EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA146

>

FELIÇ DIA INTERNACIONAL DEL PETO

Feliç Dia Internacional del Petó

'EL ARBOL DE MATIAS' AL CINECLUB LA RAPITA

 

En la propera sessió del CineClub La Ràpita continuem la nostra col·laboració amb el recent creat festival Incert que està tenint lloc des del passat 27 de febrer fins al 25 de maig. Fa unes setmanes projectàvem "Night and Fog en Kurdistan" i en aquesta ocasió anirem fins a Colòmbia amb  "El Arbol de Matias' .

El Festival Incert vol generar el diàleg cultural i internacional posant llum en aquells conflictes o vulneracions de drets humans pendents de 'solucionar'.

El film que podrem veure demà dijous és un bon exemple. 

'El árbol de Matías'  de Pilar Perdomo és un intent de la directora per a explicar-li a son fill què significa una guerra. Situat en el context del seu país: Colómbia. Mitjançant la vida de l'avi de la directora intentarà fer entendre el passat del seu país al seu fill. Un bon dia, el fill de la director li preguntà pel seu avi patern (assassinat per un grup armat), ni ella ni el seu pare l'havien conegut, per tant, va haver de buscar en el passat, tant en la història del seu país com en la de la família. Una història carregada de violència i de guerra.

La pel·lícula té sis capítols: 1. La tierra, el abono; 2. La semilla; 3. La raíz; 4. El trono; 5. Las ramas y 6. Las flores. La directora agafa el símil de les plantes per a explicar-nos la història. 

El film ha estat escollit com a eina pedagògica per a ser utilitzat en la Comisión de la Verdad per a restablir el passat i tancar ferides. Una bona proposta per a entendre el passat per a tenir un futur amb esperança.

El documental de Pilar Perdomo el podrem veure aquest vespre a l'Auditori Sixto Mir.

SINISTRE XIULET

 

Vaig aprendre a xiular tard, quan ja em pensava que les portes d'aquest art estaven tancades per a mi i que no n'aprendria mai, i sé xiular només una nota. Si xiulo una cançó és com si la toqués amb un tambor. Entranyable i insuportable alhora. Però em consolo amb la certesa  que hi ha quelcom sinistre a saber xiular molt bé. A ser capaç de produir una melodia harmoniosa i elaborada sense esforç, de fons, mentre es treballa o es desenvolupa una altra tasca principal.

Xiular és una acció que remet a l'algria, la bonhomia i com a molt a la indolència. Ara bé, imagineu un malvat de pel·lícula a punt de cometre un crim horrible. Pregunta: què podria fer més terrorífic que començar l'escabetxina? Xiular. O situeu-vos en un paisatge nocturn i desert; quin és el so que us podria posar els pèls més de punta? Una cançó xiulada virtuosament sense distingir-ne el xiulador. Hi ha un personatge folklòric dels Llanos de Veneçuela i Colòmbia anomenat el Silbón, que passeja de nit carregant un sac d'ossos i xuclant els borratxos pel melic. Com és a prop sents el seu xiulet, més lluny de tu es troba; com més llunyana sembla la melodia, més a prop el tens. Aterridor.

Ara que us he pres la innocència i la candidesa i que ja no podreu tornar a sentir un xiulet prodigiós sense arrencar a còrrer, podríem esmentar també els xiulets pràctics, els aguts i eixordadors que es fan ficant molts dits dins la boca, el xiulet com a rebombori celebratiu, com a protesta o reprovació, com a codi secret, com a avís, o com a llenguatge propi, i aquí concretament estic pensant el xiulet gomerenc, que encara parlen (o xiulent) alguns habitants de La Gomera. Tots ells una proesa des del punt de vista d'aquesta mediocre xiuladora que tard o d'hora haurà de demanar disculpes als ocells i a la resta de xiuladors extraordinaris per haver gosat embrutir la seva imatge.

Una vegada una mestra em va explicar que hi ha un moment en què els nens aprenen a xiular i les classes es converteixen en un concert desordenat i anàrquic impossible de silenciar. Encara que aquest no fos el meu cas, puc entendre els incipents xiuladors incapaços de conenir-se, entusiasmadament admirats que les boques puguin fer encara una proesa més. I jo els encoratjaria; xiuleu, criatures, xiuleu, i atemoriu els adults del món!.

Irene Solà a La Vanguardia del 22/03/25

PARAULA DE BELA TARR: 'PER QUÈ FAIG CINEMA?'

Al bell mig d'un món que es presenta incomprensible, a l'edat de 33, la pregunta de per què faig cinema sembla incontestable. No ho sé.

