BREATHE ME, MOVIE MAKER !!!

·

Ai, avui he provat un gadget informàtic nou... què bé m'ho passo!! La llàstima és que he de treballar i no tinc el temps que voldria per a 'jugar' amb ells ... avui he descobert: ta, ta, txan!!! 'Movie Maker', per a editar 'flims' i 'pinícules' vàries, muntar-les, desmuntar-les i posar efectes visuals diversos ... un goig!

·

Així que he fet el primer experiment la cançó Breathe Me (de Sia) que feren servir per acabar Six Feet Under (a Dos metros bajo tierra... us havia dit que és la millor serie del món mundial?? amb permís de Twin Peaks i Perdidos, és clar)... he agafat el vídeo, dic, i l'he envellit.. i aquí teniu el resultat, a què mola???

·(per veure el vídeo cliqueu aquí)

··

(per a veure el vídeo original, cliqueu aquí)

Ai, qualsevol excusa és bona per escoltar aquesta cançó....

·

DW-PROJECT (2): CASTING DARK WOODS

·

Ja tenim guió, ja tenim director, tenim un bon equip i un espectacular material tècnic, ja hem llençat un teaser... la cosa marxa!! Ara ens manquen els actors...

·

Casting:

Lloc: Casal d'Amposta

Data i hora: dissabte, 7 de novembre a les 15:00.

·

Estem buscant:

- Nois i noies de 18 a 27 anys amb bona dicció en castellà

- Nens i nenes de 8 a 12 anys amb bona dicció en castellà

·

Interessats/des envieu un mail a: moviedarkwoods@gmail.com (indicant nom i cognoms i número de telèfon) o truqueu al: 657461688.

·

Us esperem !!!

DEMA: IMPROV EVERYWHERE A BARCELONA !!!

·

Improv Everywhere és un grup -de bromistes- de Nova York que s'ha fet mundialment famós amb els seus Flash Mob; 'dícese' d'una acció organitzada en la que un grup de persones es reuneix en un lloc públic en el mateix moment, realitzar quelcom inusual i després es dispersa... es tracta de 'performances' que es convoquen mitjançant mòbil o xarxes socials i en els que l'objectiu, sovint, és el simple entreteniment i l'efecte visual que provoquen. El cervell i fundador del grup és Charlie Todd i ja porten 85 missions, tenen 72.000 amics al Facebook i els seus vídeos a youtube s'ha vist 50 milions de cops ... "defensem la divesió organitzada. Crear un moment especial, que sigui recordat per la gent" (així de senzill s'expressa el sr. Todd).

·

El seu 'flash mob' més conegut i reconegut és Frozen al Gran Central Station of New York en el que 207 persones ... millor ho veieu vosaltres mateixos/es:

(cliqueu aquí per veure el vídeo)

·

Demà 29/10/09, a les 18:00 simultàniament a Barcelona (davant de Centre d'Art Santa Mònica), Madrid, Murcia i Vigo realitzaran una especial festa d'aniversari que acabarà amb el llançament de globus... qualsevol pot participar! ... si voleu més informació i accedir al MP3-Experimento (que és com l'anomenen) entreu a: http://www.facebook.com/event.php?eid=157928341706&index=1

·
Aquí teniu més 'missions' dels 'Improv Everywhere':

(per veure el vídeo cliqueu aquí)

(per veure el vídeo cliqueu aquí)

(per veure el vídeo cliqueu aquí)

·

SITGES'09 (i part 3): FESTIVAL DE CINEFAGIA

Mi vecino Totoro (1988)
Aquest és un dels primers èxits de Hayao Miyazaki i la seva productora Ghibli (el logo d’aquesta és un dibuix del mateix Totoro) i una de les seves peces claus per entendre el geni del sr. Miyazaki, mestre d’un cinema d’animació capaç de competir amb el cinema ‘convencional’ guanyant l’Oscar o el Festival de Berlín... el seu reconeixement present té la llavor en aquest film on s’aglutinen constants dels seu cinema: convivència entre món màgic i real, donar mirada i veu al món infantil, donar valor a la vida rural i senzilla, respectar els nostres avantpassats i les persones grans i, per damunt de tot, transmetre un amor a la natura, que és la font de tot equilibri. Cinema màgic, tendre, meravellós... ho era l’any 1988 i ho continua essent film rera film fins el Ponyo del 2008. Imprescindible i necessària!
Valoració: Matrícula d’honor

