Quan l'any 1989 vaig veure Mar i Cel per primer cop estava en un època d'institut, de descobriment de la cultura, de primeres experiències teatrals... i fou tot un impacte!
La vessant musical i tècnica d'aquest espectacle de Dagoll Dagom va deixar una empremta que perdura per anys que passin. Com havien aconseguit col·locar un vaixell dalt de l'escenari, amb moviments tan realistes?... passats els anys, aquestes qüestions tècniques han empetitit davant d'altres propostes esèniques que potser són més impactants i sofisticades, però en aquell 1989, allò era insuperable.
Sense cap mena de dubte, Mar i Cel ha significat un abans i un després en la història de les arts escèniques d'aquest país, i la companyia que ho va crear s'encarrega de fer-lo perdurar reposant-lo cada cert temps. L'obra escrita en la que es basa el musical -Mar i Cel- d'Àngel Guimerà fou estrenada l'any1888, cent anys després l'estrenava Dagoll Dagom esperonats per l'èxit del fenomen musicals de Broadway, amb espectacles com Les MIserables o The Phantom of Opera. I quan la companya feia els seus 30 anys, el 2004, la tornaren a reposar.
Dagoll Dagom, la companyia creada pel poeta Joan Ollé, aquest 2014 ha fet 40 anys i per a celebrar-ho han tornat a inflar les veles del seu musical al mateix lloc on va nèixer: al Teatre Victòria. Ho fan actualitzant-lo tècnicament, sobretot mitjançant unes videoprojeccions que ens ofereixen uns cels més realistes. La història, les lletres, les cançons continuen sent les mateixes perquè és el que tenen els clàssics que perduren i són vàlids per anys que passin... i malaraudament, el respecte o rebuig envers l'Altre continua estant a l'ordre del dia.
I com aquell 1989 ... tornarem a emocionar-nos, tornarem a salpar i a cantar: Les veles s'inflaran i el vent ens portarà com un cavall desbocat per les oooooneeees ....
1 comentari:
posi data i hora Sr. K !
Publica un comentari a l'entrada