'TOTES SOM ORLANDO', PRIDE LA RAPITA AMB EL CINECLUB LA RAPITA

L'Ajuntament de La Ràpita i el CineClub La Ràpita organitzen per aquest divendres 28/06 -Dia Internacional de l'Orgul LGTBIQ+- el Pride La Ràpita amb Cinema, Copes, Dancing i Reivindicació. Li hem posat el títol de TOTES SOM ORLANDO perquè el contingut està centrat en aquest personatge immortal de Virginia Woolf. L'any 1928, la sra. Virginia Woolf escrivia un llibre d'una modernitat que continua vigent a data d'avui: la història d'un jove que viurà mes de 300 anys, naixerà com un nen però un bon dia despertarà com una dona... reflexió contundent al voltant del sexisme, masclisme i sensibilitat trans. El llibre l'heu de llegir, de lectura obligatòria... però per al dijous us hem preparat una aproximació al personatge més cinematogràfica i en sessió doble: un curt de Jordi Crussats i el documental de Paul B. Preciado.

El programa començarà amb la presentació de l'esdeveniment i lectura del manifest (de 21:00 a 21:15). Tot seguit, veurem el curtmetratge adaptació de la història de la sra. Woolf amb presència del repartiment (21:15). L'Orlando (2015) de Jordi Crussats es va emportar 3 premis en el Festival Julius de Vic: Premi del Públic, Premi al Millor Cartell i Premi Orson Welles a la Qualitat Tècnica, un curt que és una regalazo poder-lo veure després de 9 anys de la seva realització en la pantalla gran del Sixto Mir...

Rematarem la nit cinematogràfica Pride La Ràpita amb 'Orlando, mi biografía política' (2023)(21:25) l'interessantíssim documental de Paul B. Preciado que, amb l'excusa del personatge de la Woolf, dóna veu a totes aquelles persones en els que el gènere no ha estat dicotomia, ni rigidesa, tot un manifest polític i necessari per a poder respectar la diversitat.

I acabarem la nit amb música, copes i dancing al hall de l'Auditori Sixto Mir, tindrem menjar, beguda i els Djs John Deere & Les Filles (23:00) ens faran ballar i passar-nos-ho estupendament.

Amics i amigues, un planazo el què us hem preparat la nit del Divendres 28/06 per a celebrar l'Orgull ... Veniu?

COPULATIVA SÍ, COPULATIVA NO

 

Dies enrere el lector Fran Raymol va publicar en aquestes pàgines la carta següent: "¿Per quin motiu l'única candidatura que ha mantingut l'ús de la i entre els dos cognoms dels candidats ha estat la de Junts? Ni ERC ni Aliança ni Alhora ni per descomptat els partits d'àmbit espanyol, només Junts. Fa pensar". 

D'entrada cal treure's el barret davant de la dedicació que suposa revisar les paperetes de tots els partits que participaven a les eleccions de diumenge passat i adonar-se d'aquest detall. Tot seguit cal preguntar-se per quin motiu el fa pensar. ¿Insinua que Junts són més catalanescos que la resta de partits esmentats? És l'única explicació que hi trobo.

Entre alguns conciutadans es manté la creença que posar la conjunció copulativa entre els dos cognoms és un senyal irrebatible de catalanitat, a l'altura del pa amb tomàquet i l'allioli de codony. I no és així en absolut. Fins i tot es podria dir que és just el contrari. La copulativa entre cognoms és filla de les normes impulsades pels escarrassos de l'adiministració castellana. Al segle XIX la llei del Registre Civil hi va donar l'empenta definitiva. La gent havia de separar els dos cognoms amb una y.  Així van aparèixer conglomerats com José Ortega y Gasset o Manuel Milá y Fontanals.

Els catalans s'hi van acostumar i, quan les normes de Pompeu Fabra van arraconar-la al quarto dels mals endreços, com a gran rebel·lia la van substituir per un i. Vam tenir llavors Antoni Rovira i Virgili o Josep Bernat i Baldoví, l'incommensurable autor d'El virgo de Visanteta ó El parlar bé no costa un pacho. Dit això, qui busqui catalanor a l'hora d'anomenar-se, que torni al cognom únic -Bernat Metge, Jaume Huguet, Joanot Martorell... -, que és el que gastàvem abans que s'introduís això dels dos cognoms. Sempre, esclar, que tingui el coratge d'enfrontar-se al tornado violeta que ara li cauria al damunt.

