FESTIVAL DECINEFAGIA ( XXXIII)

INTRUDERS (2011)

El director d’aquest film, un canari que després de dirigir Intacto fet aquí va creuar l’Atlàntic per a rebre ofertes de feina de Hollywood. El sr. Juan Carlos Fresnadillo un cop realitzat allà 28 semanas después va decidir que en el seu nou film posaria un peu aquí i un altre allà. D’aquesta forma la història -plena de malsons, personatges tenebrosos, foscor i qüestions per resoldre- succeeix a Espanya i a Londres, de forma simultània, oferint en aquesta trampa narrativa el gran atractiu del film. Temps i espai són mostrats de forma tramposa fins a l’esperat desenllaç final. Erràtica en alguns moments la història et captiva i no en perds l’interés.

Valoració: Notable alt

MIENTRAS DUERMES (2011)

El premi honorífic a la carrera del sr. Jaume Balagueró en el passat Festival de Sitges, tenint en compte la seva edat i escassa filmografia de que disposa, demostra dues coses: d’una banda, que aquest director és fill del Festival –primer com a espectador, després com a director il·lusionat de curtmetratges i, finalment, com a director/estrella que presenta els seus films en la inauguració d’aquest festival català-; d’altra banda, vol fer palés que el sr. Balagueró es convertirà en un nom imprescindible en la Història del Cinema Català, és com un premi honorífic en projecció. Aquest film n’és un bon exemple de la maduresa, concreció i atmòsfera que caracteritza el cinema d’aquest director. Films d’atmòsferes malsanes, fosques, a la recerca de la llavor del Mal (en majúscules)...que en algun dels seus films anteriors rascaven l’exageració, l’inverosímil, l’efecte forçat i, a voltes, la grandiloqüència... a Mientras Duermes no és així, i ens demostra que amb un història simple, de poques paraules, de moltes mirades i grans interpretacions és pot fer una gran pel·lícula. Guanyador principal dels Premis Gaudí, amb un Tosar immens, poderós, malalt, sí, malalt però que ens desperta empatia i, fins i tot, comprensió. Imprescindible!

Valoració: Excel·lent

HISTORIA DE UN CRIMEN(2006)

Aquest film té l’objectiu d’aproximar-nos –i intentar explicar-nos- la personalitat d’un dels escriptors més ambigus i inaprehensibles de la literatura nord-americana del segle XX: el sr.Truman Capote; autor de llibres fascinants la seva vida estigué en la línia de les seves històries. El sr. Capote va viure la vida de forma intensa i allunyada de les convencions... precisament, aquest film –amb tocs de ‘basat en fets reals’- ens explica com a l’hora d’escriure A sang freda quedà fascinat i es sentí atret per un dels assassins que conegué a la presó a l'hora de documentar-se per a redactar aquest llibre. Tot i l’aire de telefilm, molt destacable l’interpretació de Toby Jones, que amb un fisíc 'especial' encaixar perfectament a l'hora de donar vida al sr. Capote.

Valoració:Notable

TINTIN (2011)

La unió del sr. Spielberg i el sr. Jackson a l’hora d’encarar un projecte cinematogràfic va provocar un interès enorme per saber què en podria sortir de la unió d’aquests dos mestres del cinema fantàstic. Tintín no havia estat portat a la pantalla mai de forma prou digna, s’havia tractat sempre de propostes de sèrie B, un dels motius que fos així era la negativa constant del sr. Hergé a cedir el permís per veure el seu personatge en la pantalla gran... però, finalment, el sr. Spielberg es va sortir amb la seva. Aquest és com una rejovenida peli d’Indiana  Jones, amb un protagonista que, al ser digital, pot fer tot allò que un actor de carn i óssos no podria fer (i molt menys si tens l'edat del sr. Harrison Ford). Cinema trepidant, àgil, d’un acabat realista, una història atractiva i d’alta perfecció tècnica. Com exemple, tenim la persecució vertiginosa –en el port de Bagghar de Marroc-... espectacular!

