SRA. TERESA SALGUEIRO & MADREDEUS

Aquest blog té un 'problemilla' auto-detectat, i és que la balança dels 'post' sempre està cap a la meitat masculina del món; sempre hi destaquem el 'sr.', i poc la 'sra.' ... ho sabem, ho sabem, però és així!

·

Avui us vull parlar d'una senyora (sí, tota una senyora!) que juntament amb la Björk estan situades ben amunt en el meu altar mitòman-cultural: la sra. Teresa Salguiero!!! I és que és notícia, una notícia que no per prèviament anunciada és menys sorprenent: HA DEIXAT MADREDEUS!!!! Sí, la que era veu, cara, imatge, esperit... del grup lisboeta s'ha cansat i deixa la formació.... el grup ha tret un nou treball discogràfic, sense ella.... què serà de la Salgueiro???
·

Un dels grups musicals més coneguts dels nostres desconeguts veïns portuguesos, Madredeus, va nèixer el 1985 amb la idea de Pedro (Ayres Magalhaes, guitarra clàssica) i Rodrigo (Leao, sintetitzadors) de crear un grup musical d'arrels protugueses però sense haver de recòrrer forçosament als fados (un dia hem de parlar de fados!!!!); ràpidament, s'afegí Gabriel (Gomes, acordió) i Francisco (Ribeiro, violoncelista).... allí estaven, els 4 homenots amb la sensació de que els faltava alguna cosa, una mica d'ànima, un toc femení, potser??? I tot fent un got en una taverna de Barrio Alto (ai, Lisboa què bonica!!! ens encanta Lisboa!!!) van rebre la solució en forma de joveneta de 17 anys que cantava fados per diversió: Maria Teresa Salgueiro .... Havia nascut Madredeus!!! Aquesta joveneta, nascuda a Amadora (de la perifèria de Lisboa) de pare comerciant de teles i mare telefonista, de petita que li agradava molt cantar però no havia rebut formació musical, ni havia pensat mai en dedicar-s'hi...

·

El nom del grup sorgí del lloc on assajaven: el Teatre Ibèric al costat del Convent de Madre de Deus, en el que també oferien concerts.... la gent quan hi volia anar, deia: "em pot portar fins a Madredeus, al concert?" ... i el nom s'hi queda!!! Com veieu, el naixement no fou cap experiment -com passa, sovint- de cap productora, sinó l'empenta de 2 joves per recuperar la música tradicional portuguesa i fer-la arribar al públic, tenien vocació de concertistes; d'aquí que, a diferència de molts grups, el seu primer CD fos en directe: Os dias de Madredeus (1988), en el que oferien, ja, les claus del seu estil: cançons belles, senzilles,... embolcallades de la força i l'emotivitat de la veu de la Salgueiro (que no sembla d'aquest món!!) ... una veu que molts la comparen a una barca, que es mou enmig del mar...

·
Aparegué el primer disc d'estudi: Existir (1990)... però, en el següent, tornaren al directe amb un doble CD: Lisboa (1992). A partir d'aquí, després d'haver 'conquerit' el seu país, Madredeus, es proposa conquerí el món sencer i amb el -per a molts- millor disc del grup: O espírito da paz (1994), confirmaren que podien conquerir l'univers si s'ho proposaven....

·
El primer punt d'inflexió del grup fou un any: 1995; i un director de cinema que venia de lluny: Wim Wenders. Amb la peli Lisbon Story (que si no l'heu vist, ja trigueu!!), el cant-oda-homenatge-regal a la capital de Portugal en forma de pel·lícula, Wim Wenders, s'acompanyà d'aquells que podien reforçar millor el film a nivell musical i, anant més enllà, fins i tot a fer-los actuar (fent d'ells mateixos, és clar!). Després de gravar Ainda (1995)(nom de la BSO del film de Wenders), Rodrigo, Gabriel i Francisco deixen el grup i s'incorporen José (Peixoto, guitarra clàssica), Fernando (Judice, guitarra baix acústic) i Carlos (Trindade, sintetitzadors) ... l'acordió i el violoncel perden força per a guanyar-ne les guitarres.... i Teresa es transforma en l'eix vertegrador indiscutible del grup.

A partir d'aquí els treballs d'estudi, els directes i els recopilatoris es van succeint: O Paraíso (1997), O Porto (2000), Antologia (2000), Movimento (2001), Palavras cantadas (2001), Electronico (2002), Euforia (2002) ... i la presència de la Salgueiro dalt de l'escenari va assumint una presència cada cop més elegant, amb més caràcter, remarcant l'acompassament de la respiració amb el moviment de les mans, tan seu! ... i les seves col·laboracions amb alters artistes 'around the world' es succeeixen cada cop amb més freqüència... havia nascut la 'diva-Salgueiro'.

I arriba el segon punt d'inflexió: la maduresa del grup... quan una fruit madura molt en un arbre ja sabem que acaba passant... potser insinuant el final del grup, enllaçant 2 treballs que són un evident homenatge a la ciutat que els ha parit: Lisboa, que els ha vist nèixer i els ha donat tot el que tenen: Um amor infinito (2004) i Falúas do Tejo (2005). Treballs amb unes cançons més nostàlgiques, serenes, dolces i profundes que mai... ja en aquells moments, molts crítics posen en dubte la continuitat del grup i evidencien la manca d'idees novedoses: Madredeus eternament sona a Madredeus. Així que, aquest segon punt d'inflexió provoca que el 2007 sigui un any sabàtic per al grup....

·
...Que no per a la Salgueiro!! ja que el 2005 treu disc en solitari -Obrigado- amb la col·laboració de Caetano Veloso, Carlos Núñez, Josep Carreras o Coba (acordeonista japonés)... primer pas cap a la progressiva sortida de Madredeus.... el títol ja evidencia un principi d'acomiadament. El 2007 amb el Septeto de Joao Cristal edita Você e eu, de bossa nova, i 2 disc més amb d'altra gent ... sí, sí, la Salgueiro s'escapava, s'escapava ... fins que la notícia fou inevitable: deixava Madredeus!!!!.

·
Després de més de 800 concerts en 50 països diferents i 8 milions de discos venuts, la Madredeus que coneixíem ha desaparegut. Juntament amb la Salgueiro també marxà Fernando i José i incorporaren molta gent nova i molts instruments nous: 3 veus femenines, guitarra elèctrica, percussió, bateria ... i al capdavant, el Pedro (l'ànima del grup) i Carlos Maria .... amb un nom nou: Madredeus & Banda Cósmica i un CD nou: Metafonia.

I de la GRAN Teresa què en sabem? de moment, res, suposo que esperant trobar un nou projecte.... esperem que el trobi ràpid.... perquè aquest món necessita de la seva veu i de la seva presència...