SR. JOSE LUIS SAMPEDRO

 

 

 (1917-2013)

 

Si hi ha alguna persona a la que l'etiqueta de 'mestre' se li ajusta com un guant, aquesta persona és José Luís Sampedro. Escriptor, economista, ciutadà, intel·lectual que al llarg de la seva vida s'ha encarregat de donar-nos lliçons per entendre el món i la Vida.

 

Als 96 anys, el sr. Sampedro va fer-ne de l'autenticitat la seva bandera. "Converteix-te en el que ets", va afirmar. Això el portava a bussejar en la seva intimitat a buscar-se en un mateix de forma imparable.

 

El sr. Sampedro va nèixer a Barcelona, de pare nascut a La Havana i mare nascuda a l'Algèria. Quan tenia un any la família va marxar a viure a Tànger, on hi va viure fins als 13 anys.

 

A la Guerra Espanyola del '36 va combatre en un batalló anarquista del bàndol republicà i després es va incorporar a l'exèrcit nacional. Va ser al front quan va començar a escriure poesia. Als anys '40 del segle passat es va llicenciar en Econòmiques i va escriure la seva primera novel·la (no publicada en aquell moment) i la primera obra de teatre.

 

En els anys '50 despunta la seva carrera com a economista amb la publicació de diversos llibres i aconseguint la càtedra d'Estructura Econòmica.

Els/les que van estudiar Economia a la Universitat Complutense de Madrid van tenir la sort de tenir-lo com a professor, de gaudir de la seva erudició, imaginació i oratòria brillant. Ell estava en l'acadèmia de l'Economia no per la riquesa de les nacions sinó per la xacra de la pobresa i les desigualtats. Fou un europeista convençut en els seus inicis però no de la Europa del mercat únic i de l'hegemonia de les finances de l'Europa actual. S'enfrontava a qualsevol classe de domini, ell plantejava les relacions entre iguals, sense desigultat de cap tipus. Estigué preocupat pel deteriorament del medi ambient i parlà de forma pionera del desenvolupament sostenible.

 

Com a novel·lista, El río que nos lleva (1961) significà el reconeixement popular. A finals dels '60 amb una dictadura insuportable decideix marxà a Anglaterra i treballar en les universitats de Salford i Liverpool. De tornada, escrigué El caballo desnudo (1970) un contundent sàtira contra la vigilància de la moral d'aquells temps. Amb la jubilació arribà la dedicació a la literatura amb Octubre, octubre (1981), La sonrisa etrusca (1985), La vieja sirena (1990), Real Sitio (1993) o El amante lesbiano (2000).

 

El canvi de segle va encendre l'esperit crític del mestre portant-lo a publicar llibres crítics amb el sistema econòmic imperant: El mercado y la globalización (2002), Economia humanista (2009) o La Inflación (al alcance de los ministros)(2012), el seu darrer llibre. "La globalització no és més que un invent dels de sempre, per fer el mateix de sempre. Per què es globalitzen les finances però no l'educació o la sanitat?", afirmà el sr. Sampedro.

 

Va adherir-se sense pensar-s'ho al moviment del 15-M, per a "avançar cap a una vida més humana". Va escriure el pròleg a l'Indigneu-vos d'Stéphane Hessel.

Persona de gran sentit de l'humor però molt seriós l'escriptura. Va morir als 96 anys, i minuts abans de morir va demanar un campari, la seva beguda preferida...el sr. Sampedro fou un home que Vivia, fins i tot en la seva mort...

 

Bon viatge,  mestre!