Quin Monzó a La Vanguardia del 18/05/24

SR. ROGER CORMAN

 

(1926-2024)

Fa unes setmanes moria una de les llegendes de la Història del Cinema. El sr. Roger Corman té un paper imprescindible per a entendre el cinema contemporani. Fou productor, actor, director; acostumat a treballar en projectes de baix pressupost i va permetre que molts directors tinguessin la primera oportunitat en el cinema. Va produir unes 300 pelis i en va dirigir unes 50. Ens deixava als 98 anys

El sr. Roger William Corman va nèixer a Detroit (Michigan). Es va graduar com a Enginyer Indutrial a la Universitat d'Stanford l'any 1947 i després va estar 3 anys a la Marina. Quan va tornar de l'exèrcit va veure que la Enginyeria no l'interessava i va agafar una feina de missatger a la 20th Century Fox també va fer de supervisor de guions, no va progressar massa més a la Fox, així que va anar a estudiar un postgrau de literatura anglesa i va estar un temps a París treballant en revistes i publicacions escrites fins que va tornar als EEUU a treballar com a agent literari. Va tornar a treballar en el cinema a l'American International Pictures, els guions foren la seva via d'entrada però també la producció, oferint les 2 coses que havia après i li van donar l'impuls que necessitava: havia d'explicar històries visualment i s'havia de treballar ràpid. La seva carrera cinematogràfica com a director va començar en els westerns amb Cinco pistolas (1955) però ràpidament es va anar decantant cap al cinema de terror i la ciència-ficció.  De fet,  la seva primera peli produïda va ser un any abans Monster from the Ocean Floor (1954). Es va especialitzar en adaptacions d'històries d'Edgar Poe i amb un Vincent Price protagonitzat la majoria de films. Ben aviat va fundar la seva pròpia companyia productora New Horizon Films. En la seva empres va tenir a directors com Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Ron Howard, Peter Bogdanovich, Jonathan Demme, James Cameron o John Sayles als que va donar les seves primeres oportunitats en el negoci; i també actors/actrius com Jack Nicholson, Peter Fonda, Bruce Dern, Dennis Hopper o Robert de Niro. En la indústria cinematogràfica és tot un referent i el seu llibre autobiogràfic How I Made a Hundred Movies in Hollywood and Never Lost a Dime (Com vaig realitzar un centenar de pelis a Hollywood i no vaig perdre ni un centau) ja dóna pistes del seu estil i dels seus mètodes de treball...

Etiquetat com a el Rei de la Sèrie B en la seva filmografia hi ha clàssics com La caída de la casa Usher (1960), La pequeña tienda de los horrores (1960), El hombre con rayos X en los ojos (1963), La máscara de la mort roja (1964). Els '60 del segle passat fou la seva època daurada. 

Hem de valorar la feina del mestre Corman a l'hora de distribuir cinema d'arreu del món al EEUU: amb la seva companya New World va estrenar en el seu país Gritos y susurros (1972) de Bergman; Amarcord (1974) de Fellini; Diario íntimo de Adela H (1975) de Truffaut; Dersu Uzala (1975) de Kurosawa; o Fitzcarraldo (1982) de Herzog.

Les declaracions quan es va saber la seva mort parlen d'una persona generosa, llesta, de capacitat de treball incansable, de cor obert i d'actitud amable. Molts dels directors actuals estan en deute amb aquest mestre del cinema de guerrilla i les històries esbojarrades. I alguns d'aquests directors li han donat algun 'cameo' en els seus films, podem veure al mestre Corman a El Padrino II, El silencio de los corderos, Apolo 13, La boda de Rachel, El mensajero del miedo o Scream 3. El mestre John Carpenter ha declarat: "Roger Corman, un dels directors de cinema més influents de la meva vida, ha mort. Fou un privilegi coneixe'l. Era un gran amic. Ell va modelar la meva infància amb pel·lícules de ciència-ficció i epopeies d'Edgar Poe. Et trobaré a faltar, Roger".

El sr. Corman va passar pel Festival de Sitges el 1998, per recollir la Màquina del Temps i al 2010, per a recollir la Maria d'Or. I no va ser fins l'any 2009 que li van entregar l'Oscar honorífic, l'únic que va aconseguir. 

