La mort recent del sr. Ventura Pons és una excusa perfecta per revisitar el seu cinema i ho farem amb el seu film debut: 'Ocaña, retrato intermitente' (1978), un documental al voltant de la figura de l'artista i activista provocador sevillà José Pérez Ocaña, una figura clau de la Transició, tot un símbol de la contracultura i del col·lectiu LGTBIQ+ de l'època.
El sr. Pérez Ocaña fou famòs a finals del '70 del segle passat per les performances pels carrers de Barcelona, especialment de la Rambla, i per l'exposició pública de les seves pintures i escultures. Paraules d'Ocaña que són tota una declaració de principis: "Yo soy un marginado como las putas, como los chulos, como los maricons, como los ladronzuelos que roban motos... Aunque soy pintor me puedo meter en su mundo, me sienti identificado con toda esa gente, em encanta y me fascina", plantejament que ens fa pensar en el mestre Pasolini.
El sr. Ventura Pons va escollir aquest personatge i el format documental per a debutar en el cinema, amb un film rodat en 6 dies. En ell es combinen les actuacions a peu de carrer de l'artista amb les declaracions en primera persona de les traumàtiques experiències viscudes per culpa de la seva identitat diversa i transgressora. En un moment, en el que la 'movida madrilenya' també estava a l'ordre del dia, en el que poc a poc s'anava sortint del tunel franquista, religiòs i de moral estricta i autoritària, aquest documental és un bon reflex del moment històric a la península i les ganes de llibertat del món artístic i cultural.
Així doncs, 'Ocaña, retrato intermitente' ens proporciona un encertada descripció del pintor, escultor i activista, però també de la Barcelona de principis de 'la transició' (amb la presència de personalitats com Nazrio, Camilo, Paco de Alcoy, entre altres), així com un anàlisi de la comunitat gay i contracultural de l'època. Allò micro i macro conflueixen en un documental d'elevat valor històric. Així doncs. 'Ocaña, retrato intermitente' s'ha convertit en un referent en el tractament i la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+.
El film va formar part de la programació del Festival de Cannes de 1978 i en el de Xicago l'any següent.
Després de dirigir més de 20 obres teatrals, el sr. Ventura Pons debutava en el cinema amb 'Ocaña, retrato intermitente' i vindrien 32 llargmetratges més, la gran majoria produïts per la seva productora Els Films de la Rambla S.A., fundada el 1985. El sr. Pons és el director que més pel·lícules ha realitzat en català rebent el reconeixement del públic en films com El vicari d'Olot (1981), Puta misèria (1989), Què t'hi jugues Mari Pili? (1990), Rosita, please (1993) i adaptant grans escriptors de la literatura catalana contemporània com Quim Monzó (El perquè de tot plegat, 1994), Josep Maria Benet i Jornet (Actrius, 1996; Amic/Amat, 1998), Sergi Belbel (Carícies, 1997; Morio (o no), 1999; Forasters, 2008), Lluís-Anton Baulenas (Anita no perd el tren, 2000; Amor idiota, 2004; A la deriva, 2009) o Ferrant Torrent (La vida abismal, 2006), entre d'altres.
Aquesta tarde, al CineClub La Ràpita, recuperarem el film de culte del sr. Ventura Pons com una forma d'homenatjar tot del que ha fet pel cinema en el nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada