SR. VICTOR ERICE

Un 30 de juny de 1940 va nèixer Víctor Erice... és un dels directors més 'raros', el menys productiu i un dels més valorats de la Història de Cinema espanyol, així, com ho llegiu!!!! Des de l'any 1961 que realitzà el seu primer curtmetratge ha dirigit -només- 3 pel·lícules. En 47 anys, només ha filmat

3 llargmetratges: El Espíritu de la Colmena (1973), El Sur (1983), El Sol del Membrillo (1992).
1 un més en co-direcció: Los Desafios (1969).

5 curtmetratges: En la terraza (1961), Páginas de un diario (1962), Los dias perdidos(1963), Entre vías (1966), Alumbramiento (2002).(com a part del film col·lectiu Ten Minutes Older).
1 migmetratge: La Morte Rouge (2006), fet per a l’exposició realitzada amb Abbas Kiarostami (un altre mestre!).

... com veieu, el Víctor productiu, productiu, no és, la veritat (sí que és cert, però, que sovint han estat problemes amb la producció aliens a la seva voluntat el que ha provocat cancel·lacions o demores en els rodatges).

Els seus 3 llargmetratges han estat considerats, des de la seva estrena, obres mestres; la darrera, s'ha arribat a considerar com una de les millors pel·lícules de la Història del Cinema a Espanya.

Films preciosos, delicats, poètics amb afany realista, amb pes dramàtic, fets de sentiments, visualment captivadors i farcits d'amor incondicional cap al 7è. art...

·

amb El Sur ens parlà del pas de la infantesa a l'adolescència de la protagonista i el pes del passat d'un secret misteriós del seu pare que anem desgranant al llarg del metratge. Ens parlà de la soledat, la incomunicació, la nostàlgia, el dolor contingut... i pasodobles! film fet de silencis i del suau lliscar de la vida... que et colpeja l'ànima, que t'atrapa i no et deixa escapar. Fantàstica Icíar Bollain!. Un diamant feta pel·lícula.

amb El espíritu de la Colmena Erice ens transportà a un petit poble de Castella a meitat dels anys '40 del segle passat; una furgoneta que transporta i projecta cinema poble a poble arriba i hi els porta el Dr. Frankestein. Un film que ens parla de les pors i confussions de la infància, del misteri de la vida, en la que realitat i ficció es barregen i on es palpa l'ombra de la guerra civil, com un monstre que es filtra... visualment fascinant, magnètica, de ritme lent, carregada de poesia visual, de realisme màgic. I la impressionant mirada d'Ana Torrent!... aquella mirada... Un pel·lícula màgica.

amb El Sol del Membrillo, ens presentà un documental que és més que un documental, es barreja de realitat i ficció en la vida d'un pintor com Antonio López que es caracteritza pel realisme i l'hiperrealisme en les seves obres. Aquest film no té la màgia de les seves dues primeres pel·lícules... però es tracta de cinema experimental. No hi és aquell realisme màgic però a mi m'embruixà, m'hipnotità i em fèu entrà, fàcilment, en el món creatiu d'Antonio López (un monstre de la pintura!!!) a l'hora de pintar un quadre definitiu, amb l'obsessió de captar la llum i la maduresa dels fruits... Victor/Antonio intenten captà el moment precís, la llum efímera, un intent desesperat de captar allò que veiem...

Victor Erice en cada pel·lícula que fa ens diu a crits que estima el cinema i que és la seva passió.... I amb els seus treballs ens ajuda a nosaltres a estimar-lo també...

Aquí teniu els seu darrer curtmetratge: Alumbramiento (2002)...