El discurs a l'hora de rebre l'Oscar honorífic és tota una declaració d'intencions, les
que van moure la seva vida: "Muchos de mis amigos, compatriotas y persones que comenzaron conmigo están aquí esta noche y todos han tenido éxito. Algunos de ellos tuvieron un éxito extraordinario. Y creo que lo han logrado porque tuvieron el coraje de arriesgarse, de apostar. Pero apostaron porque sabían que las probabilidades estaban con ellos; sabían que tenían la capacidad de crear lo que querían hacer. Es muy fácil para un gran estudio o cualquier otra persona repetir sus éxitos, gastar grandes cantidades de dinero en remakes, en películas de franquicias con efectos especiales. Pero creo que las mejores películas que se hacen hoy en día son realizadas por cineastas originales e innovadores que tienen el coraje de arriesgarse y apostar. Por eso les digo: 'Sigan apostando, sigan arriesgándose'".

DESCOBRINT EL SR. PEDRO BURRUEZO

 

El sr. Pedro Burruezo ha fet un viatje dins del món de la música digne de ser ressaltat. Liderant a principis dels anys '80 del segle passat el grup Claustrofobia (amb un estil que ara en diríem de mestissatge, quan el concepte musical no estava inventitat) fins a l'actualitat en el que els seus treballs troben en la mística sufi i l'ecologia el seu protagonista principal. El sr. Burruezo actualment viu a Sant Feliux de Guíxols i mentre conrea el seu hort ecològic es dedica a compondre música seguint els preceptes del sufisme, el vessant místic de l'islam

Així doncs, el sr. Buruezo fa temps que ha emprès un línia d'investigació, de recopilar peces i material de l'època medieval i portar-la als nostres dies, recuperar la música espiritual i transportar-la al segle XXI. 

En els seus concerts, doncs, pots trobar un espectacle dedicat a l'Al-andalús, en el que es barreja flamenc i sufisme o una sessi

ó de música medieval. El punt on està ara mateix, la música del sr. Burruezo s'hi barreja tradicio i transgressió, hi conviuen secció de corda, cantaor, bailaor, música morisca, dervitxos, saetes o seguidilles. 

El sr. Albert Serra, diu que un concert de Claustrofobia li va canviar la vida, per això li va encarregar a Burruezo que li fes la BSO de Historia de la meva mort... finalment, no la va tenir en compte en el film, però li va pagar la feina feta i li va permetre publicar-la amb el nom de La banda sonora maldita. Ha realitzat col·laboracions amb grans com el sr. Jaume Sisa o el sr. Eduardo Paniagua....

Estem davant d'una persona inquieta amb una actitud radical de viure la música (en paraules del mateix Burruezo). Esperit lliure carregat d'espiritualitat. I no només la música, com a part activa del grup EcoActivistas des de fa més de 15 anys i dirigeix la revista The Ecologist, a més de fer conferències, xerrades al voltant de l'ecologia profunda'. 

Personatge i música més que interessant ....

MURMURI

 

Intransigència

amb l'amor

que torna,

que arriba

de matinada

entre contaminants llençols i

amb possibilitats de superació.

Al carrer -al carrer del Puig-

no puc mirar la gent,

la vida que passa:

el cotxe mal aparcat,

l'home de la neteja,

avorrit i discret...

Tot és pura 

mecànica rutinària.

Però l'amor

-esglai, murmuri, mot-

torna

i s'enlaira sobre la mar.

Toni Roca (2019:67) Rebecca torna a Manderley

'LA NARANJA MECANICA' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Demà diumenge, el CineClub La Ràpita ens ofereix la possibilitat de gaudir en pantalla en gran d'una de les pelis impactants del Cinema contemporani: 'A Clockwork Orange' (o La Naranja Mecánica) d'Stanley Kubrick. Qui de vosaltres ha tingut la sort d'haver-la vist en un cinema? Segur que ben pocs ... per tant, diumenge teniu una ocasió de luxe!

Es tracta d'una de les pel·lícules més impactants i prohibides de la Història i, penso que la única que el principal instigador de la seva prohibició hagi estat el seu propi director ... 

L'any 1962 l'escriptor Anthony Burguess escrivia un impactant llibre: 'A clockwork orange' ... 9 anys després el sr. Stanley Kubrick en feia la seva adaptació a la gran pantalla. Des del primer moment, el director va pensar en l'actor Malcolm McDowell com a protagonista del film: la història d'una canalla (Alex DeLarge) -i els seus amics-, un psicòpata que li encanta Beethoven, la ultra violència i del sexe.... l'empressonen i li apliquen un contunden tractament de condicionament que el farà deixar la violència.

