FLAMENC REIVINDICATIU !!!

Si ahir anava d'abraçades, avui va de flamenc 'replicón' i reivindicatiu. El FLO 6X8, és un col·lectiu d'artistes andalusos que organitza espectacles sorpresa a sucursals bancàries per a protestar contra el sistema financer i fomentar el debat, la participació, manifestar la crispació davant d'una crisi engegada, esperonada i mantinguda pels agents financers. Tot va començar com un acte lúdic, fruit d'una rabieta anti-hipoteca però la 'cosa' s'ha anat generalitzant per a acabar sent tot un acte de protesta... pacífica, musical, lúdica... però protesta!.

Flo6x8 és un moviment assembleari sorgit espontàniament en el 2008 entre un grup d'artistes i aficionats al flamenc de Sevilla i Granada.

Van començar les seves accions en aquelles ciutats però s'han escampat a Madrid, Barcelona, Bilbao... i per tota la penínsul·la està rebent adhesions. Paco Paraíso, que és el portaveu d'aquest col·lectiu, indica "no queremos un club de fans, lo que intentamos es que la gente participe y que se plantee un debate social sobre la actitud de los bancos en la crisis". Països com Itàlia i Rússia s'han mostrat partidaris a adaptar aquesta proposta de protesta a les seves realitats, a ritme de tarantella, tango o el que calgui.

Aquests 'activistes flamencos' el que fan és entrar en un caixer o en una oficina bancària i, sense cap introducció, es marquen un 'cante' o un ball flamenc o una performance de protesta... ho graven en vídeo i ho 'pengen' a internet. Per exemple, la Niña Ninja obre a sobre el seu cap un moneder ple de cèntims i els 'zapatea' a ritme de buleria quan cauen al terra; o La Chunami els canta als banquers quatre de fresques al compàs de 'seguidillas': 'Banquero, banquero. Tú tienes billetes y yo un agujero".

Des del primer dia que van 'penjar' els vídeos han tingut milers de visites i a partir de l'any passat una productora va decidir fer-los un documental: Flo6x8. Cuerpo contra Capital, dirigit per Pepe Cifuentes, i que està tenint greus problemes de projecció perquè la xarxa financera és molt espesa i l'han censurat en molts locals. D'altres, però, l'han aplaudit per ressorgir el paper reivindicatiu, anti-sistema i 'proteston' que va tenir la cultura des del seus inicis i que del 'folclore' ha fet oblidar. El film l'estant oferint com un documental musical contra el sistema financer i com una resposta contra un sistema que, en paraules del director, "ha demostrado su incapacidad para frenar la crisis que él mismo ha provocado; lo mismo que ocurre con los gobiernos".

Olé, olé i olé i li dedico el post a la més flamenca de les seguidores d'aquesta casa: la srta. Polita (prengui nota i a veure quan s'anima a fer-ho vosté! :P )