Comences a tenir-los al voltant quan has acabat de néixer
i et bategen, te’ls tornes a trobar a l’escola, si els teus pares han estat tan
beats deconfiar-t’hi, després ve la primera comunió i el catecisme i la
confirmació. Hi ha el capellàel dia del teu casament que et diu què has de fer
a l’habitació, i l’endemà a l’hora de confessar-te et pregunta quantes vegades
ho has fet per poder-se excitar darrere la gelosia. Et parlen amb horror del
sexe, però cada dia els veus sortir d’un llit incestuós sense ni haver-se
rentat les mans i van a menjar i a beure el seu senyor, per després cagar-lo i
pixar-lo.
Repeteixen que el seu regne no és d’aquest món, i posen
les mans damunt tot allò que poden aferrar. La civilització no aconseguirà la
perfecció fins que l’última pedra de la darrera església no hagi caigut damunt
el darrer capellà, i la terra s’alliberi d’aquesta trepa.
Umberto Eco, 2010
El cementerio de Praga
2 comentaris:
No es bo generalitzar.
amen!
Publica un comentari a l'entrada