El film està plena de recursos audiovisuals que posteriorment, seran repetits per infinitat de directors: seqüències accelerades, càmara lenta, filmacions en càmera en mà, micròfons que recullen tots els diàlegs.... Tot plegat, per a oferir-nos un film impactant que més va impactar en el moment de la seva estrena

El títol ve de l'expressió anglesa: "as queer as a clockwork orange", algo com "tan raro com un taronja mecànica". Sembla ser que la història té alguna cosa d'autobiogràfica: a la dona de l'escriptor Burguess la van violar 4 soldats quan estava embarassada, arribant a perdre la criatura que esperaven fruit de l'agressió.

El film va costar 2 milions de dòlars i en va recaptar 40. En la primera versió del director, el film durava 4 hores però la retallà fins a les 2 hores 16 minuts que veurem avui. En el moment de la seva estrena als EEUU va ser qualificada com a 'X', 2 anys després de l'estrena el sr. Kubrick en va reduir 30 segons i es va reestrenar amb qualificació 'R'. Va ser nominada a 7 premis BAFTA, 3 Globus d'Or i 4 Oscar .. però no va guanyar res.

Un any després d'estrenar-se als EEUU, s'estrena a Anglaterra i alguns deliqüents agafen les imatges com a inspiració dels seus actes violents, recreant escenes de la pel·lícula.... davant d'aquests fets, el mateix Kubrick va pressionar a la Warner Bros per a que -un any després de la seva estrena- fos cancel·lada en tot el Regne Unit i que fos reestrenada després de la seva mort. El director moria 1999 i l'any 2000 fou editada en DVD (no s'havia fet mai).

El rodatge del film estigué carregat d'incidents i lesions (típic dels films del sr. Kubrick, titllat de maltractador d'actors i actrius): l'escena en que humillen a Alex a l'escenari, l'actor es va fracturar diverses costelles, quan els seus amics (policies) l'intenten ofegar gairebé ho fan de veritat perquè va fallar l'aparell de respiració, l'escena de la violació va tenir tantes 'tomes' i fou tan dura que l'actriu inicial va dimitir i van haver de contractar-ne una altra, l'escena en que fan estar al protagonista amb els ulls oberts, amb els ganxos agafant-li els ulls se li va ratllar una còrnia i va estar un temps sense poder veure (el metge que li tira les gotes als ulls era un metge de veritat que ho supervisava), l'escena violenta en que el protagonista agredeix mentre canta Cantando bajo la lluvia va ser improvitzat per McDowell i Kubrick es va veure en l'obligació de comprar els drets de la cançó per 10.000 dòñlars (en una gala McDowell i Gene Kelly van coincidir i aquest darrer li va girar l'esquena i va marxar com a rebuig per haver utilitzar eñ clàssic dels musicals per a una escena tan desagradable).

Per a molta gent, es tracta de la millor pel·lícula de mestre Kubrick, després d'haver estrenat Espartaco (1960), Lolita (1962) o 2001: Una odisea en el espacio (1968). L'actor Heath Ledger va manifestar que es va inspirar en Alex de La Naranja Mecánica per a interpretar el Joker de El Caballero oscuro.

Aquest diumenge, el sr. Stanley Kubrick 'entra' al CineClub La Ràpita amb la seva pel·lícula més provocadora, impactant i prohibida.

A les 18:30, a l'Auditori Sixto Mir.

mónFILMAT 2024 #5: DIA #4: CURTS, VERMUTS, TSUNAMIS I CLOENDA EN 3D

 

I arriba el darrer dia de mónFILMAT 2024, sembla que fa 3 dies que va començar... i el darrer dia és el dia més intens i ple d'activitats. 

Comencem el matí al FabLab amb una nova sessió de curtmetratges. "TANT PROP I TANT LLUNY" (Diumenge 16/06 - 10:00 FabLab) és una selecció de curts d'arreu del món: Austràlia, Marroc, Argentina, Turquia, Perú, Catalunya, Espanya i Sud-Africa... històries que, amb el paisatge com a un protagonista més, ens fan viatjar a altres realitats.

"CURTS, CONVIDATS I VERMUT" (Diumenge, 16/06 - 12:00 FabLab). Tot seguit, i al mateix lloc, 3 curts amb la presència dels seus directors, en aquest cas, una director 'veterà' i dos valors emergents del territori: Manuel Muñoz Rivas (guionista, director i editor de diversos films), Antoni Granyana i Salvador Franch. Ells ens presentaran les seves propostes (Aqueronte, Torero in the hill, La Invasió dels Ultrarrossos i Rémora) acompanyat d'un 'work in progress' del tortosí Quim Melchor: 'La rematada'. Tot això, acompanyat de vermut i sessió Dj ... Planazo!