Tot el que sé és que no puc fer pel·lícules si no m'ho permeten. Sense recursos, ni finançament, em sento com si no exitís. Els darrers dos anys de la meva vida han passat sota un constant estat d'aparent futilitat. No he tingut cap oportunitat de fer els meus projectes dins dels canals oficials. Només tenia dos possibilitats: ofegar-me gradualment o buscar alguna altra alternativa. Vaig passar per un any horrible de suplicar per diners i, alhora, intentar esbrinar si era possible fer un altre tipus de cinema a Hongria, un cinema que no depengués de les vies oficials o tradicions de finançament. I una vegada que els diners van arribar i vaig aconseguir crear una petita oportunitat, enganyant-me a mi mateix, dient-me que sóc 'independent', va ser quan vaig comprendre que no existeix tal cosa com la independència i la llibertat, només la política i els diners. No és possible escapar-se. Aquells que et donen diners són també una amenaça i l'únic que en queda són obligacions. Però la pel·lícula s'ha de fer. Aleshores un s'aferra desesperadament a la càmera, com si ella fos l'última guardiana d'una veritat que una mateix havia suposat que existia. Però què rodar si tot és mentida? L'única cosa que es pot ser és un apologista de les mentides, de l'engany i la deshonestedat.

Aleshores, per què fer cinema?

Això condueixa conflictes interns. A mesura que la meva autoconfiança disminuïa, el meu equip tècnic també començava a abandonar-me perquè l'empresa semblava incerta i no els podia pagar prou. Vaig quedar amb un sentiment d'ansietat generalitzat. Aleshores vaig fugir d'una forma de desesperació cap a una altra: el cinema.

Probablement faig pel·lícules per desafiar el destí, per, simultàniament, humiliar-me a més no poder i, per un instant, ser la persona més lliure del món. Perquè menyspreo les històries, aquestes condueixen la gent a l'engany, fent-los creure que alguna cosa ha passat. De fet, res no passa mai en tant que passem d'una condició a una altra. Ja que avui només hi ha maneres de ser, les històries han esdevingut obsoletes i plenes de clixés, i s'han dissolt en elles mateixes. L'únic que queda és el temps. Aquesta és probablement la única cosa genuïna que ens queda. El temps en si mateix: els anys, dies, hores, minuts que les pel·lícules mateixes han extingit. Per sort ja no existeix cap moda autèntica. Una mena de gran introspecció, la recerca de les nostres pròpies ànimes ens pots ajudar a alleujar aquesta situació.

O a matar-nos.

Podríem ser incapaços de fer cinema, o podríem morir fent cinema. Tot i això, no hi ha escapatòria. 

Perquè les pel·lícules són l'únic mitjà per legitimar les nostres vides. Al final res no quedarà de nosaltres excepte les tires de cel·luloide en què les nostres ombres vagabundegen a la recerca de la veritat i de la humanitat fins al final dels temps.

En realitat, no sé per què faig cinema.

Potser per sobreviure, perquè encara voldria viure, almenys per un temps més...

Bela Tarr (1988).

(Traducció: Manel Raga)

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA145

>

PREMIS OSCAR 2025: ANORA, GRAN GUANYADORA

'Anora', de Sean Baker ha estat la gran guanyadora (i per sorpresa, almenys per a mi) dels Premis Oscar d'enguany. És la responsable de que en la meva quiniela personal només hagi tingut un 52% d'encerts. La meva gran aposta era per a 'The Brutalist', digna mereixedora del títol de millor pel·lícula del 2024... però l'Acadèmia de Hollywood no opina el mateix.

La sorpresa no ve, només pels premis a Millor Pel·lícula i Millor Director, sinó del 'robatori' del Premi a Millor Actriu que mooolta gent donava per fet que seria per a Demi Moore; però la joveneta protagonista d''Anora' Mikey Madison (no dubtem que li espera una carrera prometedora).

En relació a la comparativa entre pelis nominades i premiades, sense dubte, les gran perdedores foren Emilia Perez (que amb 13 nominacions només aconseguí 2 premis) i The Brutalist (que de 10 s'haurà de conformar amb 3 premis); la tercera perdedorsa és Wicked (que amb 10 nominacions només rebé 2 premis). 'A complete unknown', tot i les seves 8 nominacions, acabà la Gala dels Oscar amb 0 premis.

Fites dels Oscar d'enguany: que Letònia s'emportés el seu primer Oscar de la Història per Flow; a l'igual que Brasil (sorprès que MAI haguès tingut Oscar) pel Premi a Millor Pel·lícula Estrangera per a 'Aun estoy aquí' de Walter Salles.

