Ai, sí ! ja ho sabeu! diumenge va començar GH1o (és a dir Gran Hermano 10)... ja fa 9 edicions que van encetar aquest 'experiment sociològic' (en paraules de la Milà en la primera edició) i des de llavors no ha parat, amb la mateixa força que el primer dia i, a més, amb la satisfacció d'haver creat 'escola'; sí, es tracta de la 'mamà' dels 'realities' a les TV espanyoles (a Catalunya aquestes 'coses' no ens agraden tant, i ens hem animat, només, a 'tancar' gent per a fer de pagès a la Masia de 1907... sí, és un altre estil...). El Gran Hermano s'ha emès o s'emet a Suïssa, Tailandia, Suecia, Sudàfrica, Serbia, Rússia, Rumania, República Txeca, Regne Unit, Portugal, Polònia, Noruega, Nigèria, Mèxic, Israel, Índia, Grecia,..... més i més....
El Ciutadà K, sense vergonya, ha de reconèixer que segueix el programa des del primer dia ... totes les edicions, amb ganes, amb expectatives i, passant-m'ho d'allò més bé!! (sí, també mirava 'Salsa Rosa' i 'el Tomate'... però d'això en parlarem un altre dia...).·
S'ha d'aplaudir les ganes que posa l'equip d'aquest programa en cada nova edició: s'ho curren! Unes vegades més encertats que altres, però sempre intenten aportar alguna novetat per a que no sigui cada edició una còpia de l'anterior... el diumenge van veure el programa uns 4 milions de 'tele-espectadors', tenint en compte la multiplicitat d'opcions televisives que tenim actualment, és tota una fita!!·
Com ja sabeu, aquest invent va 'venir' dels EEUU (¡cómo no!) i la MTV, amb el programa 'Real World' -l'any 1992- van ser els primers en 'tancar' persones anònimes tot mostrant i analitzant la dinàmica que s'hi produïa.... Des d'aquell any, els 'realities' han canviat molt, potser a les nostres teles, no tant, però 'fora' s'està arribant a extrems.... terribles!. Tot sabem que mirar fora de casa a voltes t'ajuda per a saber fins a on podem arribar o per a confirmar que, en breve, allò estarà entre nosaltres ... Així, doncs, pel que respecta a l'avanç (parlar d'evolució és agossarat!) dels realities a l'MTV, un dels darrers realities d'èxit és Punk'd (iniciat el 2003),un programa en el que feien bromes a famosos i les filmaven en càmara oculta... sí, un 'Inocente, Inocente' a la ianqui. Les primeres bromes eren suaus però es feren més i més agressives fins que van arribar a simular un embargament a casa del famós per impagat a Hisenda o simular el segrest d'un fill... com diu els anuncis del programa: "Punk'd fa patir a les estrelles per a que gaudeixi l'espectador"...sí, fort, fort!!
Com ja sabeu, aquest invent va 'venir' dels EEUU (¡cómo no!) i la MTV, amb el programa 'Real World' -l'any 1992- van ser els primers en 'tancar' persones anònimes tot mostrant i analitzant la dinàmica que s'hi produïa.... Des d'aquell any, els 'realities' han canviat molt, potser a les nostres teles, no tant, però 'fora' s'està arribant a extrems.... terribles!. Tot sabem que mirar fora de casa a voltes t'ajuda per a saber fins a on podem arribar o per a confirmar que, en breve, allò estarà entre nosaltres ... Així, doncs, pel que respecta a l'avanç (parlar d'evolució és agossarat!) dels realities a l'MTV, un dels darrers realities d'èxit és Punk'd (iniciat el 2003),un programa en el que feien bromes a famosos i les filmaven en càmara oculta... sí, un 'Inocente, Inocente' a la ianqui. Les primeres bromes eren suaus però es feren més i més agressives fins que van arribar a simular un embargament a casa del famós per impagat a Hisenda o simular el segrest d'un fill... com diu els anuncis del programa: "Punk'd fa patir a les estrelles per a que gaudeixi l'espectador"...sí, fort, fort!!
Però, com sempre, el cas més extrem ens arriba de la televisió nipona (Nipon TV), en el programa Denpa Shonen (noi de les ones), s'emetè des del 1998 a 1999, i en ell, van 'pesca
r' un humorista, a l'atzar, d'un casting i (atenció): el van portar amb els ulls tancats a un pis de Tòquio i el despullaren completament; allà només hi havia: una pila de revistes, postals, llibretes, bolígrafs, una taula, un coixí i un telèfon. Res més, ni menjar, ni paper higiènic... per a poder aconseguir coses havia de guanyar concursos postals (s'entén que els obtenia de les revistes); i és que al Japó hi ha la creença de que es pot sobreviure només a base de concursos. L'experiment acabaria quan el concursant aconseguís un milio de yens (uns 7.000€) .... després de 900 
cartes, aconseguí 12 trossos de gelatina; després de 1.300 cartes 5 kg. d'arròs... però no tenia amb què cuinar-lo.... va escriure entre 3.000 i 8.000 postals al mes; en 3 mesos, només havia aconseguit el 7% del que havia d'aconseguir... mentrestant, la premsa va descobrir on estava el pis i amb nocturnitat el van traslladar a un altre pis (amb les matexies condicions que en el primer), la llargada de les ungles i les costelles marcades mostraven el pas del temps.... es retransmitia 24 hores per interent i un equip de 50 persones es turnava per tapar-li el sexe (ja sabeu que els nipons amb això són 
molt pudorosos)... durant el concurs només va aconseguir llenceria femenina, però no li cabia.... va acabar el concurs però ningú el va avisar i el van traslladar a Corea per a poder allargar el concurs i li van demanar que aconseguís un bitllet per tornar al Japó, després que aquest fos en primera classe .... total, que el 'concurs' va acabar quan el Sr. Nasubi, totalment despullat (com sempre) va veure com queien les paret i apareixia un públic que l'aplaudia fervorosament .... brutal! això SÍ és torturar un concursant...
r' un humorista, a l'atzar, d'un casting i (atenció): el van portar amb els ulls tancats a un pis de Tòquio i el despullaren completament; allà només hi havia: una pila de revistes, postals, llibretes, bolígrafs, una taula, un coixí i un telèfon. Res més, ni menjar, ni paper higiènic... per a poder aconseguir coses havia de guanyar concursos postals (s'entén que els obtenia de les revistes); i és que al Japó hi ha la creença de que es pot sobreviure només a base de concursos. L'experiment acabaria quan el concursant aconseguís un milio de yens (uns 7.000€) .... després de 900 
cartes, aconseguí 12 trossos de gelatina; després de 1.300 cartes 5 kg. d'arròs... però no tenia amb què cuinar-lo.... va escriure entre 3.000 i 8.000 postals al mes; en 3 mesos, només havia aconseguit el 7% del que havia d'aconseguir... mentrestant, la premsa va descobrir on estava el pis i amb nocturnitat el van traslladar a un altre pis (amb les matexies condicions que en el primer), la llargada de les ungles i les costelles marcades mostraven el pas del temps.... es retransmitia 24 hores per interent i un equip de 50 persones es turnava per tapar-li el sexe (ja sabeu que els nipons amb això són 
molt pudorosos)... durant el concurs només va aconseguir llenceria femenina, però no li cabia.... va acabar el concurs però ningú el va avisar i el van traslladar a Corea per a poder allargar el concurs i li van demanar que aconseguís un bitllet per tornar al Japó, després que aquest fos en primera classe .... total, que el 'concurs' va acabar quan el Sr. Nasubi, totalment despullat (com sempre) va veure com queien les paret i apareixia un públic que l'aplaudia fervorosament .... brutal! això SÍ és torturar un concursant...
El concurs Denpa Shonen, amb diferents concursants, va durar 4 anys... fins que el govern exigí suavitzar la 'tortura' en aquest tipus de programa.... afortunadament!
Us deixo amb una graciosa caricatura de la Milà.... heu d'escoltar la lletra.... no té preu!!
13 comentaris:
Que guay!!!!!
Quines xorrades que fa la gent!!!!Sento contradir-lo ciutad K, pero es GH10, pero no fa 10 anys que va, son 8 anys, pq van fer dos edicions quasibe seguides a l'estiu i al Nadal!!