"FAUNA" (Diumenge, 16/06 - 16:00 Lo Pati). El segon film de Pau Faus (artista, arquitecte, cineasta i activista)(el primer film 'Alcaldesa' es va emportar el Premi Gaudi Millor Documental) és un documental molt interessant, pel què ens explica i com ens ho explica... el film comença en un bosc de les rodalies de Barcelona i en un zoom magistral ens introduïm en un laboratori. L'arrencada ja promet. Es tracta d'un film carregat de dicotimies: Tradició i modernitat, humà i animal, saber popular i ciència, natural i artificial. Dues històries que es contraposen (o es complementen?) entre un pastor i un laboratori que busca una vacuna per a la covid 19. Film més que interessant!

¿PREPARADOS PARA EL TSUNAMI?" (Diumenge, 16/06 - 18:00 Lo Pati). Es tracta d'un documental divulgatiu sobre els tsunamis i el risc que hi ha de 'patir-ne' a les costes de la península ibèrica. El film és una exhaustiu i completíssim recull d'informacions i testimonis que ens detalla des de la història dels tsunamis fins a què fer per a prevenir i minimitzar l'impacte devastador d'aquest fenomen natural. Científics i personal especialitzat aporten la visió de la qüestió i ens consciencia de que els tsunamis no són algo de països llunyans. Amb la presència de Erik Martinez-Westley (director), Hadar Ayxandri i Pau Jornet (directiur d'EbreDrone)

DISCO BOY (Diumenge, 16/06 - 20:00 Lo Pati). El debut en la direcció de Giacomo Abruzzese va aconseguir l'Os de Plata a contribució artística sobresortint per la fotografia de Hélene Louvart. Certament, es tracta d'un film en el que allò estètic i visual juga un paper importantíssim. Però, a més a més, la història -escrita fa 14 anys- ens atrapa en un intent de lligar fenomen migratori amb la qüestió bèlica. Aleksei (de Bielorrússia) i Udoka (de Nigèria) dos vides paral·leles de procedències diferents amb la mateixa voluntat de trobar una vida millor. Es un film que ratlla lo experimental i del que us recomano que us deixeu portar...

AL OTRO LADO DE LA NIEBLA (Diumenge, 16/06 - 22:00 Lo Pati). No podíem tancar mónFILMAT 2024 de la millor manera. Film interessant, format en 3D com a innovació i un convidat de luxe: el director del film i el director més rellevant de la cinematografia de l'Equador. Sebastià Cordero ens explica en aquest documental el viatge que va fer amb Ivan Vallejo a l'Everest; el primer, estrenava la seva opera prima (i considerada la millor pel·lícula de l'Equador: Ratas, Ratones y Rateros) a Venezia l'any 1999 i aquell mateix any Ivan Vallejo arribava a l'Everest, el primer equatorià en aconseguir-ho. El film és la història d'aquest viatge... filmat en 3D, així la podreu gaudir a la Plaça de Lo Pati si ens acompanyeu.

Comptarem amb la presència de Sebastián Cordero. Una Cloenda, espectacular !!!

mónFILMAT 2024 #4: DIA #3: mónFESTIVAL INTERNATIONAL OCEAN FILM TOUR + SESSIO INFANTIL + TIERRA DE NUESTRAS MADRES

 

Penúltim dia de festival i arriba carregat de projeccions des del matí fins a la nit, amb una rematada en un espai de projecció nou: Les Cases d'Alcanar. 

SIROCCO I EL REGNE DELS VENTS. El Festival d'Animació d'Annecy és dels més prestigiosos en cinema d'animació i la peli que podrem veure dissabte al matí es va emportar el Premi del Públic, un bon indicador de que segur que ens agradarà. Es tracta d'un film adreçat a les persones més petites de casa, carregat de fantasia, imaginació i emoció. Gràcies a 'Dolços Alemanys' la peli vindrà amb esmorzar. (Dissabte 15/06-12:00-Lo Pati).

HERE El director belga Bas Devos en cada nou film ens retrata un nou fragment de la Vida de Brusel·les. En aquesta proposta ens exposa una 'possible' història d'amor entre un peó de la construcció romanés i una estudiant de doctorat especialitzada en l'estudi de la molsa. Una pel·lícula de poques paraules, imatges poètiques, aires bucòlics per a parlar de la fugacitat de la vida i la fragilitat de l'ésser humà. El film va obtenir el premi FIPRESCI a la Millor Pel·lícula en el darrer Festival de Berlin. (Dissabte 15/06-16:00-Lo Pati). 