Les decepcions tenen 2 noms: Demi Moore, que tot i que el seu paper a 'La sustancia' no és brilllant, era una forma de retre homenatge a una carrera prou sòlida i mantinguda en el temps; l'altra decepció és per a Ralph Fiennes que tot i haver estat nominat 3 cops, enguany tampoc ha tingut premi.

Pel que respecta a la Gala, no s'entén l'oblit en el moment 'In memoriam' a personalitats com Marisa Paredes, Silvia Pinal o Alain Delon. IMPERDONABLE. Tampoc s'entén la reduïda presència de proclames polítiques tenint en compte el personatge que està al capdavant dels EEUU. Com incomprensible també fou el moment musical dedicat a James Bond (a Sant de què?).

Tot i que 'Anora' és un bon film: divertit, emotiu, ben facturat... dubtaria de que fos el 'millor' del Sean Baker i encara dubto més de que sigui la millor peli de l'any. Serà un d'aquests Oscar que quan passin els anys, i veiem el 'pes' que The Brutalist ha tingut ens sorprendre'm de que 'Anora' li robés l'Oscar.

Aquí teniu la llista completa del Palmarés, marcat en asterisc aquelles categories en les que he encertat premi.

Millor Pel·lícula

    Anora

Millor Director

    Sean Baker - Anora

Millor Actriu Principal

    Mikey Madison - Anora

Millor Actor Principal

    Adrian Brody - The Brutalist (***)

Millor Actriu de Repartiment

    Zoe Saldaña - Emilia Perez (***)

Millor Actor de Repartiment

    Kieran Culkin - A real pain (***)

Millor Pel·lícula Internacional    

    I'm still here - Brasil

Millor Pel·lícula d'Animació

    Flow (***)

Millor Documental

    No other land (***)

Millor Muntatge

    Anora

Millor Fotografia

    The Brutalist (***)

Millor Guió Adaptat

    Conclave (***)

Millor Guió Original

    Anora

Millor So

    Dune: part 2 (***)

Millor Banda Sonora

    The Brutalist (***)

Millor Cançó Original

    El mal - Emilia Perez (***)

Millor Disseny de Producció

    Wicked

Millor Disseny de Vestuari

    Wicked

Millor Maquillatge i Perruqueria

    La sustancia (***)

Millors Efectes Visuals

    Dune_ part 2 (***)

Millor Curt de Ficció

    I'm not a robot

Millor Curt d'Animació

    In the shadow of the cypress

Millor Curt Documental

    The Only Girl in the Orchestra

'AHIR VA MORIR JOSEP IGUAL...' PER ALEX SUSANNA

Ahir va morir Josep Igual als cinquanta-cinc anys a Amposta: feia molts anys que no l'havia tornat a veure (durant els noranta vaig ser editor d'uns quants llibres seus), però justament aquests dies estava llegint el que haurà estat el seu darrer llibre, L'eternitat enamorada. Notes d'un diari, 2016-2017 (Edicions3i4, 2020). Tot i haver guanyat el Premi Joan Fuster d'assaig 2019, és evident que Igual va ser un autor molt desconegut i infravalorat: jo mateix feia temps que no el llegia -li havia perdut del tot la pista- i no ha estat fins a començar a llegir aquest dietari que m'he adonat, amb perplexitat, de la desproporció excessiva entre el seu nivell i el seu ressò. L'eternitat enamorada em sembla un dels millors dietaris que s'han publicat aquests últims anys i, tot i amb tot, si l'he llegit ha estat per una carambola, no pas perquè me n'haguessin arribat comentaris verbals o escrits positius. Això vol dir que la caixa de ressonància de la nostra literatura continua sent molt deficitària, i més encara si sou un autor del País Valencià (Igual havia nascut a Benicarló). Conclussió: en lloc de sumar, ressonar i créixer, més aviat restem i ens encogim. Mentre el periple lingüístic no coincideixi amb el cultural i comunicacional, això continuarà passant pels segles dels segles: el nostre mercat estarà fatalment a la fragmentació. Diria més, tal com han anat les coses políticament no veig que el problema pugui tenir mai cap solució duradora: a tot estirar algunes inciatives editorials i algunes excepcions d'autors valencians reconeguts al Principat que confirmen la regla, però res que ens garanteixi que les grans obres ressonin arreu dels països de parla catalana (ni els autors del sud arriben la nord, ni encara menys els del nord al sud). I ell prou que se'n dol, dels 'invisibilitzats' o 'exiliats en terra pròpia', dels qui passen la 'maroma dels minoritaris'.

(...)

Continuo llegint el dietari d'en Josep Igual: cada cop més sorprès i admirat  per la seva qualitat (i alhora entristit: m'hauria agradat poder-li dir, però no vaig arribar-hi a temps). Potser, més que d'un dietari stricto sensu, estem davant d'un quadern de notes (o d'una 'amanida variada', com diu ell mateix): sigui com sigui, ja fa molt de temps que aquesta mena de literatura personal de caire digressiu és la que més m'omple i interessa. Notes sobre el pas del temps, la vida de cada dia, trobades, lectures i autors admirats (des de Joan Fuster i Pla fins a Toga, Cunqueiro o Bernard Frank), música de tot tipus (Cristóbal de Morales, Zelenska, Bach, Amália Rodrigues, Miles Davis o David Bowie), així com el degoteig constant d'una rastellera d'aforismes aguts, irònics i alats com feia temps que no en llegia (sense mica d'aquella pirotècnia exhibicionista que tant em carrega). Notes sobre l'acte d'escrirue: "Escriure, pensar en escriure, fer la carta a la família híbrida, que l'atzar ens ha donat. Agafar l'anguila d'una intuïda per la cua, ficant la mà nua al bassal fosc (...). Pensant escrivim, i escrivint podem arribar a comprendre una mica, o comprendre que no comprenem prou -que ja és suficient resultat. Aqueixa és l'aposta, aqueix és el pacte. Costa la pell i no, no garanteix cap resultat. Però ens hi posem, hi tornem. Contra el temps, amb el temps, a destemps, compassats, descompassats, que de tot s'esdevé en la seriositat de no deixar de jugar, potser guanyant, de tard en tard, en destresses i fondàries". Tot servit per un llengua i un estil molt seus. Es nota que al darrere hi ha moltes hores de vol. Totes les que m'he perdut: altres dietaris publicats en editorials valencianes o catalanes de comarques dels quals no em va arribar cap notícia.

Alex Susanna (2024: 40-41, 46-47). La dansa dels dies.

Foto: Laura Medrano

AVUI CIUTADÀ K FA 17 ANYS !!

Un any més celebrem l'aniversari d'aquest blog. Ja en portem 17 d'anys, que es diu ràpid. L'any que ve arribarem a la majoria d'edat. Quan el 2008 encentava aquest blog poc em pensava que duraria tant. Molts blogaires ja han deixat -fa temps- aquest recinte per marxar al WordPress; i, molts fins i tot, han deixat aquest i han aparcat l'escriptura en els blogs, ara que l'imatge i el fet efímer ho emplena tot. Ara optem més per les stories breus, ràpides i amb data de caducitat en el visionat que per dedicar una estona (que no perdre) en llegir les dissertacions, opinions i escrits de qualsevol blogaire.

Aquí estem, doncs, escrivint per a nosaltres però compartint-ho per si alguna persona més l'interessa del què parles i vol dir la seva. En 17 anys he publicat 2.798 entrades (comptant la d'avui) i un total de 456.711 visitants des de que el vam inaugurar. 

Aquest 2024 he publicat 114 entrades (10 menys que l'any passat i el mateix nombre que el 2022). Ja fa anys que s'evidencia la reducció de visitants al Ciutadà K però, curiosament, enguany aquest blog ha tingut un considerable augment de visites en relació a anys anteriors, aquest 2024 hem tingut 3.879 visites (davant les 2.721 del 2023 o de les 2.182 del 2022).

Com ja portem anys detectant, els comentaris van desapareixent; l'únic que hi deia alguna cosa era el sr. Pons, però l'any passat només vam tenir 1 comentari, només 1! i fou de l'amic Jaume Vidal. Certament, el costum de fer debat en un blog ja l'hem perdut totalment, tendim a la resposta ràpida d'Instagram o l'impacte visual del Tik Tok, per exemple.

En relació a les entrades més visitades, aquí està el TOP 10:

1. FANGOFEST 2024 JA ES AQUI amb 142 visites.

2. mónFILMAT 2024 #5: DIA #4: CURTS, VERMUTS,TSUNAMIS I CLOENDA EN 3D amb 125 visites.

3.  LA GATA SOBRE EL TEJADO DE ZINC AL CINECLUB LA RAPITA amb 108 visites.

4.  LA LLIBRETA DEL DOCTOR GRAS AL CINECLUB LA RAPITA amb 88 visites

5. mónFILMAT 2024 #2: DIA #1: SESSIO INFANTIL + von TROTTA + monANIMAT amb 83 visites.

6.  MónFILMAT 2024 #4: DIA #3: mónFESTIVAL INTERNATIONAL OCEAN FILM TOUR+SESSIO INFANTIL+TIERRA DE NUESTRAS MADRES amb 81 visites.

7. TRETS 2024: CULTURA ARGENTINA: LA PROGRAMACIO (TRETS#3) amb 76 visites

8. LA NARANJA MECANICA AL CINECLUB LA RAPITA amb 73 visites

9. EL CINECLUB LA RAPITA PROJECTA TIBURON EN UNA PISCINA amb 72 visites

10. MOULIN ROUGE AL CINECLUB LA RAPITA amb 63 visites

A l'igual que en anys anteriors, el Top 10 de les entrades més visitades tenen a veure amb activitats culturals del territori, totes elles relacionades amb el cinema i ens les que el Ciutadà K ha participat en major o menor intensitat: FangoFest, mónFILMAT, CineClub La Ràpita o TRETS. 

I, ara per ara, malgrat els aspectes vitals que van impactant (en positiu i negatiu) no tenim intenció de baixar intensitat; aquí estarem, continuant parlant d'allò que ens agrada, ens motiva i ens fa la Vida més feliç.

Sigueu benvinguts i benvingudes !!!

JORNADA BELA TARR A LES TTE: DREYER, PAELLA I CONDEMNA

 

No exagero si us dic que aquest diumenge 23 de març, viurem una jornada històrica a les Terres de l'Ebre. Gràcies a l'esforç de l'amic Manel Raga (i el seu cicle Victòria &
Savoy), diverses entitats s'han implicat per a fer possible la visita d'un dels directors europeus més rellevants del Cinema contemporani: el sr. Bela Tarr. Entitats com l'Ajuntament d'Ulldecona, Lo Pati, Foradada Films i el CineClub La Ràpita.

El director hongarès, amb només 7 llargmetratges, ha sabut construir un estil propi que directors com Lars Von Trier o Carlos Reygadas n'han reconegut la influència en sel 'seu cinema'. 

El Cinema de Bela Tarr -que té a 'Satantango', de 7 hores de durada, la seva obra mestra- és caracteritza per un ritme lent, amb llargs plans-seqüència, meditatiu; amb temàtiques profundes i fosques, amb personatges en situacions extremes sovint envoltants de forces opressives de les que no poden escapar... tot plegat genera una atmosfera irrepetible, només existent en el seus films. Per al sr. Tarr el cinema és una experiència sensorial i l'emoció -més que la narració linial i clara- és una peça clau en la que sons, imatges i silencis construeixen el film. 

La rellevància del mestre Tarr és inqüestionable i ho evidencia el premi Honorífic de l'Acadèmia del Cinema Europeu de l'any passat o el Premi d'Honor del Festival D'A d'enguany que li entregarà en els propers dies.

Aprofitant la visita a Catalunya, el sr. Raga -alumne del mestre Tarr- se l'emportarà a les nosters terres condensant un parell de projeccions i un dinar el proper diumenge.

L'oferta, doncs, és difícil de rebutjar: 2 projeccions que no hem vist mai en pantalla gran i gaudir de la presència d'una autèntica llegenda del Cinema (i, damunt, Paella popular!!).

La jornada començarà a les 12:00, amb la projecció d'un dels films preferits del mestre Tarr: 'La passió de Joana d'Arc' (1928) de Carl Theodor Dreyer que tindrem el plaer de gaudir-la projectada en 35mm i presentada pel mateix Bela Tarr. Serà dins de l'esglèsia de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona, pot haver un lloc millor?

Es tracta d'una de les obres mestres de cinema mut, en la Història del Cinema, que en aquesta ocassió anirà acompanyada de música.

Tot seguit, a les 14:00, Paella popular, a la mateixa Ermita de la Pietat d'Ulldecona.

A les 18:00 de la tarda, a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita i gràcies al CineClub La Ràpita rebrem la visita del mestre Tarr que presentarà -i oferirà debat posterior- una de les seves pel·lícules: 'La Condemna' (1988). Molts crítics consideren que amb aquest film, el mestre Tarr va arribar a la seva maduresa com a director: llargs plans-seqüència, una planificació i composició minuciosa i el tempo, el tempo tan característic del Cinema del sr. Tarr, que ens parla del Cinema com a Art. Cert, no és un cinema fàcil; cert, demana un espectador actiu i, certament, molts diran que és un cinema massa lent... deixeu-vos d'enconsertaments i de patrons únics i deixeu-vos portar pel Cinema del mestre Tarr.

