredes -que va morir el mes passat- era molt més. Una de les actrius amb la carrera més solvent de la península. La sra. Maria Paredes és una gran dama de la interpretació. Participant en més de 75 pel·lícules, 80 séries de televisió i més de 15 obres de teatre.
La sra. Maria Luisa Paredes Bartolomé va néixer i morir a Madrid. De ben petita ja es va interessar per la interpretació iniciant estudis en el Conservatori i a la Escuela de Arte Dramático. L'any 1960 -amb només 14 anys- va participar en la seva primera pel·lícula: Esta noche tampoco (de José Osuna) i 091 Policía al habla (de José María Forqué); l'any següent ja va debutar en el teatre i va començar a participar en el programa teatral de televisió Estudio 1. Entre les dècades de 1960 i 1970 els seus papers en el cinema foren d'actriu secundària en films de géneres diversos: des de comèdies amb Marisol a spaghetti westerns; va ser l'any 1980 amb Opera prima de Fernando Trueba, el seu punt d'inflexió i el principi del reconeixement de l'actriu en el cinema.
L'altre gran punt d'inflexió fou l'entrada en l'univers Almodóvar amb Entre tinieblas (1983) i després vindrien Tacones lejanos, La flor de mi secreto, Todo sobre mi madre, Hable con ella o La piel que habito. Va ser gràcies a Almodóvar que va tenir accès al mercat internacional i la seva professió l'ha portat a treballar a França, Mèxic i Itàlia, participant en films com: La vida es bella de Benigni, Profundo carmesí de Ripstein, Tres vidas y una sola muerte de Ruiz, Jonás y Lila de Tanner, El espinazo del diablo de Del Toro, Espelho magico de Oliveira, entre moltes altres.
La seva trajectòria en el cinema la va fer treballar amb gairebé tots els directors de la seva època: Jesus Franco, Fernando Fernan Gómez, Gonzalo Suárez, Jose Luís Borau... però també era una actriu encantada en donar suport a directors novells, treballant amb Agustí Villaronga, Felipe Vega, Xavier Villaverde, Pablo Malo, Jaime Rosales o Lluís Miñarro (en el film que s'estrenarà aquest any que comença).
Del 2000 al 2003 va ser la presidenta de la Academia del Cine Español en l'època convulsa de rebuig dels professionals del cinema a la Guerra d'Irak.
La sra. Paredes va ser premiada aquí (Goya, Astorga, Gijón, Málaga, Fotogramas, Melilla) i allà (París, Nova York). Tot i que el Goya que va rebre va ser l'honorífic, moltes vegades nominada però cap vegada premiada per alguna de les seves interpretacions.
La seva era una presència elegant, sensible, felina, contundent i dura. Amb aires moderns i actitud que podia encaixar en els melodrames més intensos o en la comèdia més afilada... sens dubte una gran dama de l'escena teatral i del cinema.
Va morir el 17 de desembre de l'any passat quan tenia 78 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada