divendres, 25 de juliol del 2025

SITGES 2025 #2: AVANÇ PROGRAMACIO I PREMIS HONORÍFICS

 
Ja tenim la primera roda de premsa de la direcció del Festival de Sitges en la que han exposat l'avançament de la programació del Sitges 2025.

La 58ena. edició del Festival de Sitges començarà amb la nova peli de Julia Ducournau: ALPHA (després de Crudo i Titane l'esperem en ganes). Serà el tercer cop (en 58 anys) que inaugura el festival una directora dona, abans ho feren Mary Harron (American Psycho) i Ana Lily Amirpour (Mona Lisa and the blood moon).

Dins de la programació destaquen la nova adaptació d'Stephen King de Mike Flanagan:
LA VIDA DE CHUCK
; la nova peli del director d'Slow West -John Maclean: TORNADO, amb Tim Roth com a protagonista. El creador de la saga La Purga -James DeMonaco- presentarà el seu nou film: THE HOME. Quelcom més arriscat com REDUX REDUX, una proposta metacinematogràfica de Kevin i Matthew McManus. De Japó ens arribarà l'adaptació d'un videojoc amb el mateixnom, el film és EXIT 8 dirigit per Genki Kawamura en el que un trajecte en metro es transforma en un malson. Un film de malediccions taiwaneses a THE CURSE de Kenichi Ugana. O de Tailàndia: USEFUL GHOST de Ratchapoom Boonbunchachoke sobre un familiar mort torna posseint un aspirador, original proposta premiada a Cannes. Podrem veure el remake de La Cenicienta a LA HERMANASTRA FEA d'Emilie Blichfeldt o un altre de conte amb  MERMAID de Tyler Cornack.

De la península arriba: la nova peli de Paul Urkijo a GAUA, basat en foclore basc; LA VIRGEN DE LA TOSQUERA de Laura Casabé o la sèrie d'Eduardo Casanova: SILENCIO, que promet incomoditat i desconcert, marca de la 'casa'. El responsable del curt multipremiat DECORADO , Alberto Vázquez, ens proposa el seu salt al llargmetratge amb el mateix títol. I el debut de Bruno Martin -LUGER- ens proposa un thriller violant i laberíntic, amb bona part de l'equip de Os reviento, que va sorprendre al Sitges 2023.

Pel que fa a l'animació, propostes com: HEART OF DARKNESS de Rogerio Nunes; THE GREAT HISTORY OF WESTERN PHILOSOPHY d'Aria Covamonas; LESBIAN SPACE PRINCESS d'Emma Hough i Leela Varghese; ARCO d'Ugo Bienvenu, premiasda a Annecy o ALL YOU NEED IS KILL explosiva peli de Kenichiro Akimoto.

Podrem recuperar films no vistos en pantalla al nostre país, com: LO SPETTRO (1963), de Riccardo Freda; JIGOKU (1960) de Nobuo Nakagawa

Films clàssics com ATOLLADERO (1995) d'Oscar Aibar, MEMORIA (1976) de Francisco Macián, RE-ANIMATOR (1985) d'Sutart Gordon.

Els que rebran premis d'homenatge enguany són: Sean S. Chunningham (director Viernes 13), Joe Dante (director Gremlins) Peter Chan (director i productor), Gale Anne Hurd (productora), Dominique Pinon (actor), Hugo Stiglitz (actor)

Al Jurat de la Secció Oficial tindrem a Peter Chan, Mary Harron, Laura Pedro, Hernán Finding i Jovanka Vuckovic.



dijous, 24 de juliol del 2025

UN JARDIN POR LA NOCHE (by David Lynch)

 


De manera que era pintor. Pintaba y asistía a la escuela de bellas artes. No me interesaban las películas. A veces iba al cine, pero yo solo quería pintar.

Un día estaba sentado en una sala enorme de la Academia de Bellas Artes de Pensilvania. La sala se dividía en cubículos pequeños. Yo estaba en el mío; serían las tres de la tarde. Me encontraba a medio pintar un cuadro de un jardín por la noche. Había mucho negro y plantas verdes que emergían de la oscuridad. De pronto, las plantas empezaron a moverse y oí el viento. ¡No iba drogado! Pensé que aquello era fantástico y comencé a preguntarme si el cine podría ser un modo de dar movimiento a la pintura.

Todos los años a final de curso se organizaba un concurso de pintura y escultura experimental. El año anterior había presentado una pieza al concurso y esta vez pensé: " Voy a hacer un cuadro móvil". Esculpía una pantalla -de 1,80 metros por 2,40 metros- sobre la que proyecté una película de animación stopmotion bastante rudimentaria. Se titulaba Six Men Getting Sick. Pensé que aquella sería toda mi carrera cinematográfica, porque hacer aquella película me había costado una fortuna: doscientos dólares. Sencillamente, no podía permitirme seguir por ese camino. Pero un alumno mayor que yo vio el proyecto y me encargó uno para su casa. Y así comenzó a rodar la bola. En adelante, solo me topé con semáforos en verde. Poco a poco -o salto a salto- me enamoré del medio cinematográfico.

David Lynch (2006:23-24. Atrapa el pez dorado, 2022

divendres, 18 de juliol del 2025

VOLS GAUDIR D'UNA JORNADA In-FCTA ? FESTIVALS TERRES DE L'EBRE T'HO POSA FÀCIL

 

Si encara no coneixeu In-FCTAFestival de Cinema a la Terra Alta, tot i que ja porta 8 edicions, Festivals Terres de l'Ebre us ho posa fàcil, us ha preparat un bus per a portar-vos a la porta del festival i gaudir d'una jornada moooolt especial. Marqueu el 08 d'agost i a l'agenda i reserveu la vostra plaça al bus.

In-FCTA va començar el 2017 a Bot liderat per l'actor Ivan Massagué juntament amb el grup de dinamització local Sorolla't i la col·laboració de l'Ajuntament de Bot entre altres entitats públiques i privades. L'objectiu era recuperar la tradició cinematogràfica del poble, amb Josep Mulet com a referent local però també portar al territori activitats culturals que es poden gaudir en altres llocs amb més instal·lacions i dispositius. I a l'igual que altres festivals del territori (mónFILMAT, per exemple) no es tracta només de projectar cinema sinó de fer-ne una activitat col·lectiva amb vi, menjar... Enguany tindrà lloc del 03 al 09 d'agost.

Any rera any l'In-FCTA s'ha consolidat com una proposta estiuenca d'obligada visita. I Festivals Terres de l'Ebre -per només 7€ !!- et porta a Bot per gaudir d'una de les sessions més especials de l'edició d'enguany: Cinema + Vi  i l'oportunitat de conèixer figures del cinema, com el jurat d'enguany: el Sergi López, la Catalina Sopelana, la Silvia Abascal i el Tomas del Estal, entre d'altres convidats i assistents del món del cinema.

La proposta és disposar d'entrada gratuïta al festival amb un tast de vi i gaudir de les activitats que ens ofereix In-FCTA aquell dia. 

El planning és: sortir d'Amposta a les 18:00, passant per Tortosa, Pinell de Brai i Gandesa fins a Bot i a les 00:00 ens tornen a casa.  Entremig una de les sessions més potents del festivla: Curtmetratges (a partir de les 22:30), amb la presència dels equips creatius, un tast de vi NOMÉS per a nosaltres i una sessió Dj per acabar la nit amb photocall amb el Jurat de l'In-FCTA 2025.

Teniu fins al 07 d'agost a les 14:00 per a fer la reserva. I ho podeu fer clicant AQUÍ !

No us podeu perdre aquesta oportunitat!

dimecres, 16 de juliol del 2025

PESCANT SERIES DE TV (38): 'THE REHEARSAL/LOS ENSAYOS'

 

Feia temps que no 'pescàvem' sèries, aquí teniu la darrera que m'ha impactat especialment. Senzillament, perquè no es tracta d'una sèrie convencional. La podeu veure a HBO-Max. 

The Rehearsal (o Los ensayos) és una sèrie escrita, dirigida i protagonitzada per Nathan Fielder, podríem dir que és una sèrie 'documental' però aquesta etiqueta no seria exacta, es tracta d'una sèrie de ficció simulant ser un documental o un reality.

En el primer capítol ens expliquen que la sèrie és un projecte d'ajudar a aconseguir reptes o solucionar problemes a la gent tot assajant la resolució. Per aconseguir aquests objectius el presentador i creador del supossat 'programa' construeix decorats i contracta actors i actrius que permetin assajar la situació que es vol resoldre per a estar preparats a encarar-la en la vida real. L'espectador pensa que cada capítol anirà d'un 'cas' nou ... però no! la sèrie ens planteja un seguir de situacions meta-reals que ens farà petar el cap quan el presentador es compromet personalment ... i realitat, ficció i meta-realitat es barregen fins punts surreals i flipats.

Tot i l'experiència televisiva totalment surreal i en alguns moments desconcertants o incòmodes no podem negar que la premissa és tan filosòfica com si podem arribar conèixer als altres o podem ser capaços de preparar-nos realment per a les situacions quotidianes de la Vida; o, fins i tot, sobre què significa la paternitat.

El sr. Fielder, un dels creadors d'una altra gran sèrie 'marciana': 'The Curse', aconsegueix a Los Ensayos que cada capítol sigue una volta de rosca més, arribant a punts imprevisibles, originals i molt bojos.

De moment, hi ha 2 temporades de només 6 capítols cadascuna.

Si voleu veure una sèrie 'diferent' al que heu vist fins ara, aquesta és la vostra sèrie.

dimarts, 15 de juliol del 2025

TOT AIXÒ S'ACABARÀ

 











Les teves mans no brodaran
per sempre,
igual que per sempre
no seran
fresques les galtes
ni encesos els ulls.
Tot això acabarà,
i ni els laments,
ni adonar-nos de la veritat,
ens concedirà una treva.
Flor d'un dia,
embat que a la memòria viu,
i mor, en l'oblit


Rafael Haro (2011:17). Els crisantems

(imatge generada per IA)  

dimecres, 9 de juliol del 2025

CINEMES DEL TERRITORI EN EL 'DO TTE' D'AMPOSTA RADIO


Participo en el podcast 'DO Terres de l'Ebre' d'Amposta Ràdio amb Manel Ramon per a parlar dels Cinemes que hi havia fa uns anys a TTE. I ho fem gràcies al treball de l'historiador Isaac López Sánchez que l'any 2009 va presentar la seva Tesis doctoral "Cines espejos socioeconómicos e instrumentos institucionales" que l'any 2015 es va convertir en el llibre Historia de los cines tarraconenses. Un viaje de cine por la provincia, desde sus inicios hasta la actualidad. Un treball impecable, exhaustiu i rigorós en el que al llarg de les seves 676 pàgines i 975 fotografies ens explica tots els cinemes que han hagut a la província de Tarragona, poble a poble. Es tracta d'un cens però també un homenatge i exercici nostàlgic d'aquella forma de veure cinema que ara ha desaparegut.

De tot plegat en parlem en el podcast, de la informació que l'historiador Isaac López Sánchez va anar recopilant comarca a comarca, municipi a municipi abarcant un període des de 1897 al 2015, uns 400 cinemes, amb informació sobre la inauguració, el tancament, la ubicació i programació en molts casos.

En les 4 comarques de TTE, han hagut uns 130 cinemes. Al Montsià: 40, al Baix Ebre: 39, a Ribera d'Ebre: 35 i a Terra Alta: 20. El més antics de cada comarca són: al Baix Ebre, 'Lo principal de Tortosa' (1897-1932); al Montsià, la 'Sala Tívolí (1909/17-1934) a Amposta; a Ribera d'Ebre, el 'Cine Teatro Instructivo y Recreativo El Casino' (1915-1928)(1928-1931)(1931-1936)(1949-1989) a Vinebre; a Terra Alta, el 'Cine Sociedad Cultural y Recreativa El Ruiseñor (1910-1951) a Vilalba dels Arcs.

Amposta en van arribar a haver 9 cinemes: 'Cine Cal Bou' (1910-930), 'Sala Tívoli' (1909-1934), 'Cine Casino Recreativo e Instructivo' (1915-1965), 'Cine Lira Ampostina de Educación y Descanso' (1970), 'Cine Olimpia/Cine SIndicat' (1920-1937/1945-1989) o 'Cine Benet' (1939-1945), 'Cine Oscar Palace' (1950-1984), 'Cine Bahía' (1950-1976), 'Lo Casal de Acción Católica' (1952-1963) i 'Union Cine Ciudad' (2001 a actualitat).

El model ha desaparegut, malgrat tinguem la sort a Amposta de mantenir l'únic cinema de la comarca. De 40 només n'ha quedar 1. D'aquí la necessitat de muntar festivals de cinema com un intent de recol·lecivitzar, de nou, l'experiència d'anar al cinema o de crear CineClubs amb el mateix objectiu... 



dimecres, 2 de juliol del 2025

TAN SOLS UNA MEMORIA



TAN SOLS UNA MEMÒRIA
 
Què som? Tan sols una memòria
d'allò que hem posseït i vàrem perdre,
canvi constant i resignat adéu
al temps que fuig amb pas irreparable.
I sempre caminem en l'insegur,
fins quan l'amor ens dicta pensaments
d'eternitat i passa d'una boca
a l'altra en besos l'ànima exaltada.

Llavors mateix, la festa de la vida
com nau il·luminada es va allunyant,
plena de músiques que ja no són
per a nosaltres,
i la badia s'enfosqueix on, tristos, 
alcem adéus, com un infant que mira
l'estel perdut en el suburbi gris.

És aleshores que entre foscos núvols,
plens de presagi, vora el vell domàs
crepuscular, on ja comença un vent
de desesper, amb crit inacabable,
com de biaix, misteriosament,
fulgura el sol de la melancolia.

Una cançó de l'ànima, llavors,
puja innocent i sembre, pietosa, 
d'estels benignes la profunda nit
del terrenal misteri sense fons.

I màgiques figures i sentits
es van entreteixint davant dels ulls,
i cauen, ja fets música, en el cor,
que així coneix i estima el seu misteri.

Joan Vinyoli (2014:65). Poesia completa.
(imatge generada per IA)


divendres, 20 de juny del 2025

'FOC ALS TRULLS', EXPOSICIO DE MANEL RAGA A ULLDECONA

 

Enguany, a mónFILMAT hem començat i acabat a Ulldecona. Vam tenir un Pròleg de Pedra al Castell i avui divendres tindem un Epíleg als Trulls de l'Oficina de Turisme. Aquestes dues sessions tenen al sr. Manel Raga com a nexe d'unió: en el primer cas, com a programador i 'alma mater' del Cicle Victòria & Savoy; i en el segon, pel projecte cinematogràfic en el que està immers des de fa temps. 

El director de cinema d'Ulldecona està preparant el seu primer llargmetratge, projecte que arrenca des de fa més de 10 anys, quan va cursar el Doctorat de Direcció de Cinema a la 'film.factory' liderat per Bela Tar. Aquell temps d'estudi i vida va anar gestant en Raga un projecte cinematogràfic i que ara vol començar a compartir amb nosaltres.

En els baixos de l'Oficina de Turisme d'Ulldecona, en els trulls, Manel Raga ens mostrarà diferents peces del procès creatiu que ho rematarà amb un teaser del projecte cinematogràfic que està en pre-producció. Tindrem el privilegi de veure unes imatges del nou film en el què està treballant.

Aquest DIVENDRES a les 20:00 arrenca a l'Oficina de Turisme d'Ulldecona.


dilluns, 16 de juny del 2025

VAMPIRESSES D'AHIR I D'AVUI

 

La iniciador fou, sens dubte de cap mena, la mai prou oblidada Francesca Bertini, que amb les seves mans de dits crispats i gest felí, despentinava els pobres galants en les escenes culminants d'amor. Abillada amb túniques que feien ressorgir el record de l'antiga Grècia; amb gesticulacions ampul·loses i unes ulleres profundes, suggeridores de passions tempestuoses que menaven la seva posseïdora a cargolaments inversemblants, cellajunta i tràgicament teatral. Fou la més vamp de totes les seves companyes italianes, puix que Pina Menichelli s'acontentava només de lluir, entres els llavis mig desclosos, les seves dents, mentre feia el cap enrere, espolsant-se la crinera com un lleó emmandrit que es desvetllés. I el dia que Francesca Bertini volgué imitar un xic les estrelles ianquis, que llavors començaven d'enamorar els públics d'arreu del món amb la seva bellesa, fràgil i ingènua, lliure de dramatismes, la Bertini, bloc de glaç, en tocar-li l'aire renovellador es desglaçà.

I per tal de donar més relleu a les protagonistes rosses, ideals, d'ulls blaus, plens d'innocència, i posat de col·legiala, els ianquis crearen la dona fatal, perversa i bruna, que en un no-res es feia seus els galans.

Una de les primeres fou Theda Bara, que avorria els seus directors amb exigències i capricis, no volent en els seus films cap companya que la superés en bellesa, negant-se, si això s'esqueia, a seguir treballant. Fins que l'arraconaren i, oblidant-la, la feren oblidar de tothom.

Nita Naldi: bruna, com les seves predecessores, amb ulls d'ametlló, negríssims, el mateix que els seus cabells, recollits en tamara, amb unes formes exuberants i una sina opulenta. Sensual de cap a peus: una dona amb sentits i sense sentiments, que, en Sangre y arena, feia enfolir d'amor al pobre Valentino. Nita Naldi s'esvaí de pressa, com una boira en eixir el sol.

El sol fou Bebe Daniels, la ingènua partenaire de Harold Lloyd en innombrables films de dues parts, els quals contribuïa a fer un xic passadora la bellesa de la noia.

I, un dia, li donaren un paper forá important en Per què canviar de muller? junt a Glòria Swanson i Thomas Meighan, en el qual film Bebe feia de vampiressa, però una vampiressa sense gaires complicacions espirituals; un vamp un xic inexperta, que àdhuc s'enamorava de la seva víctima, després de fer els impossibles per a enamorar-la, amb poses plenes d'afectació, ulls amb pestanyes quilomètriques, llavis en forma de cor, i una piga de vellut negre damunt la galta esquerra. I seguí fent de vampiressa a desgrat seu. No li plaïa, no s'adeia amb el seu temperament, i aviat fou coneguda en els estudis amb motiu de la "bona noia dolenta de la Realart". Fins que aconseguí, cosa més difícil que de bell antuvi no sembla, espolsar-se el vampirisme i fer papers de bona noia, plena de naturalitat i gràcia, imposant-se com a bona artista, dintre el, per ella, nou gènere.

Però els directors ianquis s'adonaren, excel·lents coneixedors de la volubilitat del públic, que ja s'havia estandaritzat massa la vamp bruna; i, un bon dia, llançaren, amb el megàfon de la seva propaganda per endavant, un film i una nova vampiressa, desconeguda fins llavors. El film es deia Entre tarongers, i el ells qualificaven de vamp era una xicota amb un cos de noi -adé, sina opulenta de Nita Naldi!-, amb uns cabells rossos i estirats, boca de llavis desdibuixats -adeu, llavis en forma de cor de la Daniels!- i celles de verge bizantina. El nom, Greta Garbo. I el món restà astorat. "Allò" podia desvetllar grans passions? "Allò" que només semblava una dona, que ni es bellugava ni s'estremia, ni deixava gairebé traslluir els seus pensaments, ja que cali endevinar-los, ni duia cap piga a la galta, era una vamp? I el públic reaccionà una mica desfavorablement; i no hauria canviat de parer si els ianquis no haguessin imposat Greta amb una propaganda que envoltava de misteri i tenebres la vida senzilla de la star. Ompliren els cinemes de films d'ella, i Greta s'imporà perquè la imposaren.

Passaren una anys sense que ningú fes ombra a la seva puixança, essent reina i senyora de voluntats i pensaments, fent glarie els cors ingenus de les noietes dolces amb els seus posats plens d'exotisme i els seus ulls de parpelles cansades, pregonament torbadors; acabant per absorbir els seus films tota l'atenció del públic, i fent que aques s'adonés que l'única dona del film era ella, apassionada, sensual i amorosa, qualitats aqueixes que no assolia la dameta jove, que semblava, al costat d'ella, un pom de taronges sense un bri de perfum.

I aquest perfum sensual com cap altre, vingué a fer-se'l seu una dona tan dona com podia ser-ho Greta.

Marlene Dietrich. Jannings escollí L'àngel blau per a lluïment seu, i no s'adonà, fins després, que qui s'hi lluïa era la Dietrich: Jannings i el seu art quedaren eclipsats per l'art de Lola-Lola, sexual i inhumana, que es possessionà de l'ànima del pobre professor i l'enfollí amb la seva bellesa concupiscen. La Marlene, dona intel·ligent, procedí d'una manera inversemblant, alterant els costums de les seves companyes: es cobrí púdicament la sina i descobrí les cames, amb unes faldilles minses, curtes, un xic més avall del ventre i un xic més amunt d'on la prudència exigeix. I això agradà. El públic desconeixia l'anatomia  d'aquesta part extrema de les vamps,  i s'embadalí. Després, els directors, temorencs de crear-li odis, la humanitzaren i li donaren els rols de Marocco i Fatalitat.

Una altra vamp, encara, i europea, com la Garbo i la Dietrich, que forma el gran tríptic junt amb elles, però que no té el nom de les seves companyes, perquè els megàfons ianquis no han enlluernat el món amb el seu nom: Brigitte Helm, bellíssima, l'única que poden témer la Garbo i la Dietrich. Brigitte Helm, la dona de perfil més purament clàssic i de cos cinematrogràficament perfecte. L'Atlàntida és Brigitte Helm. Antinea sensual i altiva, indiferent a l'amor dels qui la volen, felina com la pantera que l'acompanya, i que Pabst ha tingut l'encert d'ajuntar. Hieràtica, silenciosa, impenetrable, com els targuis misteriosos que travessen el desert. Grisa com la sorra que el simun arrossega enduent-se-la enfollit d'acì i d'allà, com les passions dels seus enamorats, minsos grans de sorra que van on ella vol. Qui hagi vist L'Atlàntida no podrà oblidar Brigitte Helm, la vamp més bella del tríptic que avui regeix el món. 

                                                          Mercé Rodoreda a Mirador (01/12/1932)

dijous, 12 de juny del 2025

mónFILMAT 2025 #3: LA PROGRAMACIO


 
Després de presentar cartell, la sessió prèvia,  la Inauguració i la Cloenda és hora de parlar-vos de la resta de programació de mónFILMAT 2025. Es tracta d'una programació ben eclèctica i variada amb  13 llargmetratges, 19 curtmetratges i 2 work in progress. Com sempre, totes les sessions són gratuïtes i no cal reserva prèvia. L'espai de projecció principal serà a Lo Pati (a l'interior o a la plaça) i 3 espais exteriors: La Lira, La Perla Creuers i la Plaça de Sant Pere de Les Cases d'Alcanar.

XERRADA: "Fer Cinema en un paisatge rural" per Enrique Buleo
  • DISSABTE 14/06 - 18:30 - Lo Pati. El director Enrique Buleo, que estarà presentant la pel·lícula d'Inauguració (Bodegón con fantasmas) l'endemà ens oferirà la xerrada: "Fer Cinema en un paisatge rural", en la que ens parlarà del què significa realitzar una pel·lícula.

SESSIONS DE CURTMETRATGES:
  • DIJOUS 13/06 - 22:00 - La Perla creuers. mónANIMAT. 11 curts d'animació d'arreu del món que veurem en un espai únic: al mig del riu Ebre.
  • DISSABTE 14/06 - 20:00 - Lo Pati. "Emocions d'aquí i d'allà". 6 curts que ens mostren emocions amb el paisatge com component rellevant.
  • DIUMENGE 15/06 - 12:00 - Lo Pati. "Del paisatge: Autòctons, Al·lòctons i Llunyans". Veurem el curt 'Un rato más' amb presència de la co-directora Ruth Porro del que es van filmar escenes al Delta de l'Ebre. Vanessa Pérez Somacarrera i Antoni Grañana presentaran el seus respectius 'work in progress': Fade Beyond (la primera) i 'Los nens del Delta' (el segon); projectes en els que el paisatge és una peça fonamental. Sessió amb vermut i Dj.
SESSIONS INFANTILS:
  • DIJOUS 12/06 - 10:00 - La Lira Ampostina. 'Guillot i Llebre salven el bosc'. Pack Magic -com cada any- ens proposa una divertida peli carregada d'aventuras i valors com l'amistat i el treball en equip. Sessió per centres educatius d'Amposta.
  • DISSABTE 14/06 - 12:00 - Lo Pati. 'Mavka, la Guardiana del bosc'. Una peli d'Ucraïna que va costar més de 7 anys en poder-se fer. Un viatge a les llegendes i personatges de la cultura eslava. Tindrem esmorzar de Dolços Alemany.

SESSIONS A L'AIRE LLIURE:
  • DIVENDRES 13/06 - 22:00 - Plaça de Lo Pati. 'Bodegón con fantasmas'. L'opera primera en el llargmetratge d'Enrique Buleo, després de 3 curts localitzats en el mateix poble on transcorreix el film: Villanueva de la Jara. El poble del director que ha comptat amb el veïnat per al seu film. Pel·lícula costumista i plena d'humor negre.
  • DISSABTE 14/06 - 22:00 - Plaça Sant Pere de Les Cases d'Alcanar - 'El Salto' + mónFESTIVAL: Vagamundos. Javier Selva el director de Vagamundos vindrà a parlar-nos del seu festival i veurem una de les pelis que van gaudir en aquesta proposta cinematogràfica de Huesca: 'El Salto' de Benito Zambrano, un film necessari sobre l'arribada de migrants creuant l'estret de Gibraltar.
  • DIUMENGE 15/06 - 22:00 - Plaça de Lo Pati. 'Centaures de la nit'. Marc Recha vindrà a mónFILMAT per a presentar el seu nou film: un història en blanc i negre sobre un grup d'invidents que arriben al Monestir de Poblet. Surrealisme i poesia per al film que tancarà mónFILMAT 2025.

RESTA DE SESSIONS A LO PATI:
  • DIJOUS 12/06 - 20:00 - Lo pati. 'L'empire'. La nova marcianada de Bruno Dumont, un star wars en un petit poble pesquer del nord de França.
  • DIVENDRES 13/06 - 18:00 - Lo Pati. 'Polvo serán'. La meravella de Carlos Marqués-Marcet amb la dansa de La Veronal, música de Maria Arnal i una fascinant Angela Molina.
  • DIVENDRES 13/06 - 20:00 Lo Pati. 'La isla de los Faisanes'. El condomini més petit del món, que es reparteixen el seu govern l'estat espanyol i el francès és un lloc de pas de migrants que busquen una nova vida.
  • DISSABTE 14/06 - 16:00 - Lo Pati. 'Grand tour'. Un deliciós i fascinant viatge pel món en aquest film portuguès de Miguel Gomes, en una cuidat i brillant aspecte visual en blanc i negre.
  • DIUMENGE 15/06 - 16:00 - Lo Pati. 'Renàixer'. El nou documental de Mario Pons és una peça autobiogràfica en la que es conjuga el seu passat, la seva obra i la veu col·lectiva d'un territori i una gent que l'acompanya.
  • DIUMENGE 15/06 - 18:00 - Lo Pati. 'Misericordie'. La nova gamberrada d'Alain Guiraudie arriba per dinamitar les convencions socials i provocar-nos. Millor pel·lícula i Millor Guió en el Festival de Valladolid.
  • DIUMENGE 15/06 - 20:00 - Lo Pati. 'Animale'. Situada a la Camarga francesa, una dona s'entrena per ser retalladora en un entorn masculinitzat. Tocs fantàstics i misteriosos... 
13 llargmetratges, 19 curtmetratges i 2 works in progress us esperen durant 4 dies intensos de Cinema i Paisatge. Ja tenim aquí mónFILMAT 2025.


dimarts, 10 de juny del 2025

mónFILMAT 2025 #2: INAUGURACIO I CLOENDA


 
Dijous vinent comença mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge després del 'Pròleg de Pedra' del divendres passat al Castell d'Ulldecona. A partir del dijous, ens esperen 4 dies intensos de Cinema .... amb el Paisatge com a protagonista.

Avui us parlo de la Inauguració i la Cloenda amb presència dels directors d'ambdues pel·lícules.

Inaugurarem oficialment mónFILMAT 2025 el DIVENDRES 13/06 a les 22:00 a la PLAÇA DE LO PATI amb 'BODEGON CON FANTASMAS, el debut en el llargmetratge del director i guionista Enrique Buleo que vindrà a presentar-la i l'endemà dissabte a les 18:30 ens oferirà una xerrada sobre l'ofici d'escriure i dirigir cinema des d'un paisatge rural, el seu, el de Villanueva de la Jara. El film és una comèdia negra que ens planteja 5 històries amb 5 tipus de fantasmes diferents, morts, vius i veïnat del poble del director interactuen en aquest film amb aires de Cuerda i Berlanga. Surrealisme i simpatia per a tocar temes tan profunds com la mort i el sentit de la Vida.



La Cloenda el DIUMENGE 15/06 a les 22:00 a la PLAÇA DE LO PATI comptarà amb un dels directors-autors més rellevants a Catalunya: Marc Recha. Vindrà a presentar-nos el seu darrer film: CENTAURES DE LA NIT. Pel·lícula poètica, miestriosa i sensible sobre un grup de persones invidents que arriben al Monestir de Poblet. Ressons de Buñuel per a un film en blanc i negre que ens parla de bellesa i llibertat creativa.

Dues propostes que no us podeu perdre.

Ambdues sessions tindrà foodtruck per a sopar.



dilluns, 9 de juny del 2025

COMIENZOS (by DAVID LYNCH)

 


Comencé como una persona normal, me crié en el noroeste. Mi padre era un investigasdor del Departamento de Agricultura que estudiaba los árboles. Así que yo pasaba mucho tiempo  en el bosque. Y el bosque para un niño es mágico. Vivía en lo que suele considerarse un pueblo perqueño. Mi mundo se reducía al equivalente de una manzana urbana, tal vez dos. Todo ocurría en ese espacio. Todos los sueños, todos los amigos existían dentro de ese pequeño mundo. Pero a mí me parecía enrome y mágico. Tenía mucho tiempo para soñar y estar con los amigos.

Me gusta pintar y me gustaba dibujar. Y a menudo pensaba, equivocado, que cuando te haces adulto dejas de pintar y dibujar y te dedicas a cosas más serias. En noveno curso mi familia se mudó a Alexandria, en Virginia. Una noche, en el jardín delantero de la casa de mi novia, conocí a un tipo llamado Toby Keeler. Mientras charlàbamos, me contó que su padre era pintor. Pensé que tal vez se refiriese a pintos de brocha gorda, pero la conversación acabó revelándome que de hecho su padre era un excelente artista.

Aquella conversación cambió mi vida. Hasta entonces la ciencia me había despertado cierto interés, pero de pronto supe que quería ser pintor. Y quería llevar un vida de artista.

David Lynch (2006:19). Atrapa el pez dorado, 2022


dimecres, 4 de juny del 2025

'EL DIA DE LA BESTIA' AMB MUSICA EN DIRECTE DE ZA! A LO PERKAL (ALCANAR)






LoPerKal
és un d'aquelles propostes del terreno que molen, molen molt. Es tracta d'un esdeveniment en el que uns minuts abans descobrim on tindrà lloc sense saber què aniràs a veure. Una proposta original que ens ha regalat propostes artístíquies molt interessants.

Aquest cop, LoPerkal trenca la tradició de misteri per a dir-nos el què i l'on... i és que el contingut s'ho mereix. Es tracta de veure el film icònic d'Alex de la Iglesia -EL DIA DE LA BESTIA- amb una Banda Sonora tocada en directe pel grup més experimental i trencador del moment: ZA!.

Za! és un duet tremendo: salvatge, divertit i de difícil classificació. Porten 20 anys sense treure el peu de l'accelerador a quina proposta més loca i potent. Aquest cop s'han atrevit a 'pescar' la peli d'Alex de la Iglesia, en el seu 30 aniversari, per a intepretar en directe la música del film, mentre la gaudim.

Des del CineClub La Ràpita hem volgut donar suport a una proposta ben pròxima a la nostra activitat i de la que estem convençuts que serà tota una experiència sensorial mai vista. Es tracta d'une evento que hi conflueixen -apart de LoPerkal com a motor- Plug in The Gear i Les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat.

Serà el proper DISSABTE 07/06/25 a les 20:00 a l'AUDITORI J.A. Valls d'ALCANAR. L'entrada costa 10€ i podeu comprar en aquest enllaç.

Es tracta d'un imperdible absolut !!!




dimarts, 3 de juny del 2025

SR. SEBASTIAO SALGADO


 (1944-2025)

Sense dubtar diria que el sr. Sebastiao Delgado és un dels meus fotògrafs preferits. De jove perseguia totes les seves exposicions i reportatges en el suplement de La Vanguardia. Sovint va rebre crítiques per la 'realitat' o no de les seves fotografies però el què fou capaç de fer -al final de la seva vida- repoblant els voltants de casa seva, en pocs anys, és realment impactant.

El sr. Salgado va morir la setmana passada, als 81 anys. Va néixer a Brasil, en una família benestant; el seu pare era terratinent i el sr. Salgado fou l'únic nen entre 7 germanes. El sr. Salgado va estudiar economia, arribant a doctorar-se a París. Fins l'any 1973 va treballar com a administratiu en la Organització Internacional del Cafè (OIC) a Londres, i en un viatge a Africa es va començar a dedicar a la fotografia, per tant, ja tenia certa edat i ho féu de forma autodidacta. Va començar treballant com a fotògraf a l'agència Gamma, després va passar a la prestigiosa Magnum fins que l'any 1994 va crear la seva pròpia agència: Amazonas Images, amb seu a París.

El seu treball fotogràfic es va centrar en el sociodocumental, especialitzant-se en països marcadament pobres, generalment fotografies en blanc i negre i amb la seva càmara Leica. Un dels seus treballs més coneguts són les fotografies a les mines d'or de Serra Pelada, al Brasil. Va arribar a viatjar a més de 100 països en els seus projectes fotogràfics, en sèries com 'Treballadors'o 'Èxodes'. L'any 2000, alguns mitjans i, sobretot, Susan Sontag el van criticar de fer pronografia de la pobresa i lucrar-se amb la misèria d'aquelles persones a les que fotografiava.

Als anys '90 del segle passat, amb la seva dona -Lélia Wanick, que feia d'editora de les seves obres i exposicions- van tornar a viure al Brasil, en un terreny heretat de la família del sr. Salgado, a Mines Gerais. Allà l'any 1998 van fundar l'Institut Terra i van reforestar la terra en la que vivien amb més de 4 milions de llavors d'especies nadives, arribant a recuperar 297 especies d'arbres. Es va anar apartant de la fotografia sociodocumental per a centrar-se en el medi ambient i el vincle ésser humà i natura... confuint en l'obra Gènesis.

El seu darrer treball fou Amazònia, una obra en la conflueixen la part social i la de medi ambient. 

Molt recomanable el film documental de Wim Wenders, La sal de la tierra (2014) per a conèixer la vida i l'obra del fotògraf.

El sr. Salgado és un mestre en l'ús de la llum natural i la composició, tenint un paper molt rellevant la geometria. Les seves obres parlen d'un certa narració visual en allò que ens mostra. 



dijous, 29 de maig del 2025

mónFILMAT 2025 #1: CARTELL I SESSIO PREVIA


Enguany, l'amic Jaume Vidal no ha fet 1 cartell per a mónFILMAT 2025, sinó 3 ! Tres cartells donen imatge a l'edició més terrenal de mónFILMAT.

mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge enguany serà del 12 al 15 de juny però la setmana prèvia farem una sessió al Castell d'Ulldecona, a l'aire lliure, amb un programa doble espectacular.

Com a avant-sala de mónFILMAT i per a reforçar la imatge d'enguany us proposem una sessió amb el curtmetratge dirigit per Macià Florit TOTEM (2024) i el llargmetratge documental THE FIRE WITHIN: A REQUIEM FOR KATIA AND MAURICE KRAFFT (2022) de Werner Herzog.



El treball de Florit -Tòtem- torna a bucejar en el seu paisatge personal i geogràfic -com ja féu en el seu llargmetratge 'Pedra Pàtria'- parlant-nos de la pedrera de s'Hostal a Menorca on passat i present dialoguen.

El film d'Herzog -Fire within- és un homenatge al matrimoni vulcanòleg apassionat dels volcans que van viatjar per tot el món estudiant el funcionament d'aquestes obertures del sól, captant imatges espectaculars... tal va ser la passió i el risc que Katia i Maurice Krafft van trobar la mort en un d'aquests volcans el 03 de juny de 1991. El sr. Herzog ha ordenat el múltiple material audiovisual del matrimoni investigador per a oferir-nos un documental bell en el que contraposa la fragilitat humana a les forces volcàniques més intenses en forma de Rèquiem...

Aquest tàndem, projectat en un espai natural d'Ulldecona, donarà encara més força a les imatges d'ambdós films gràcies a la col·laboració amb el cicle Victòria & Savoy liderat per Manel Raga i l'Ajuntament d'Ulldecona.

Més endavant desvetllarem el contingut de la programació que us hem preparat per al cap de setmana del 12 al 15 de juny. Apunteu-vos-ho a l'agenda !!!

 

'COMING OUT' AL CINECLUB LA RAPITA

 
Continuem amb la proposta del CineClub La Ràpita de demanar a una personalitat del terreno que ens triï un film i vingui a presentar-lo. Aquest mes de juny és el torn d'Ignasi Blanch, l'¡l·lustrador de Roquetes reconegut internacionalment. I ens ha triat una peli molt especial: un film de culte i referent queer. 

'Coming ou' és la història d'un jove mestre que es nega l'orientació sexual, que clarament l'interessa, perquè la societat, la feina, la família i l'autoimposició no accepta.

El film és la primera i única pel·lícula de la República Democràtica Alemanya (és a dir, l'Alemanya Oriental) de temàtica gay i que planteja obertament el rebuig de la societat cap al col·lectiu homosexual. El èxits de films anteriors del seu director: Heiner Carow, va permetre tenir carta blanca de la productora (DEFA). 

El rodatge va tenir lloc en localitzacions que eren punts de trobada de la comunitat gay d'Alemanya Oriental. Es tracta, ben segur, d'un document punyent per a l'època tot i que la forma de filmar la pel·lícula fuig de provocacions i exhibicionismes que puguessin generar un rebuig directe en l'espectador menys tolerant. Ans al contrari, el film troba el punt dramàtic exacte per a generar empatia i comprensió davant la 'sortida de l'armari' del personatge protagonista; una 'sortida' carregada de neguits i dubtes. El títol és una forma de dir 'sortint de l'armari' però també té un sentit literal: de 'sortir fora', que era la demanda que la societat de l'Alemanya Oriental estava reclamant: aires de llibertat i de canvi... el film també és una bona radiografia d'això, malgrat que estigui molt centrat en el col·lectiu gay.

El film és una bona combinació estètica entre l'Almodóvar de la primera època i el barroquisme de Fassbinder, sobretot en les escenes dins dels locals d'oci. El dia de la seva estrena -09/11/89-, es va veure interrompuda la projecció per a anunciar la caiguda del Mur de Berlin, el públic, però, va insistir en veure-la finalitzar.

Es va emportar l'Os de Plata en la categoria de Mèrit Artístic Extraordinari per al director en la Berlinale d'aquell any, a banda d'altres premis en altres festivals.

Curiosament, el film es projecta cada 5 anys, en el mateix lloc on es va estrenar -el Kino International- tot fent un homenatge a aquella premiere de 1989 i a tot el què el film representa.

Tot un film de culte malgrat no és massa conegut en el nostre país... l'amic Ignasi Blanch ens el proposa, ens el descobreix i vindrà a presentar-la el proper diumenge 01/06/25 a les 18:30.

dimecres, 28 de maig del 2025

dimarts, 20 de maig del 2025

SITGES 2025 #1: CARTELL I LEITMOTIV

 
Ja tenim notícies del Festival més guai del món. La direcció del Festival de Sitges, en el Festival de Cannes va anunciar Cartell, leitmotic i primeres pelis i premiats per a l'edició d'enguany.

El cartell, com ja és tradició creat per l'agència CHINA, és prou il·lustratiu de l''aire' que tindrà el Festival de Sitges d'enguany: L'humor.

El Festival tindrà lloc del 09 al 19 d'octubre i una calavera amb un nas vermell de pallasso ens parla de l'horror-comedy i de la comèdia en la ciència-ficció...

Així, doncs, els primers 'noms' van en aquesta línia: Joe Dante, director de films mítics com Gremlins (1984), Piranha (1978) o Exploradores (1985); Stuart Gordon, creador de Re-animator (1985) que vindrà a celebrar els 40 anys que fa que va guanyar el Premi a la Millor Pel·lícula en el festival de Sitges d'aquell any.

També es confirmà la Màquina del Temps per a Sean S. Cunningham, pare de Viernes 13 (1980).

Encara falten molts mesos, per tant, encara falta molt per desvetllar però el primer pas ja el tenim posat.

dilluns, 19 de maig del 2025

MAE WEST

 


Ja no cal dir com els afeccionats al cinema esperem, si no amb expectació, almenys amb curiositat, l'aparició de l'actriu cinematogràfica de pes, i ho diem sense una espurna d'ironia, Mae West.

Segur que hem d'agraïr a la senyora crisi, que mena a la necessitat d'oferir cares i tipus nous, que el llenç ens enlluerni amb les exhuberàncies tardorenques i ben repartides d'aquesta artista nova -nova en el cinema- amb posats de vampiressa i costats que fins avui hom ha rebutjat des de les localitats de qualsevol cinema.

Joan Crawford, Marlene Dietrich, Greta Garbo, Adrienne Ames, Sally Eilers, es deuen haver esborronat si no indignat en veure's postergades, fent minvar llur vàlua la propaganda abocada al redol d'aquesta actriu de teatre, de vida sotraguejada o que almenys cal fer creure que ho és. 

