Com ja sabeu, ahir es van entregar els premis Goya, en la seva 27ena edició. En una gala presentada -per sego cop- per Eva Hache, sense massa sorpreses, els premis es van anar succeeint i entregant. La gran guanyadora de la nit fou Blancanieves... sens dubte és el millor treball de la penínsul·la de l'any passat; ho hem dit molts cop: és una joia tècnica, artística, de bellíssima fotografia i música preciosa. Sí, amics i amigues, Blancanieves és una meravella! I els 10 Goya que ahir va rebre els té ben guanyats: Millor pel·lícula, actriu (Maribel Verdú), direcció artística, vestuari, canço original (amb la veu de la Sílvia Pérez Cruz), música original, actriu revel·lació, guió original, fotografia i maquillatge/perruqueria.
El segon film, més premiat fou Lo Imposible, no podia ser d'una altra manera, el fenòmen del sr. J.A. Bayona s'havia de recompensar d'alguna manera: millor muntatge, so, direcció de producció, efectes especials, tot premis tècnics i un reconeixement a la feina del sr. Bayona premiant-lo amb el de millor director.
El tercer lloc del pòdium de premis l'ocupà Las Aventuras de Tadeo Jones, amb el reconeixement a l'ànima del projecte: Enrique Gato, donant-li el premi a director novell.
Aspectes destacables de la gala: el reivindicatiu discurs del President de l'Acadèmia Enrique González Macho; l'homenatge a Concha Velasco i la seva irreprimible vocació de demostrar-nos que ella és tota una artista, amb un monòleg innecessàriament llarg; molt original els muntatges de les pel·lícules nominades amb la presència d'Eva Hache com si d'un Zelig de Woody Allen es tractés; la contundent retirada del 21% de salutació al ministre Wert de José Carbacho a l'hora pujar a l'escenari a entregar un premi (amb la cara d'incomoditat de la seva companya Goya Toledo); l'emocionant reconeixement al premi a millor actor a José Sacristán amb la platea de peu aplaudint ... mai havia estat premiat, ni tan sol nominat i l'apaludiment semblava més l'ovació d'un premi d'honor a la feina feta que en el film premiat; molt emotiu, també, fou el premi a millor director per a J.A. Bayona que baixà de l'escenari per a donar el Goya a Maria Belón protagonista real dels fets explicats a Lo Imposible... el sr. Bayona, tímid, tallat, sensible i no molt donat a oferir grans discursos, ens regalà unes sinceres paraules per a dir que el cinema espanyol es construeix de films petits i grans.
Sobre la quiniela aquest cop he aconseguit un 58% d'encerts... no està mal. Sorpresa grata el premi a Candela Peña com a actriu secundària.
Us deixo amb la canço premiada No te puedo encontrar, cantada per Sílvia Pérez Cruz, per a Blancanieves.
Us deixo amb la canço premiada No te puedo encontrar, cantada per Sílvia Pérez Cruz, per a Blancanieves.
7 comentaris:
sublime Sílvia Pérez!
Hola!! Ahir vaig estar a punt d'enviar-te un whatsapp per si havies localitzat el Tosar a la gala. No hi va anar, oi que no? ;-)
Que fort l'error dels sobres amb la cançó, no? A mi em va agradar molt el gag de l'Ernesto Sevilla i companyia.
Ai, sí, Pau, aquesta noia és de les que et roba el cor...
Sí, Polita, super-mega-fuerte, no havia vist mai res semblant, com es van poder liar? no ho entenc!!
No, al Tosar no em va semblar veure'l, eh?
Certament, la part més graciosa de la gala la va aportar els Muchachados...
és que ja no té nòvia, no?! Perquè vaig veure a la seva ex asseguda darrere del ministre...
No, que es veu que han tornat! Va sortir als diaris! De tota manera, encara que no fossin parella hi podrien anar per separat, no? Vull dir, que està completament justificada tant la presència de l'Etura com del Tosar.
Mira: http://www.hola.com/cine/2012121962469/luistosar-martaetura-reconciliacion/
Què puesta estàs, Polita! :P
Publica un comentari a l'entrada