dijous, 30 de juliol del 2020

SR. CHRISTO VLADIMIROV JAVACHEFF


Christo by Annie Leibovitz.
(1935-2020)

Fa unes setmanes moria un dels artistes més fascinants de l'art contemporani, almenys per a mi.

El sr. Christo Vladimirov Javacheff, més conegut com a 'Christo', moria a finals de maig, amb 84 anys. Nascut a Gabrovo (Bulgària) fill d'un científic i d'una secretària de l'Acadèmiade Belles Arts de Sofia. De jove, es va interessar pel teatre i per l'Art tot i que les estrictes normes del Partit Socialista Búlgar no les portava massa bé.... l'any 1957 fuig de l'estat socialista en una camió que transportava medicaments fins arribà a Austria, allà continuà estudiant Belles Arts però aviat marxà a Ginebra i, després, a París. Fou una època dura, de pocs diners. L'any 1958 realitzà la primera obra de l'estil que el caracteritzaria: embolicà un pot de vidre buit decorant l'embolcall, un empresari alemany en comprà diversos. 

La majoria de projectes artístics foren realitzats amb la seva parella, l'artista Jeanne-Claude (que morí l'any 2009). Curiosament,  va nèixer el mateix dia i any que el sr. Christo: el 13/06/1935 però a Casablanca (Marroc) a meitat dels anys '50 anà va viure a París amb la seva família i l'any 1958 conegué al sr. Christo....

El pot embolicat evolucionà cap a la simplificació i l'any 1959 optà per embolicar els objectes sense decoracions superflues i cada cop escollia objectes més grans. L'any 1961 va embolicar barrils en el port fluvial de Colònia. L'any següent, juntament amb la sra. Jeanne-Claude van emprendre el seu projecte més gran: sense avisar a les autoritats van bloquejar amb barrils de petroli un carrer de París, com a protesta pel mur de Berlin, al cap d'unes hores fou desallotjat però aquesta acció li donà notorietat artística a la ciutat.

L'any 1964 el matrimoni Christo-Jeanne-Claude s'instal·len a Nova York de la que no marxarien. Sense diners i amb problemes d'idioma, anaven exposant en diferents galeries de la ciutat i embolicant vitrines de botigues (que els proporcionava certs ingressos).

La popularitat defintiva arribaria l'any 1968 amb la seva participació en el Documenta 4 de Kassel (Alemanya): un tub de 5.600 metres cúbics suspès per dues grues i visible a 25 kilòmetres de distància...

A partir d'aquí les obres de gran format s'anaren succeïnt embolicant llocs naturals i edificis de tot el món: 'Wrapped Coast' (1969), embolicar la costade Litte Bay a Sidney; 'Valley Curtain' (1970) 400 metres de roba que cobri part del Rifle Gap de les Muntanyes Rocoses a Colorado; 'Running Fence' (1973), la cortina de 39 kilòmetres instal·lada a Marin (França); el Pont Neuf (1985); el Reichstag (1995); 'The Gates' (2005) format per 7.503 marcs metàlics al Central Park de Nova York.

Al llarg dels anys molt projectes van quedar pendents de realitzar, generalment, per manca de permisos, com: el de la Puerta de Alcalá (Madrid), l'estàtua de Colom (Barcelona), el MOMA de Nova York o el pont Alejandro III a París. Precisament, el projecte en el què estava treballant abans de morir era embolicar l'Arc de Triomf de París.

L'obra del tàndem Christo/Jeanne-Claude fou impressionant, veure el Reichstag embolicat dóna fe de l'espectacularitat dels seus projectes.

Christo and Jeanne-Claude Wrap Up the Reichstag | Lost Art - YouTube







dimarts, 28 de juliol del 2020

'RABBITS' DEL SR. DAVID LYNCH A YOUTUBE



A Rabbits 3 conills humanoides estan en una sala d'estar, representats per Scott Coffey, Laura Elena Harring i Naomi Watts (aquestes dues protagonistes del darrer film del director: Mulholland Drive), en el capítol 3 Rebekah Del Río substitueix a la sra. Harring. La frase que presenta la sèrie enllaça directament en els films antecedents i precedents del què parlava: "In a nameless city deluged by a continuous rain ... three rabbits live with a feraful mystery" (En una ciutat sense nom, inundada per una pluja continua...Tres conills viuen amb un misteri aterrador). Els tres personatges dialoguen mentres riures enllaunats constants conviuen amb les converses... com no pot ser d'una altra manera la sèrie està plena d'efectes de so (tan propis del sr. Lynch) i afegits per Angelo Badalamenti (músic habitual de bona part de les BSO del director de Blue Velvet). Algunes imatges dels conills antropomòrfics seran utilitzades a Inland Empire. 
Inicialment, la sèrie només estava disponible -de pagament- a la web del director DavidLynch.com i en algun DVD recopilatori.




