En una època en la que és persegueix el 'más difícil todavía', la recerca de l'efecte especial més espectacular o les triogies ben farcides de mons digitals; sorprén veure com un dels fenòmens cinematogràfics de l'any és un film que torna a la finalitat del cinema: mostrar-nos el pas del temps. El cinema no és més que això: el pas del temps, sense aquesta idea tan banal no existiria el cinema.
El sr. Linklater ja ha donat mostres en la seva filmografia de ser un esperit inquiet (la trilogia 'Antes de...'amb Hawke i Delpy; l'ús de la rotoscopia a Waking Life) i el seu darrer film és ben bé un experiment. Boyhood ens explica la història d'una família durant 12 anys, amb la particularitat que ha estat rodada durant 12 anys, per tant, en temps real. És la primera vegada en la història que un film de ficció ha durat tant. La llavor inicial que tenia el director era realitzar un film sobre la infantesa, per a ser exactes, sobre el desenvolupament d'un nen fins que arriba a l'adolescència. Generalment, s'ha de canviar d'actor per a poder dur a terme un film sobre aquesta temàtica, per a que mostri les diferents etapes vitals... doncs el sr. Linklater se li va acudir agafar un nen i filmar-lo unes setmanes cada any, durant 12 anys; amb la complicitat d'un actor i actriu que s'impliquessin en un projecte d'aquestes característiques i que pogeussin fer de pare i mare de ficció durant tots aquests anys, lligant les seves agendes al projecte, ells són: Ethan Hawke i Patricia Arquette.
El resultat és un film que ens parla del pas del temps, de les complicacions de deixar de ser un nen per avançar cap a l'adultesa... una experiència cinematrogràfica que escapa del simple cinema per acabar sent un docuficció en tota regla. Una peça de culte des de ja!
Donem gràcies que en el món del cinema hi ha creatius com el sr. Linklater!!!
.jpg)
2 comentaris:
Deixant de banda la part de la característica d’haver sigut filmada en 12 anys sembla que la peli no està malament
Home, deixant de banda, deixant de banda .... és una variable important, eh?
No, no està gens malament
Publica un comentari a l'entrada