Accidents happen (2009)
Tot i que jo no acabo d’entendre per què havia d’estar a la secció oficial fantàstic del Festival... el film resultà interessant, és una barreja entre American Beauty i Roseanne. Entorn ianqui, famílies desetructurades i força humor negre per a una pel·lícula que ens recupera a una Geena Davis que la teníem una mica desapareguda i aquí està en estat de gràcia. Peli divertida, àgil, però amb un rerafons dramàtic sobre el difícil que pot ser la vida a vegades i la gran força que poden arribar a tenir les casualitats... una veu en off molt encertada i un prinicipi espectacular!! Recomanable.
Valoració: Notable

The Road (2009)
Ja sabem que el cinema està molt catastròfic i encara que en queden força per estrenar sobre el mateix tema... grips i crisis desencadenen el que desencadenen: un imaginat futur fosc, fosc i un món a les acaballes. The Road és la representació cinematogràfica de tot això, film desesperançat, trist, gris, brut, terrible i dur, molt dur... no perquè les imatges siguin massa escabroses (que alguna hi ha!) sinó pel missatge desesperat que transmet tot el metratge. Film que reafirma la idea de que només les noves generacions (netes de prejudicis i paranoies) tenen la clau del futur i que només amb la re-valorització de la comunitat i el desprestigi de l’individualisme ens en sortirem... bé, això és que el vaig interpretar jo! El sr. Mortesen està impecable!
Valoració: Excel·lent

Yona yona penguin (2009)
Aquí tenim una de les conseqüències del mestre Miyazaki, nous directors que reivindiquen les seves temàtiques, les seves textures, els seus personatges... el sr. Rintaro que sempre aposta pel futurisme i el ciber-punk aquí mira cap al passat, per a mostrar-nos amb nostàlgia l’època de les històries orals, dels Dèus dels elements, de la mitologia... unint la nipona i l’europea. Film tendre, dolç, màgic.

Valoració: Notable baix

Infectados (2009)

Aquest film és un debut important, es tracta de dos germans -Alex i David Pastor- catalans que han aconseguit realitzà el seu primer llargematratge als EEUU (com somnien l'immesa majoria de directors novells d'aquest país). No es tracta de cap obra mestra però la paraula 'debut' és decisiva per valorar la tasca que han fet i, sobretot, el resultat, el producte. Es tracta d'un film de factura impecable, d'estètica i atmòsfera aconseguida i sobre un tema de 'rabiosa actualidad': un virus letal ha infectat a quasibé tota la humanitat i el no contacte amb els malalts és la única forma de garantir la supervivència. Llàstima que l'han acompanyat amb un trailer que sembla una peli de zombies i la peli no va d'això. Personatges poc definits i actuacions no massa lluïdes no desmereixen un debut que promet moltíssim!

Valoració: Notable

The Imaginarium of doctor Parnassus (2009)
El sr. Terry Gilliam és un ésser fascinant, és així!. La gran majoria de l’imaginari col·lectiu sobre cinema fantàstic que tenim és gràcies a ell: Brazil, El Rey Pescador, 12 monos,... (amb permís del sr. Scott i el seu Blade Runner i Alien). En el cas de Gilliam la seva vida i el seu cinema és barregen, es confonen, la gran majoria dels seus projectes són faraònics, barrocs, excessius i acompanyats de mala sort, els seus rodatges han patit inundacions, tornados, cancel·lacions... i la mort! El sr. Ledger (personatge) apareix en el film penjat sota un pont, però es salva de la mort; a meitat rodatge, el sr. Ledger (l’actor) mor, però en el film ressucita gràcies a la feina-homenatge de Johnny Depp, Colin Farrell i Jude Law, interpretant el paper que ell deixà vacant. Film delirant, grotesc... Gilliam 100% (para lo bueno y para lo malo). Ah! I un Tom Waits-diable fascinant!!
Valoració: Notable