Saber exactament què ens vol dir el sr. Lynch amb aquesta minisèrie (i com en la majoria dels seus treballs) és una autèntic misteri: uns diuen que la sala d'estar és com un purgatori, altres diuen que parla del concepte 'temps', de la reencarnació... un autèntic cant al surrealisme.

Si voleu fer-vos la vostra pròpia opinió, en aquest enllaç trobareu el primer capítol dins dels canal de youtube del sr. Lynch: 'David Lynch Theater', en el seu canal estan els 8 capítols restants.


Si voleu gaudir-lo en VOSE aquí teniu els 9 capítols junts:

dijous, 23 de juliol del 2020

AL SEGLE XXI LA TORTURA NO ES CULTURA


Tots Som Poble (@ampostadiuprou) | TwitterSí alguna persona de les que llegeix aquest post pensa que els que vivim a les Terres de l'Ebre estem a favor i encoratgem els correbous estan ben equivocats. Una altra cosa és que aquestes persones contràries s'hagin fet visibles i s'hagin encarat a una tradició tan antiga com inhumana. D'un temps cap aquí van apareixen veus que demanen un debat, que demanen poder tractar la qüestió... i aquestes veus han cristalitzat en l'Associació 'Tots Som Poble', un col·lectiu  format per gent d'Amposta que pensen que "ja és hora de poder obrir un debat tranquil i respectuós sobre els correbous", consideren que tot ésser viu mereix un respecte i gaudir i passar-s'ho bé a costelles del maltractament d'un altra no és admissible.

Em van demanar participar en la campanya "Al segle XXI la tortura no és cultura" i no m'hi vaig poder negar. En ella, diferents persones del territori donen la cara tot mostrant el seu rebuig als correbous.

Perquè la tradició no ho pot justificar tot ...

dimecres, 22 de juliol del 2020

mónFILMAT 2020 #6: AIXO HA ESTAT mF 2020


Un any complicat, una edició diferent, una aposta pel format mixte entre streaming i presencial que ha donat els seus fruits: ha estat l'any que mónFILMAT ha tingut més espectadors/es que mai. Més de 1300 persones han gaudit de la nostra programació reduïda però intensa.


dimarts, 21 de juliol del 2020

EL PADRINO LA MILLOR PELI DE LA HISTORIA SEGONS GENT DE HOLLYWOOD


Póster "The Godfather" El Padrino - Don Vito Corleone (61cm x 91,5cm) + 2  marcos negros para póster con suspención: Amazon.es: Juguetes y juegosSi fa uns dies parlàvem de les pitjors pelis de la Història del Cinema, avui toca parlar de les millors. La revista The Hollywood Reporter ha fet una enquesta a 2.120 persones que treballen a Hollywood en diferents departaments tècnics i artístics preguntant-los quines són les millors pel·lícules de tots els temps. 

Aquí teniu les 20 que encapçalen la llista. Com podreu comprovar cap és una producció de fora de Hollywood i sorprén veure com el Ciudadano Kane ha perdut un parell de posicions, durant molts anys era considerada la millor pel·lícula de la Història del Cinema.

1. El Padrino (1972) de Francis Ford Coppola
2. El Mago de Oz (1939) de Victor Fleming
3. Ciudadano Kane (1941) d'Orson Welles 
4. Cadena perpetua (1994) de Frank Darabont
5. Pulp Fiction (1995) de Quentin Tarantino
6. Casablanca (1942) de Michael Curtiz 
7. El Padrino II (1974) de Francis Ford Coppola
8. ET (1982) d'Steven Spielberg
9. 2001: una odisea en el espacio (1968) d'Stanley Kubrick
10. La lista de Schindler (1993) d'Steven Spielberg
11. Star Wars IV (1977) de George Lucas
12. Regreso al futuro (1985) de Robert Zemeckis
13. Indiana Jones en busca del arca perdida (1981) d'Steven Spielberg
14. Forrest Gump (1994) de Robert Zemeckis
15. Lo que el viento se llevó (1939) de Victor Fleming
16. Matar a un ruiseñor (1962) de Robert Mulligan
17. Apocalypse Now (1979) Francis Ford Coppola
18. Annie Hall (1977) de Woody Allen
19. Uno de los nuestros (1990) de Martin Scorsese
20. Qué bello es vivir! (1946) Frank Capra