Abans, una artista de cinema s'imposava pel seu mèrit artístic, per la seva simpatia personal, és a dir, per un esforç propi. Avui no. Propaganda: i potser ens trobarem que aquesta enlairi una Mae West i eclipsi noms tan interessants com els de Sylvia Sydney o de Kay Francis o d'Elissa Landi. No és que vulguem imaginar que la vida de Mae West sigui dinga d'una novicia, ja que no ens interessa, com tampoc no ens interessa que vulguin explotar la morbositat del públic menant-lo a imaginar que Nascuda per pecar és  -novel·la primer i rodada després- la vida de l'actriu.

El que sí ens plaurà és de comprovar com reacciona el gust afinat del públic davant de vuitanta quilograms de pes. Pel que hom pot veure, són uns vuitanta quilograms que no fan lleig del tot i potser aconseguiran imposar-se, i arraconar, aixafant-los d'una manera definitiva, els esquelets vivents, però que ens plauen molt, d'una Lilian Harvey, d'una Miriam Hopkins i d'una Constance Bennet.

Els productos s'hauran dit: "A veure si la gent s'ha cansat dels quaranta quiolograms i això l'ha fet allunyar-se una mica del  cinema -abans centre d'atracció- . Solució: donem-n'hi vuitanta". I aques esforç d'oferir el doble bé mereix una bona recompensa. 

I ara, expectants, deuen anar monologant en veu alta: "L'espatlla ossuda de Greta Garbo, les cames primes de Miriam Hopkins, els pómuls tètrics de Marlene Dietrich ... això no pot ésser, això no pot ésser... amb un joc d'ossos no anirem enlloc. Gràcies Senyor! Gràcies us sien donades per haver-nos posat davant dels nostres ulls una mica de greix... Salve Mae West! Sirena torbadora suggeridora de records del segle passat; salve, salvadora de la nostra butxaca, i que el món admiri el teu pes de matrona! I compta amb nosaltres, que, si triomfes, ja ens ancarregarem d'anar-te engreixant".

Mercé Rodoreda a Clarisme (01/10/1933)


dijous, 15 de maig del 2025

'EL ACORAZADO POTEMKIN' AMB MUSICA EN DIRECTE DE NEUROMANTER AL CINECLUB LA RÀPITA


Aquest diumenge tenim sessió especial al CineClub La Ràpita, el músic i compositor Neuromanter -àlies de Josef Capa- com ja féu amb 'Metrópolis' i 'Nosferatu' ha compost -i vindrà a interpretar en directe- la música amb sintetitzador que ha preparat per a 'El acorazado Potemkin' de 1925. Una bona forma de retre homenatge a aquest film imprescindible de la Història del Cinema en el seu centenari d'estrena.

Una de les obres mestres de Serguei Eisenstein brillarà com mai a l'Auditori Sixto Mir amb l'acompanyament musical de Neuromanter. 

El film està basat en uns fets real: el motí que el cuirassat Potemkin va tenir la setmana del 26 de juny de 1905, en el que la tripulació s'encarà als oficials de l'armada zarista en el port d'Odesa.

Va ser estrenada el 1925 com un estandard de la Revolució Russa que va tenir lloc 8 anys abans. De fet, el film és un encàrrec i vol ser un homenatge a l'intent revolucionari 20 anys abans. La seva intenció propagandística és innegable.

El film està dividit en 5 capítols: 'Homes i cucs', 'Drama a coberta', 'El mort clama', 'L'escala d'Odesa' i 'Trobada amb l'escuadra'.

La seva tècnica de muntatge i propostes en el llenguatge visual és de lo més estudiat de la història del cinema, arribant a ser considerada la millor pel·lícula de la Història durant l'Exposició General de Brussel·les de 1958. A més, dels angles de càmara extrems, il·luminació expressionista o sobreposició d'imatges. L'escena més famosa és, sense dubte, la de l'escala d'Odesa en la que els soldats disparen contra la població... amb el cotxet de bebe baixant sense control per les escales (és una escena de només 6 minuts però amb 165 plans, gairebé un videoclip ;) o una mare portant el seu fill mort en braços. Escenes repetides en múltiples pel·lícules posteriors: com El Padrino, Los intocables, Bananas, Brazil o Los Simpson. Escenes ficticies, que no van succeïr en la realitat però que reforcen la càrrega repressiva de l'exèrcit zarista.

En el moment de la seva estrena va ser prohibida en països com Alemanya, Gran Bretanya, Espanya (no es va estrenar fins el 1977) i França, entre altres.

Tot i que en el film original comptava amb música d'Edmund Meisel ha tingut diversos acompanyaments musicals: la més habitual és l'ús de música clàssica. Pet Shop Boys va compondre una BSO en el 2004 amb l'Orquestra Simfònica de Desde i editada amb el títol de Battleship Potemkin (2005). En la sessió que podrem gaudir diumenge serà Neuromanter -compositor i músic, autodescrit com 'electronic soundscapes'- en el que posarà música original i interpretada en directe mentre veiem el film, com ja féu anteriorment amb 'Metropolis' i 'Nosferatu'. Neuromanter -àlies de Josef Capa- té 3 discs editats: Nirvana (2016), Genesis (2020) i Analogic lifeforms (2023); les seves atmosferes musicals transmeten l'emoció que les imatges del 'Acorazado Potemkin' requereixen.

El sr. Eisentein (que només tenia 26 anys en dirigir el film que ens ocupa), tot i que té altres obres rellevants, el Acorazado Potemkin -segon llargmetratge després de l'excepcional La Huelga (1924)- és un peça humanística amb una potència visual impecable. La força emocional dels rostres, pròpia del cinema mut i que ara ens resulta grotesca, ajuda a reforçar el missatge contundent del film; hem de tenir en compte que el repartiment són persones no professionals. Missatge artístic i polític es donen la mà de forma èpica i visualment perfecta, gens rigurosa amb la Història però de valor emocional i col·lectiva innegable. És l'exemple que narració i emoció poden anar juntes.

Així doncs, una oportunitat única de poder gaudir en pantalla gran i musicada en directe d'aquesta obra mestra de la Història del Cinema... us esperem diumenge a l'Auditori Sixto Mir.