_
Amics i amigues, quan era mooolt més jove i les gales dels Oscar eren retransmesses íntegrament i en directe per la TVE, el Ciutadà K es quedava despert tota la nit seguint-los. Era un ritual emocionant: d'una banda, pel fet de veure-ho en directe; i, per l'altra, pel fet de ser capaç d'aguantar tot el dia a l'institut sense haver dormit... d'això fa molt temps i al no tenir Canal + m'he d'esperar a l'endemà al matí per a saber el guanyadors, com la majoria de mortals.
Era la 85ena Gala dels Oscar. Entregats en el Dolby Theatre de Hollywood. Una gala que ha durat 3 hores però que han aconseguit un ritme àgil i una successió de premis frenètica. Han estrenat presentador: Seht MacFarlane (creador de Family Guy i director de Ted). La gala va incloure un homenatge a la música de Hollywood i a James Bond.
Els premis Oscar estan escollit per 5.800 professionals de la indústria del cinema, membres de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
Veient els premis entregats hem de reconèixer que han hagut sorpreses: clatellada per al Lincoln del sr. Spielberg (de 12 nominacions, només 2 premis) i per a la Noche más oscura de la sra. Bigelow (de 5 nominacions només 1) i simpaties per Argo del sr. Affleck (de 7 nominacions 3 premis importants) i La Vida de Pi s'ha converit en el film més premiat amb 4 premis (de les 11 nominacions però inclou el millor director). Sorpresa pel nou premi a Christoph Waltz, ja pot estar agraït al sr. Tarantino de ser un actor austíac desconegut a emportar-se Oscar cada any...
Alguns premis estaven cantats: el tercer Oscar per a Daniel Day-Lewis (a Lincoln) o Anne Hathaway (pel seu Fantine a Les Miz); el premi a Amour com a millor film de parla no anglesa o millor guió original per a Django.
Encantat amb el premi a millor curtmetratge d'animació per la meravella romàntica que és Paperman.
Relació de films i premis atorgats:
Argo: 3 (de 7 nominacions)(més importants)
Vida de Pi: 4 (de 11)
Los Miserables: 3 (de 8)
Django desencadenado: 2 (de 5)
Lincoln: 2 (de 12)
El lado bueno de las cosas: 1 (de 8)
Amor: 1 (de 5)
La noche más oscura: 1 (de 5)
Així doncs, el film més premiat ha estat La Vida de Pi però el gran guanyador per la importància dels premis és Argo (i a mi em sembla estupendo!)
En relació a la quiniela, he arribat a un 60%... però qui s'havia d'esperar que el millor director fou Ang Lee i la millor peli Argo??!!!!
Aquí us deixo la llista sencera de premis:
MILLOR PEL·LICULA: Argo
MILLOR ACTOR: Daniel Day-Lewis (Lincoln)MILLOR ACTRIU: Jennifer Lawrence (El lado bueno de las cosas)
MILLOR DIRECTOR: Ange Lee (Vida de Pi)
GUIO ORIGINAL: Quentin Tarantino (per Django)
GUIO ADAPTAT: Chris Terrio (per Argo)
MILLOR CANÇÓ: Adele (Skyfall)
BANDA SONORA: Mychael Danna (Vida de Pi)
DISSENY DE PRODUCCIO: Lincoln
MUNTATGE: Argo
ACTRIU SECUNDARIA: Anne Hathaway
MILLOR EDICIO DE SO: La nocha más oscura / Skyfall
MILLOR SO: Los Miserables
MILLOR FILM PARLA NO ANGLESA: Amour
MILLOR DOCUMENTAL: Searching for Sugarman
CURT DOCUMENTAL: Inocente
CURTMETRATGE: Curfew
MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: Los Miserables
VESTUARI: Jacqueline Durran (per Anna Karenina)
EFECTES VISUALS Vida de Pi
FOTOGRAFIA: Vida de Pi
FILM ANIMACIO: Brave
CURT ANIMACIO: Paperman (John Kahrs)
ACTOR SECUNDAR: Christoph Waltz
3 comentaris:
Sr. Ciutadà K, ens agrada molt que any rere any ens faci la crònica dels Òscars... però per quan una bona crítica al que hi ha rere els òscars? on ha quedat el seu esperit crític? que ens fem "grans", potser??
Ai, benvolguda Eva, ens fem grans, això és ineludible!
Sí, sí, algun dia dedicarem un post crític als Oscar però per a què si tothom ho té clar: no premien al millor sinó al que ha sabut camelar a més nombre d'acadèmics amb regals, festes i, directament, suborns varis...
Sap què passa? Que em passa com amb Disney: tots sabem el perniciós del seu discurs però hi ha una atracció que m'hi lliga, digues-li nostàlgia, digues-li com vulguis... amb els Oscar em passa el mateix.. tot i això, m'ho apunto a la llibreta de deures o de cançons dedicades...
Gràcies per la visita...
Fantástico personaje y músico y, por tanto, memorable historia la de Sixto Rodríguez, Sugar Man. Lástima que los realizadores se olvidaran de mencionar su periplo australiano para que que el documental resultara redondo, ya que el personaje de por sí no necesitaba ningún tipo de olvidos ni manipulaciones. Olvidado. Ahora, disfrútenlo. Un saludo!!!
Publica un comentari a l'entrada