Bon dia!!!!!
Bon dia, senyoreta Nur... què punyetera és!!! però li he de donar la raó, són 10 edicions i 8 anys.... Ho he de reconèixer: l'autèntica seguidora de la família del GH10 és vosté...
Quan la son no em guanya.
Exactament!!... jo no volia ser punyetero i destapar 'qüestions domèstiques', però, sí , quan no ens adormim al sofà....
:)
buf, quanta parrafada genera la telerrealitat! m'ho llegiré i miraré el vídeo i escoltaré les cançons d'aquest seu multiblog superestimulant quan faci un break (estic treballant una miqueta, que ser autònom té això, que pringues fins i tot en festius, i avui, a can fanga, és festa matxor).
em sap greu interrompre aquest diàleg matrimonial. només volia dir: "BONA TARDE A CAN CIUTADÀ!!!"
Sí, filla som estilogràficament hiperactius....
No interromp, dona, no interromp...
per cert, estic preparant un post sobre les pelis que projectes a sitges el dia que volem anar 11/10 (dissabte) i poder escollir què ens interessa, tu t'apuntes o què??? vinga!!! contesta!!!
nens, la polita també us saluda. i a més faré un comentari de vida: quan van fer el primer gran hermano, jo tenia de nòvio un sociòleg que, un dia, va venir i em va dir, tot ell amoïnat: "he sentit al metro dues noies que parlaven d'un home i una dona com si fossin amics seus i resulta que no, que eren els del gran hermano". devien parlar de la maria josé galera i el jorge berrocal. clar.
no lloréis, joder, que me voy a casar con ella. quin gran moment televisiu! al programa "soy el que más sabe de tele del mundo" el van treure com un dels moments televisius més televisius de la història de la televisió.
BONA TARDA A CAN CIUTADÀ!
uo, la polita, que ràpida...
sí que m'apunto, sí! no ho vaig dir a la lleugera, per quedar bé. si jo dic que m'apunto, ÉS QUE M'APUNTO!!! i més sabent que no interrompo... :P
Bon dia a can ciutadà!
:o Oh, no el feia a vostè veient el Gran Hermano... És un dels meus programes preferits, els he seguit tots excepte els 3 anys que vaig viure fora, però bueno, llavors seguia el Big Brother :p
Aquest any, però, no l'he vist cap dels dies. Només sé que han fotut fora un tal Germán, de Sabadell, que em va semblar una mica repel·lent però d'aquells que haurien donat vida al programa. Per què sempre es fa fora qui més merder pot fer dins la casa??? No ho entendré mai.
Bon dia a Ca meva (tinc un zoo dins ca meva les lleones se halen sa penya...)
OK Pats, en breve veurà en aquesta pantalla una selecció del que projecten el 11/10/08 i entre tots/toes triem, no?? (la idea és arribar cap a les 11 i intentar assisitr a la gala de clausura).
Ei, Polita què faria aques blog sense els seus comentaris de vida...
Sí, Nuclearsky, sí, tots tenim flaqueses populeres i arrabaleres televisives... però és que la telerrealitat enganxa... i molt!! Jo m'enganxo a FactorX, Operación Truinfo, Supervivientes, Tu sí que vales, La Casa de tu vida,... fins i tot, Esta Casa no es una ruina ...ai, sí...debilitats humanes
I el tepa nipó, què us ha semblat?? brutal, no???
l'11 en què cau? és dissabte? i fan la clausura llavors? però vorem pel·lis, no? vale, vale, miro la pàgina web abans de seguir taladrant...
bon dia!!!
A mi m'ha fet molta pena lo e German , pq crec que era una showman i haguessim rigut molt amb la parella de Anna i Garman, ja no ho sabrem mai!!!!!!
Quina pena mes grossa!!!!!!!!
Totalment d'acord... l'histriònic del German i la 'loca' de l'Anna haguessin fet una parella memorable a la cas GH10... una llàstima!!! li feia pena fins i tot a la Milà...
però el "publico es soberano"...
Publica un comentari a l'entrada