Amb aquest títol tan clar i senzill és com s’anomena un documental dedicat a José Saramago i Pilar del Río, dirigit pel jove Miguel Gonçalves Mendes i coproduïda per la productora El Deseo dels germans Almodóvar.
Es va presentar en el darrer festival de Cannes i aquest documental no és res més que una història d’amor de 128 minuts resultat de 4 anys de rodatge d’escenes quotidianes acompanyant a la parella. Perquè fugint de la celebritat del sr. Saramago (que, òbviament, la té) el film vol ser, sobretot, un cant al romanticisme. Amb una atmosfera poètica i una banda sonora que hi ajuda, la parella d’enamorats és seguida per tot el món: Andalusia, Lisboa, Lanzarote i tots aquells països que rebien al premi Nobel en les presentacions dels seus treballs. Aquest film reforça les persones anònimes i deixa en ombres els polítics famosos.
Aquesta és la història d’un home i una dona. Ella s’enamorà de la seva literatura abans que l’escriptor que la construí. Ella és la muller i traductora de l’escriptor i ella vol que li diguin la ‘núvia de José’, res de vídua! Ella és la seva núvia, per sempre, i per sempre estaran junts ... el mateix José, pocs dies abans de morir, li preguntà: “¿Somos felices, verdad, somos felices?”.
Ara ella queda al capdavant de la fundació Saramago, de la seva casa, del seu museu, de la seva immensa biblioteca ... i del seu record, el record d’un home al que va estar tota una vida.
Jose y Pilar és una pel•lícula per a romàntics ...
3 comentaris:
Qué ganas de verla, será la historia de un hombre y una mujer pero, qué hombre!!!
ooooooh, que guai
jo la vull veure...
Cierto, Laura, ¡una inmensidad de Hombre!
moltes ganes de veure-la, sí...
Publica un comentari a l'entrada