(1920-2010)·
En els primers dies de gener la desaparició d'un dels cineastes europeus més importants va passar quasibé inavertida: el sr. Éric Rohmer ens va deixar amb 89 anys.
·Es tracta del director amb la biografia més opaca del cinema modern.... El nom i la data de naixement és un primer misteri: El seu nom oficial era Maurice Henri Joseph Schérer i va nèixer un 21/03/1920 ó un 01/12/1920 ó un 04/04/1920... la seva data de naixement no està clara... en arribar als 20 anys marxà a París i treballà com a professor de literatura i periodista en un diari. Amb 26 anys i sota el nom de Gilbert Cordier publicà la se primera novel·la, Élizabeth. En aquests anys assisteix amb molta freqüència a la Cinemateca Francesa i s'inventa el pseudònim amb el que seria conegut fins a la mort: Éric Rohmer... Eric, pel director austrohúngar Eric von Stroheim i Rohmer, pel novel·lista anglès Sax Rohmer, autor de la serie Fu Manchú.
·
El 1950 filma el seu primer curtmetratge i contacta i col·labora amb: Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Claude Chabrol, Alain Resnais, François Truffaut ... tots junts, seran els culpables de crear la Nouvelle Vague, la 'nova ona' que reformularia el cinema francès per a sempre... el sr. Rohmer era com el germà gran de tots ells.
·
Entre els anys 1956 i 1963 fou cap de redacció de Cahiers du Cinéma, la publicació que fou escola de cinema per a la majoria dels directors de cinema després de la II Guerra Mundial.
·
El seu primer film fou El signo del León (1959), sense massa reconeixement de públic.
·
Els seus trets cinematogràfics són films d'una gran simplicitat formal, molts diàlegs i una forma d'agrupar els films com si es tractessin de capítols o series ..., per exemple, en là dècada dels '60, filmà les 6 pel·lícules dels Contes morals.... caracteritzats per històries d'amors i desamors, molt diàlegs i un punt tristones...
·
El primer reconeixement internacional arribaria amb La Col·leccionista (1967) i tres anys després, amb Mi noche con Maud (1969) fou nominat a l'Oscar
El primer reconeixement internacional arribaria amb La Col·leccionista (1967) i tres anys després, amb Mi noche con Maud (1969) fou nominat a l'Oscar
·
Entre 1981 i 1987, signaria la serie Comèdies i proverbis amb 7 films, que inclou el film amb més èxit comercial i artístic El raig verd (1986)... una serie de films més lluminosos i positius...
·
A la dècada dels '90 arriba la seva darrera serie: Contes de les 4 estacions... on torna a parlar-nos d'amor, relacions humanes i un desig no present en altres films.
·
Va treballar durant 40 anys amb un reduit i fildel equip tècnic, actors i col·laboradors... destacable, per exemple, la gran feina del mestre de fotografia Néstor Almendros en molts dels seus films ...
·
Aquest comptar sempre amb el mateix equip és coherent amb la personalitat del director... estem parlant d'una persona d'un hermetisme en la seva vida impressionant, començant pel seu pseudònim que no abandonà mai, la divergències amb la data de naixement, passant per la negativa a donar entrevistes, a assistir a festivals... al sr. Rohmer només el coneixem pels seus films...
·
Aquells imprescindibles són: Pauline a la platja (1983), Conte de primavera (1990), Conte d'hivern (1992), Conte d'estiu (1996). Al llarg de la seva vida va ser premiat en tots els festivals importants d'Europa: Berlín, Cannes, San Sebastian, Venècia.
·
Ens ha deixat una de les veus més personals, introvertides i coherents del cinema...
·
2 comentaris:
un altre!!!
El teu blog, nomes parla de directors morts, i no dels que neixen, hauries de fer un post, avui ha nascut tal director, fara tal pelicula, i rebra tans premis....., seria mes positiu!!!!
Estic taradita, no?....
no! ... ets fanàstica !!!
Publica un comentari a l'entrada