És el que passa amb les produccions culturals en l'actualitat: que no tenen fi; que poden ressonar d'un format a un altre, d'un mitjà a un altre; que es va interpretant i reinterpretant en el trànsit, en el recorregut. És el que li ha passat a Solaris, referent de la literatura de la ciència-ficció -d'Stanislaw Lem de 1961-; l'any 1968 s'en fèu una primera versió audiovisual de la mà del sr. Boris Nirenburg per a la televisió; una altra adaptació es convertí en obra mestra del cinema de la mà de Andrei Tarkovski (1962) i el sr. Soderbergh en féu la seva versió (l'any 2002) amb el rostre de mr. Clooney. Ara Solaris ha anat a parar al teatre de la d'un dramaturg que està sotregant l'escena teatral: Andrí Joldak. 
La novetat, però, i com us deia al principi és que aquest muntatge teatral no s'ha inspirat en el llibre -que seria allò habitual- sinó que s'ha mirat en la versió tarkovskiana. El sr. Joldak s'està guanyant una fama de creatiu boig, críptic i fascinant a parts iguales. El seus muntatges el porten per tot el món i es dedicara guanyar premis teatrals allà on va. El seu muntatge de Carmen, per exemple, ja estat catalogada com la millor obra del primer deceni del segle (toma ya!).
La gran novetat del Solaris-teatre es integrar els referents visuals del Solaris-cinema... i aquest és el seu gran atractiu: projeccions visuals potents i un acompanyament sonor impactant. Tal és l'impacte sonor que es parla d'un espectacle vídeo-acústic-teatral, on l'escenari i els cossos dels actors i actrius estan farcits de micròfons que amplifiquen qualsevol contacte o fricció a la platea.
L'atractiu, doncs, d'aquest Solaris és que és una adaptació d'una adaptació i el sr. Joldak manifesta que el contingut del llibre li agradava però que l'estil del film del sr. Tarkovski li agradava més.
La via d'entrada en el ric i profund univers de Solaris pot ser múltiple i ja tardeu en entrar si no ho heu fet, encara: llibre, films o teatre... trieu la porta que vulgueu però Solaris no us decepcionarà. Dubto moltíssim que poguem gaudir de la versió teatral del sr. Joldak però el Festival de Sitges d'aquest any (que dedica una retrospectiva al cinema soviètic) ofereix en la seva programació poder gaudir del Solaris del sr. Tarkovski.
2 comentaris:
El llibre no em va agradar massa, però la peli del Clooney encara em va agradar menys.
Et falta veure el millor: el Solaris de Tarkovski, és un d'aquells casos en que, sorprenentment, és millor la peli que el llibre ...
Publica un comentari a l'entrada