Les 2 projeccions tene un preu de 8€ cadascuna i el Dinar: 20€. Podeu reservar entrades per les 3 activitats (2 projeccions + Paella) en el link següent:  https://forms.gle/sL37Xpg1k3ucvGVW9

Ens veiem en el 'Dia Bela Tarr a les TTE'.

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA144

>

PER MOLTS ANYS, BIEL !!!

 

Feliços 21 !!

'LA LLIBRETA DEL DOCTOR GRAS' AL CINECLUB LA RAPITA

 

El proper diumenge, en el CineClub La Ràpita, abordarem la memòria històrica gràcies a un documental realitzat per persones del territori. Cinema d'investigació fet des d'aquí.

Júlia Albacar David Barreda i Andreu Prunera han dirigit a 6 mans 'La llibreta del Doctor Gras', un treball d'investigació al voltant de la fossa comuna del Mas de Santa Magdalena, a Mòra d'Ebre, la fossa de la Guerra del '36 més gran que s'ha obert mai a Catalunya.

La llibreta d'un cirurgià de l'exèrcit republicà ha permès identificar el lloc on estava la fossa. Es tracta de la llibreta del doctor Miquel Gras i Artero i en les seves pàgines hi constava el nom d'un jove ferit -Josep Aubeso Rovira- que va ser atès a l'Hospital de Santa Magdalena i va morir poc després. Aquesta anotació va provocar que la Generalitat realitzés l'exhumació del lloc, recuperant 177 persones que havien estat enterrades.

El documental ens planteja el recorregut des de que es localitzen la ubicació d'una possible fossa, es fan les primeres excavacions, es troben els cossos, s'exhumen i es realitzen les identificacions per a ser retornat a les seves famílies. 

Quan fa gairebé 90 anys de l'inici de la Guerra Espanyola del '36 és vergonyós, doloríos i injust que encara hi hagi famílies a la península que no hagin pogut enterrar els cossos dels familiars morts a la Guerra.

Aquest document és un valuós intent -necessari, imprescindible- de posar llum a unes ombres que fa massa dècades que són ombres... com no repetir el passat si no coneixem, realment, el què va passar? com podem curar-nos com a col·lectiu si no podem tancar les ferides?

El proper diumenge a l'Auditori Sixto Mir. Ens acompanyeu?

LA FELICIDAD NO ESPERA

 II

La felicidad no espera

Hoy es de esos días

en los que podría volar sin alas,

podría gritar sin voz

y hacerte el amor sin cuerpo.

Hoy es de esos días

en los que todo me parece intenso.

Todo me parece grande.

Por eso me hice poeta;

para dejar constancia

de los días de belleza cotidiana,

como ese instante

que no se volverá a repetir

entre nosotros.

Fuensanta López (2024:22). Verso al desnudo

(Imatge creada en ChatGpt a partir del poema)

1 ANY !!

 

'NIGHT AND FOG IN KURDISTAN' DEL FESTIVAL INCERT 2025 AL CINECLUB LA RAPITA PER AL 8M

Ha nascut un festival de cinema nou, el Festival Incert que té lloc del 27 de febrer al 25 de maig i que involucra 16 localitats catalanes diferents (afegint Inca-Mallorca) i que a Terres de l'Ebre tindrà 'parada' a Miravet i a La Ràpita, gràcies al CineClub La Ràpita. L'Incert està organitzat per l'Associació Catalana per la Pau (ACP) i International Actio for Peace (IAP)

Es tracta d'un festival que aposta pel diàleg cultural i internacional i que en la seva primera edició de Palestina, Colòmbia i el Kurdistan com a protagonistes. L'objectiu de l'Incert és buscar que l'espectador reflexioni sobre qüestions com la memòria, els drets humans o les fronteres culturals.

El Festival Incert no només inclou cinema, també ofereix arts escèniques (dansa, teatre, titelles i música) fotografia i realitat virtual, en la que més de 100 artistes aportaran una mirada profunda sobre realitats sovint invisibilitzades. Es tracta d'una mostra internacional artística on els processos de creació que tenen lloc són una oportunitat per al diàleg.

Així, doncs, el Festival Incert arriba amb unes clares intencions socials de posar damunt la taula conflictes i vulneracions dels drets humans que necessiten atenció i solució. 

El CineClub La Ràpita participarà en el Festival Incert amb dues projeccions: la primera, avui dijous en la sessió habitual de les 20:00 i el proper 10 d'abril.

La proposta d'avui és 'Night and Fog in Kurdistan' (2024) de la directora kurda Shilan Saadi. Adoptant el nom del clàssic documental d'Alain Resnais sobre el genocidi jueu per part dels nazis, es tracta d'un documental que ens explica la història d'unes nenes refugiades yazidites supervivients dels múltiples atacs envers el seu 'poble', que van viure en un campament turc i han anat arribant a Europa.

La projecció d'avui està inclosa dins dels actes i activitats que l'Aj. de La Ràpita ha organitzat com a revindicació del 8M, Dia Internacional de les Dones.

Es tracta, doncs, de donar una visibilitat a un conflicte que no sempre tenim present, per llunyania o per clara intenció de no ser mostrar. Gràcies al film d'avui entendrem una mica més al poble kurd i serem conscients de les vulneracions dels drets humans reiterades cap aquest poble.

SR. ENNIO MORRICONE

 

(1928-2020)

Com pot ser que faci gairebé 5 anys que va morir el sr. Ennio Morricone i no li hagi dedicat un post? Imperdonable!. Sense dubte, el mestre Morricone és un dels compositors que encapçalen la meva llista del millors compositors de bandes sonores de la Història del cinema. Les seves melodies -tan identificables!- formen part de la meva Vida.

El sr. Morricone va néixer i morir a Roma amb 91 anys després d'una llarga producció musical havent compost més de 500 bandes sonores per al Cinema i la Televisió.

El primer instrument que aprengué a tocar el sr. Morricone fou la trompeta i als 6 anys ja havia escrit la primera peça musical. El seu pare ja era músic (trompetista també) i el matriculà a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília amb 9 anys. Als 12 entrà al Conservatori. Es va diplomar en trompeta als 18 anys i comença a treballar com a músic i a escriure composicions per a artistes que les feren 'seves'. Va compondre música per a ràdio abans de passar a la gran pantalla. Es va diplomar en instrumentació i composició.

A principis dels '60, el que fou amic seu de l'escola, el sr. Sergio Leone li ofereix escriure les BSO dels seus films d'spaghetti western. Aquesta tasca de composició la continuà de forma trepidant i incansable durant les décades posteriors. Hagués pogut guanyar l'Oscar per Erase una vez en América (1984) per a molts la seva millor obra però el seu nom no estava ben referenciat ens els crèdits i l'Acadèmia de Hoillywood la va desqualificar.

Va aconseguir 2 Premis Grammy, 3 Globus d'Or, 5 BAFTA, 10 David de Donatello, 11 Nastro d'Argento i el Premi Música Polar (considerat el Nobel de la música).  Va rebre un Oscar honiorífic el 2006 -imperdonable no haver-ne rebut mai cap abans després de 5 nominacions- quan tothom pensava que no en podria guanyar cap altre, però al cap de 10 anys el guanyà per la BSO de Los Odiosos Ocho del sr. Tarantino.

Al llarg de la seva carrera ha venut més 70 milions de discos. La llista de composicions rellevants del sr. Morricone és infinita les més populars en el spaghetti western com Por un puñado de dólares (1964) o El bueno, el feo y el malo (1966) però la seva capacitat versàtil féu extendre el seu art a tots els géneres cinematogràfics amb peces culminants com La misión (1986) i, sobretot, Cinema Paradiso (1988) considerades autèntiques obres mestres.

L'obra del mestre Morricone és inabastable, com la seva sensibilitat, com la seva versatilitat i capacitat de mostrar les emocions a través de la música. Sense dubte es tracta d'un autèntic geni de la composició vinculada al Cinema.

Encara que ell no hi sigui... quan escoltem per enèssima vegada Cinema Paradiso -una de les meves BSO preferides- ens tornarem a emocionar com el primer cop. 

Buon viaggio, maestro!

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA143

>

NOMINACIONS I QUINIELA DELS OSCAR 2025

La matinada del proper diumenge tindrà lloc la gala dels premis de Cinema més populars de la indústria cinematogràfica. Enguany, la Gala dels Oscar -la número 97- estarà marcada pels incendis que han destrossat Los Angeles, amb personalitats com Anthony Hopkins, Billy Cristal o Mel Gibson que han perdut la casa i, segur, que aprofitaran per donar reconeixement a la feina dels serveis d'emergència. El presentador de la Gala, enguany serà Conan O'Brien, fent descansar a Jimmy Kimmel que feia uns quants anys que la presentava.

En quant a nombre de nominacions Emilia Pérez es situa en 13 nominacions (és la pel·lícula estrangera que ha aconseguit més nominacions en la Història dels Oscar), ocupant el 4rt lloc en el ránking de films més nominats: Titanic (14 nominacions i 11 premis), Eva al desnudo (14 nominacions i 6 premis) i La la land (14 nominacions i 6 premis).