TIERRA DE NUESTRAS MADRES. Una de les petites joies d'enguany. Un film de resistència, fins i tot, polític, per a reivindicar la dignitat de la reduïda població d'alguns municipis que es van despoblant per continuar vivint a la seva terra. La directora Liz Lobato (que la tindrem presentant la peli) ha donat veu i presència a Villacañas (província de Toledo) i a les persones que hi habiten. Un film que ha costat 10 anys en poder-se realitzar. Surreal, diferent, irònic, còmic i sensible. No us la podeu perdre. (Dissabte 15/06-18:00-Lo Pati)

SOBRE TODO DE NOCHE. El drama dels fills 'robats' durant la dictadura franquista és un tema dolorós i en molts casos no prou visualitzat i destapat. En aquest debut en la direcció de Víctor Iriarte amb guió de la canareva Andrea Queralt ens ofereix un pols interpretatiu entre dos grans actrius de la península ibèrica: Ana Torrent i Lola Dueñas. Una road movie de Madrid a Portugal a la recerca de la veritat... Ens arriba amb el Premi FIPRESCI de la Seminci de Valladolid entre d'altres premis en festivals internacionals. (Dissabte 15/06-20:00-Lo Pati)

mónFESTIVAL: INTERNATIONAL OCEAN FILM TOUR. El festival convidat d'enguany porta 18 anys de trajectòria amb una tasca de sensibilització medi ambiental incansable. Les seves projeccions van acompanyades de material divulgatiu que pretenen consciència de la situació precària del medi natural, en general, i dels oceans, en particular. Tindrem la presència del dinamitzador i cara visible del festival del Chema Moreno. 

Tindrem foodtruck per a sopar (Dissabte 15/06-22:00-Pl. Sant Pere, Les Cases d'Alcanar)

Un penúltim dia de mónFILMAT ben carregat de propostes...

mónFILMAT 2024 #3: DIA #2: INAUGURACIO + JAURIA + ENCANTATS

 

Tot i que ahir dijous ja vam començar mónFILMAT avui és el dia de la Inauguració i ve carregat amb 3 propostes d'aquí i de lluny. Us les explico en ordre invers, és a dir, primer la que fem més tard ...

Comencem per les d'aquí: 'SOLO ARROJARON' és el film d'Inauguració de mónFILMAT 2024 (Divendres 14/06-22:00-Plaça Lo Pati). Un film que va causar sensació en el darrer Festival D'A. Un història íntima, amb dos personatges pel delta del Prat del Llobregat, que dialoguen, que repassen allò viscut junts i en la que la música té un paper important. A la projecció comptarem amb 4 convidats: Adrià Pagès (director), Pepa Català (Directora d'Art) i els protagonistes del film: Davy Lyons, Paola Licari. Es tracta d'una opera prima carregada de sensibilitat i poesia per a un retrat generacional íntim i fanstamal.

La segona peli del dia "d'aquí" és 'ELS ENCANTATS" (Divendres 14/06-20:00 A Lo Pati), la nova pel·lícula d'Elena Trapé (directora de 'Las distancias') amb una Laia Costa present en tot el metratge, assumint el paper d'una mare que es divorcia i marxa al poble familiar a 'trobar-se'. Un paisatge menys amable i bucòlic del què sovint trobem en els relats de recerca d'un mateix. Film naturalista, proper, carregat d'emocions.

I la darrera peli del dia, és de lluny, de Colòmbia. 'LA JAURIA' (Divendres 14/06-18:00- A Lo Pati) d'Andrés Ramírez Pulido es va emportar el Premi de la Setmana de la Crítica en el Festival de Cannes de l'any passat. Un film amb atmosfera sofocant, inquietant i pertorbadora; la vida en un centre experimental per a menors. Un thriller carcelari amb tocs masclistes i certa violència. Poc amable però molt interessant.

I ja tindrem enllestit el segon dia de festival ... som a l'Equador però ens queda el gruix de programació.

mónFILMAT 2024 #2: DIA #1: SESSIO INFANTIL + von TROTTA + mónANIMAT

Aquest any mónFILMAT comença amb una sessió especial per a les escoles d'Amposta. La primera pel·lícula de mF és una de les dues pelis infantils de la programació d'enguany i el mateix dia tindrem 2 sessions més.

El proper dijous a les 10:00, al teatre de la Lira Ampostina podrem veure NINA I EL SECRET DE L'ERIÇÓ, film francès que és una història de detectius trepidant i plena de reptes. Una nena (Nina) i el seu amic (Mehdi) intentaran trobar una solució al problema econòmic familiar, després que el seu pare sigui acomiadat. Trobar un tresor amagat a la fàbrica on treballava el seu pare pot ser una solució als problemes.

A les 20:00 a Lo Pati tindrem un nou film de la directora que fou musa de Fassbender o Schlöndorff. Margarethe von Trotta fa anys que està construïnt una filmografia interessant al voltant de figures femenines com Rosa Luxemburgo, Hanna Arendt o Hildegard Von Bingen. VIAJE HACIA EL DESIERTO ens parla de la poetessa austríaca Ingeborg Bachmann, de les seves relacions, del seu procès creatiu i de com el paisatge pot ser una font de creació. Un film elegant, sobri i sensual....

Tancarem el primer dia de mF amb la tradicional sessió a l'aire lliure de curtmetratges d'animació. Enguany, mónANIMAT tindrà lloc a la Plaça de Fidel, a les 22:00, amb la presència de foodtruck per a sopar. 10 curtmetratges vinguts d'arreu del món en els que formats i estils ens aproximen al paisatge.

La primera jornada comença ben variada: sessió infantil, cinema d'autora i curtmetratges amb footruck per a sopar... només és el primer dia, l'endemà: Inauguració.

Us deixo amb l'spot que ens ha fet l'amiga Júlia Cruelles, un resum sintetitzat de les diferents pelis de la programació amb un ritme i energia trepidant. Un bon vídeo que donarà la benvinguda en cada una de les sessions de mónFILMAT 2024

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA134

mónFILMAT 2024 #1: CARTELL

 

Jaume Vidal és la persona (i l'amic) que dóna forma a la 'imatge' de mónFILMAT any rera any. És aquell que, molt sovint, concentra en una imatge el leitmotiv o temàtica transversal de mónFILMAT. El Festival Internacional de Cinema i Paisatge no és temàtic, és a dir, sí que és temàtic en tant que el 'paisatge' és el protagonista de totes les pel·lícules programades (llargs i curts), però no ressaltem un 'tema' cada any ... però el que sí que passa -un cop feta la selecció de pel·lícules- que sobresurt un film conductor, a voltes subtil, a voltes més evident i això la majoria de cops ve proposat pel que el sr. Vidal, en la seva proposta de cartell, ens mostra.

Per exemple, l'any del 'covid' era un paisatge vist des de dins d'un domicili; un altre any, especialment muntanyenc en els films seleccionats, eren els Ports nevats ... enguany és una barca pescant a la badia dels Alfacs. És el primer cop que la figura humana és present en un cartell de mF i veiem un pescador fent la seva feina.

Així que enguany he fet quelcom que fa anys que havia volgut fer: donar veu, permetre que l'artista que ens fa el cartell ens mostri quin missatge amaga la fotografia escollida... perquè per a que un artista sigui artista cal que el que faci tingui una 'intencionalitat', cal que no sigui fruit de l'atzar, cal que tingui ànima i que no sigui una carcassa buida i superficial.

Es un autèntic privilegi, un honor, que l'artista ens expliqui (m'expliqui) què ha volgut fer quan ha fet el què ha fet ... 

"La literatura, l'art i el cinema ens han conduït a pensar el paisatgisme lluny de l'urbanisme, algo més proper al naturalisme, d'allò orgànic i dels fenòmens naturals".

"Però dintre del paisatge hem d'incloure els camps treballats, les edificacions que habiten entre els espais naturals, les accions de l'antroprocé modificant el context on vivim, on convivim"

"El paisatge que l'espècie humana ha construït no és destinació turística natural, no és contemplativa sinó que és fruit del treball de les persones que s'esforcen per sobreviure en un indret"

"El paisatge que el cartell crida és conseqüència del visionat dels films de la programació. Per a fer-ne la imatge gràfica del festival solc mirar primer algunes pel·lícules i n'intento visualitzar nexes. Crec que en aquesta edició el paisatge modificat pels humans, o els 'no espais' que se'n deriven en surten molt representats o es van repetint. I sobre l'aigua, que és com ja li pertoca un excel·lent conductor"

Cada any, mónFILMAT comença amb el suggerent i motivador cartell de Jaume Vidal....

'HISTORIA DE UN VECINDARIO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

El mestre Yasujiro Ozu entra al CineClub La Ràpita demà dijous, i ho fa amb 'Historia de un vecindario' (1947). 

