SR. BIGAS LUNA

_

"Quiero que la gente  sepa que he disfrutado de la vida", aquesta fou una de les frases que digué el sr. Luna quan era conscient del seu final... malalt de leucèmia des de feia temps. Tenia només 67 anys.

 

El sr. Luna va nèixer a Barcelona com a José Juan Bigas Luna però ja en els seus primers films  va reduir el seu nom a: Bigas (solidesa i lligam a la terra) Luna (somiadora i penjada del cel). Format en l'interiorisme i el disseny industrial es decantà, però, cap al cinema rodant diversos curtmetratges fins arribar al seu debut: Tatuaje (1976)(sobre un llibre de Vázquez Montalban). Aquest primer film marcà una línia estètica amb ombres, foscors, ambients tèrbols, perversió... que continuà a Bilbao (1979) amb la que li arribà el reconeixement sent escollida per al Festival de Cannes. En la mateixa corda trobem Caniche (1980), Renacer (1981, primer contacte USA no massa satisfactori) i Lola (1985). El seu treball posterior -Angustia (1987)- fou un dels seus films més ambiciosos i segon contacte amb el mercat Hollywood (amb un film mal rotllero, mal rotllero on cinema i realitat es barregen de forma magistral). Amb aquest film acabaria l'època més fosca del director i amb la següent Las Edades de Lulú (1990) s'obriria un nou horitzó, no significà un canvi d'estil radical sinó l'entrada del Mediterrani en els seus films, continuat i desenvolupat a Jamón, Jamón (1992), Huevos de Oro (1993) i La teta i la Lluna (1994).... mediterranisme que continuà a Bámbola (1996)(un altre dels seus films fallats) i, sobretot, a Son de mar (2001) un dels seus films de recuperació necessària... Enmig tingué un parell de contactes amb el cinema més 'històric' amb La camarera del Titanic (1997) i Volaverunt (1999).

 

Per a mi, el cinema del sr. Luna, està en un bon lloc en el meu pedestal de personalitats però l'impacte cinematogràfic que em provocà Jamón, jamón són dels que no s'obliden: aquella llum, aquella Pe, aquella intensitat, aquella passió, aquella baralla goyanesca amb pernils... brutal!!!

 

A partir del 2000, amb el canvi de segle, al sr. Luna -sempre inquiet- li entren aires de modernitat i emprén Yo soy la Juani (2006) una recreació de l'estil, música i tendència 'de rodalies' on personalitats com la Esteban és la reina i on la recerca de l'èxit a qualsevol preu és allò principal... Gandia Shore ja està aquí! En fèu una segona part Di Di Hollywood (2010) que és el pitjor que ha fet mai ... però el sr. Luna ja tenia preparada una nova invenció, aquest cop, abraçant les noves tecnologies en el cinema: Segon Origen (film del que ja havia escrit el guió) era una nova versió del llibre Mecanoscrit del Segon Origen (de Manuel de Pedrolo), un clàssic que ens parla d'apocalipsis i reinvenció de la humanitat... de rabiosa actualitat cinematogràfica! Amb Segon origen volia reinventar el seu cinema, hagués estat un nou punt d'inflexió.

 

Ell fou el descobridor de Javier Bardem, Jordi Mollà, Ariadna Gil, Penélope Cruz o Veronica Echegui.

 

Els/les que el conegueren personalment parlen d'una bona persona, conversador erudit, amb rodatges tranquils i respectuosos. Havia manifestat en diverses ocasions que l'artista ha de ser sempre provocador... i el sr. Luna ho aconseguí! el seu cinema no deixa indiferent.

 

El cinema de Bigas Luna significa erotisme, sensualitat, poesia, cultura gastronòmica (darrerament estava abocat a l'elaboració vinícola)... el cinema de Bigas Luna destil·la passió... la mateixa passió de viure amb la que vol que se'l recordi. Ha exigit que no se li faci cap homenatge ni acte de reconeixement ...però podrà evitar-ho la gent que tan el valora?

 

Bon viatge, sr. Luna!