Valoració: Excel·lent

RARE EXPORTS (2010)

Aquest film va guanyar el Festival de Sitges de l’any 2010. Hem de reconèixer un seguit de punts al seu favor: ens ve d’un país gairebé desconegut en quant a cinema –Islàndia-, la visió d’un Pare Noel molt menys afable del que estem acostumats i una història ben lligada de principi a fi... llàstima que la factura no estigui a l’alçada i tot plegat tingui un aspecte tant de sèrie B. Ni de lluny mereixia el premi a millor pel·lícula tot i que és entretinguda, simpàtica i original... sí, molt original!.

Valoració: Be alt

LA OTRA TIERRA (2011)

Tot i que el film anterior (Rare Exports) va guanyar el Festival de Sitges de l'any passat, La Otra Tierra fou un dels que despertà més aplaudiments i crítiques positves. L'argument de partida és molt original: un dia, de cop, apareix un planeta igual a la Terra davant de la nostra Terra, com si fos una lluna. En sembla, realment, una rèplica... i la qüestió que es planteja és inevitable: ¿i si en aquella 'altra' Terra hi hagués un altre jo? Amb punts de contacte amb Melancholia el seu gran atractiu es troba en la confusió de gèneres: film de ciència ficció? Drama? Existencialista? Una mica de tot i això és el que la fa interessant. Bons diàlegs i bon final...

Valoració: Notable

ARTHUR CHRISTMAS (2011)

La productora Aardman (pares de Wallace & Groomit) especialistes del cinema en stop motion i plastilina resisteix, com pot, la pressió del cinema d’animació digital exercit per les grans productores. Aquest film, indirectament, ens parla d'això, de com el negoci familiar que és ser Pare Noel i que passa de pares a fills s'ha de renovar, canviar i adaptar-se als nous temps: es tracta de deixar els rens per una nau immensa, es tracta de cronometrar el procés de repartiment  al mil·límetre, es tracta de guanyar en eficiciència però també en fredor i manda d'allò que s'anomena 'esperit nadalenc'. Passat o futur? Tradició o innovació? ... digital o analògic? Tot i que la història disposa de gags enginyosos, es veu poc risc en la proposta (almenys venint d'un Aardman). Tot i que en la resolució del film s'apunta cap al futur i la tecnificació es amb un envoltori d'emoció... per sort, el proper film Aardman torna a la tradicional plastilina amb Pirates !!!.

Valoració:  Notable alt

HIERRO (2009)

Aquest film disposa d’una direcció artística i banda sonora molt potent, que crea una atmosfera tan sòlida que sovint oblides si el que t’estan explicant és coherent, creïble o plausible... és igual, t'agrada veure-ho! Et deixes portar per una Elena Anaya mare patidora fins a les últimes conseqüències a la recerca del seu fill desaparegut. L’illa de Hierro inhòspita, tenebrosa, fins i tot, per a un film trampós que t’agrada mentres el veus però que et sents enganyat quan el recordes. Es tracta del debut prometedor del sr. Gabe Ibáñez i per ser un primer film està molt bé ... però podria ser millor.

Valoració: Bé


MELANCHOLIA (2011)

Un pròleg d’una bellesa visual hipnòtica (com ja fèu a Anti-Christ) i un final d’un potència esfereïdora i, entremig, l’enfrontament a la fi del món de dues germanes que representen les dues possibles formes d’encarar quelcom així: l’acceptació calmada o el rebuig desesperat. Interpretacions femenines potents davant d’uns homes fluixos, dèbils i covards. El film és un homenatge al cinema existencial del sr. Tarkosvky, hi ha molt de Sacrificio a Melancholia. He de reconèixer que no sóc imparcial amb el cinema del sr. Von Trier i em rendeixo absolutament a la seva Obra: profunda, seriosa, trencadora, innovadora i bella, molt bella. Per a molts l’obra més accessible i comercial del director danés ... un film de bellesa còsmica!

Valoració: Excel·lent