Amb 10 nominacions es situen The Brutalist i Wicked; seguits de A complete unknow i Conclave amb 8 nominacions.

Tot i que la lluita serà entre les dues pel·lícules més nominades -Emilia Perez i The Brutalist-, tenint en compte els 'gustos' de l'Acadèmia, penso que el film de Brady Corbet serà el gran guanyador de la nit.

Aquí us passo la llista de nominacions marcant amb negreta i asterisc la meva quiniela... veurem quantes n'encerto!

Millor Pel·lícula

    Anora

    The Brutalist (***)

    Conclave

    Dune 2

    Emilia Perez

    I'm still here

    Nickel Boys

    La sustancia

    Wicked

Millor Director

    Sean Baker - Anora

    Bradi Corbet - The Brutalist (***)

    James Mangold - A complete unknown

    Jacques Audiard - Emilia Perez

    Coralie Fargeat - La sustancia

Millor Actriu Principal

    Cynthia Erivo - Wicked

    Karla Sofia Gascon - Emilia Perez

    Mikey Madison - Anora

    Demi Moore - La sustancia (***)

    Fernanda Torres - Aun estoy aquí

Millor Actor Principal

    Adrian Brody - The Brutalist (***)

    Timothee Chalamet - A complete Unknown

    Colman Domingo - Las vida de Sing Sing

    Ralph Fiennes - Conclave

    Sebastian Stan - The apprentice

Millor Actriu de Repartiment

    Monica Barbaro - A complte Unknown

    Ariana Grande - Wicked

    Felicity Jones - the Brutalist

    Isabella Rossellini - Conclave

    Zoe Saldaña - Emilia Perez (***)

Millor Actor de Repartiment

    Yura Borisov - Anora

    Kieran Culkin - A real pain (***)

    Edward Norton - A complete unknown

    Guy Pearce - The brutalist

    Jeremy Strong - The apprentice

Millor Pel·lícula Internacional    

    I'm still here - Brasil

    The girl with the needle - Dinamarca

    Emilia Perez - França (***)

    The seed of the sacred fig - Alemanya

    Flow - Letonia

Millor Pel·lícula d'Animació

    Flow (***)

    Del revés 2

    Memorias de un caracol

    Wallace y Groomit - La venganza se sirve con plumas

    Robot salvaje

Millor Documental

    Black Box Diaries

    No other land (***)

    Porcelain war

    Soundtrack to a Coup d'Etat

    Sugarcane

Millor Muntatge

    Anora

    The Brutalist (***)

    Conclave

    Emilia Perez

    Wicked

Millor Fotografia

    The Brutalist (***)

    Dune Part 2

    Emilia Perez

    Maria

    Nosferatu

Millor Guió Adaptat

    A complete unknown

    Conclave (***)

    Emilia Perez

    Nickel Boys

    Las vidas de Sing Sing

Millor Guió Original

    Anora

    The Brutalist

    A real pain (***)

    Septembre 5

    La sustancia

Millor So

    A complete unknown

    Dune: part 2 (***)

    Emilia Perez    

    Wicked

    Robot salvaje

Millor Banda Sonora

    The Brutalist (***)

    Emilia Perez

    Conclave

    Wicked

    Robot salvaje

Millor Cançó Original

    El mal - Emilia Perez (***)

    The journey - Seis triple ocho

    Like a bird - Las vidas de Sing Sing

    Mi camino - Emilia Perez

    Never Too Late - Elton John

Millor Disseny de Producció

    The Brutalist (***)

    Conclave

    Dune - part 2

    Nosferatu

    Wicked

Millor Disseny de Vestuari

    A complete unknown

    Conclave    

    Gladiator II

    Nosferatu (***)

    Wicked

Millor Maquillatge i Perruqueria

    A different man

    Emilia Perez

    Nosferatu

    La sustancia (***)

    Wicked

Millors Efectes Visuals

    Alien: Romulus

    Better Man

    Dune_ part 2 (***)

    Kingdom of the planet of the apes

    Wicked

Millor Curt de Ficció

    A lien

    Anuja (***)

    I'm not a robot

    The last ranger

    El hombre que no pudo permanecer en silencio

Millor Curt d'Animació

    Beautiful Men (***)

    In the shadow of the cypress

    Magic Candies

    Wander to Wonder

    Yuck

Millor Curt Documental

    Death by numbers

    I am ready, Warden

    incident (***)

    Instruments of a Beating Heart

    The Only Girl in the Orchestra