El 12 de desembre de l'any passat el sr. Ozu haguès fet 120 anys i en va fer 60 que va morir. Sí, el sr. Ozu va nèixer i va morir el mateix dia i només va viure 60 anys. S'ha arribat a afirmar d'Ozu que és el director més japonès del Japó.

En el Tòquio, immediatament després de la II Guerra Mundial, destruït i  derrotat un nen perdut va per una carrer d'un barri desfavorit... però ningú se n'ocupa ni li fa cas. Per sorteg se l'emporta a casa un vidua a la que no li agraden els nens, pretén abanfonar-lo, però poc a poc li va agafant carinyo.

Considerada una obra mestra del cinema japonès, una faula en la que es barreja poesia, cinisme, tendresa i tocs còmics. Es trobem a meitat de la carrera del mestre Ozu i hi podem trobar els seus temes recurrents: la desintegració de la família, la reconstrucció del país després de la guerra i l'influència i presència cada cop més present de la cultura dels EEUU al Japó.

El mestre Ozu va fer cinema mut fins 1935 i en blanc i negre fin 1958. Va rodar 53 pel·lícules i 26 en els seus primers 5 anys com a realitzador. Es va formar i idolatrava els grans mestres del cinema occidental: Chaplin, Vidor, Lubitsch. Amant de John Ford i Orson Welles. La primera pel·lícula que s'ha conservat fou Días de juventud (1929), després d'una producció frenètica l'exèrcit i la guerra el feren aturar la seva producció cinematogràfica fins que s'acaba la guerra i Historia de un vecindario és la primera que li permet reprendre l'activitat professional. La seva darrera pel·lícula fou dirigida el 1962.

El seu estil cinematogràfic és molt reconeixible: posició de la càmera molt baixa, plans fixes, absència de encadenats o fons en negre, certa frontalitat dels personatges humans.

Cuentos de Tokio (1953) ha arribat a estar en el tercer lloc de la Millor Pel·lícula de tots els temps. Altres joies del director: Las hermanas Munakata, Primavera tardía o Había un padre.

Molts directors contemporanis han verbalitzant en alguna ocassió ser deutors del cinema del sr. Ozu: Jarmush, Wenders, Denis, Kaurismaki.

Si no coneixeu el cinema del sr. Ozu, acompanyeu-nos demà a les 20:00 a L'Auditori Sixto Mir.

"L'IMAGINAVA MÉS GRAN"

 

La Gioconda (també coneguda com la Mona Lisa) ha estat escollida "l'obra d'art més decebedora del món" La notícia s'escampa aquests dies pels mitjans que es fan ressó de la votació propiciada per CouponBirds, un portal d'informació i ofertes per a turistes, que estableix una classificació  dels quadros que més han agradat i més han desil·lusionat els guiris que -incapaço de quedar-se a casa mirant la tele- van pel món visitant tot allò que el diuen que han de visitar.

Han aplegat més de 18.000 crítiques de les cent obres d'art més conegudes. La Gioconda ha aconseguit un 37,1% de crítiques negatives. Diuen els organitzadors de la votació que, sovint, no és pas l'obra d'art en ella mateixa el que decep, sinó l'experiència de veure-la: "Un bon nombre de les més importats obras d'art són víctimes del seu propi éxit, que atreu multituds caòtiques". 

La Mona Lisa desperta expectatives molt altes, i això li va en contra. Pocs dels que la visiten -que només hi van perquè l'app turística els ho indica- saben que és un quadro petitó: 77x53 cm. A això cal afegir-hi altres pegues. Al louvre, el museu que l'hostatja, el camí per arribar-hi és un laberint més complicat que el d'Ikea quan et despistes. Des de que els llançadors de sopes l'han convertida en objecte de desig, està protegida per un plàstic i allunyada dels visitants per un espai de seguretat. Enmig de la gernació, veure-la amb un mínim de qualitat (a tanta distància i entre tants caps) és impossible. 

És llavors quan els visitants maleeixen haver pagat l'entrada (de 17 euros, al gener va passar a costar-ne 22). Per rescabalar-se agafen el mòbil i la valoren com "l'obra d'art més decebedora del món". Amb la mateix tranquil·litat d'esperit que, a Google,  gentussa incapaç de distingir un ou dur d'un marron glacé valoren els restaurants amb crítiques furibundes si el cambrer no els rep amb un genuflexió. 

Quim Monzó a La Vanguardia de 06/04/24