The night of living dead 3D (1968/2006)
Veure aquest clàssic del cinema en pantalla gran ja és un goig. Veure’l en versió 3D essent de 1968 és…. Tot un experiment!! Ja que el film original en blanc i negre fou colorejat per a poder crear l’efecte 3D… Buf! Els puristes del 7è art es deuen estar ‘rasgant les vestidures’. El resultat? Provoca algún efecte realista però no canvia especialment el missatge del film. Zombies forçats?, exagerats?, sobreactuats?.. sí, d’acord, però el cinema de zombies actual no existiría sense aquest film fundacional.
Valoració: Excel·lent

Giallo (2009)
El sr. Dario Argento és un director de revisió obligada i reconeixement merescut en la Historia del Cinema, fou un dels inventors d’un subgpenere cinematogràfic amb denominació d’origen: el Giallo, que tingué la seva época daurada en els anys ’70… ja han passat quasibé 40 anys i al sr. Argento se li acudeix reivistar-lo amb un film-auto-homenatge que porta el mateix nom: Giallo…. Però és el que els anys han passat i després de que el públic s’hagi curtit amb sevens i silencis dels anyells, aquest Giallo continua sent com un film d’aquells ’70. I el millor mot és: risible. Ni Adrien Brody ni la Pataky salven un film que provoca la hilaritat de la platea per les seves situacions ridícules i diàlegs absurds…. Si m’està llegint sr. Argento, se l’hagués pogut estalviar… no li tindrem en compte, però, no s’amoïni, el passat pesa…
Valoració: Insuficient

The haunted world of the Superbeasto (2009)
Rob Zombie és tot un personatge, només amb el nom ja ens dóna pistes… aquest señor és molt polivalent, començà la seva carrera com a músic però poc a poc s’ha anat decantant cap al cinema… i la seva és una mostra de carera interessant: La casa de los 1.000 cadáveres, la segona part: Los renegados del diablo i el remake de Halloween. Films contundents, visualment potents en les que es mostren un Amèrica cutre, pobra i políticament incorrecta. Certament, són pelis grolleres, lletges i, fins i tot, desagradables. Ara es decanta per un film d’animació sobre un personatge de còmic seu: Super-beasto. És una actualització del treball que ja fèu Ralph Baskin: cinema de pits i culs, d’ereccions i acudits gruixuts… tot i la meva cinefàgia és un estil que m'arriba a cansar i és el que em succeí a mitja projecció… film de paròdia saturant. Recomanable per a seguidors del Rob Zombie!!!
Valoració: Bé

SR. PEDRO REYES (...a Isaac) (PART 3)

·

(per a veure els vídeos cliqueu aquí)

UN PETÓ DE 94.685 EUROS !!

Senyores i senyors, el petó que veuen en aquesta imatge val -ni més ni menys- 94.6429 euros (o 140.000 dòlars).
·

L'ONG 'OneXOne' que ajuda a nois i noies pobres 'around the world' realitzà una gala benèfica en la que es subhastà un safari, una trobada amb Nelson Mandela i un petó de la guapa Charlize Theron.... aquí veieu la guanyadora durant els 20 segons que durà el petó...

·

94.685 euros???!!!

·
No ho trobeu vergonyós? La cosa positiva és que van cap a una bona causa...


·

DW-PROJECT (1): ''DARK WOODS"

·Sí, amics i amigues, quan encara tenim en post-producció el primer curt, l'esperat Espantant Gavines ( 1 ,2 , 3 , 4 , 5 )(per què l'esteu esperant, no??)... encetem un nou projecte: més ambiciós, més complex... més terrorífic!. Es tracta de Dark Woods un curt de génere amb guió i direcció d'una jove promesa, Ángel Miñana ... temps al temps i aquest xicot arribarà lluny!.

·

Podeu consultar l'evolució del projecte i l'equip en el nostre web: http://www.darkwoods.tk/, de moment estem iniciant la pre-producció i, en breu, obrirem el casting...

··

I si voleu una avançament, aquí teniu el teaser (pugeu el volum!!):

(per veure el vídeo, cliqueu aquí)

SR. MARCOS LOPEZ

Avui us presento un fotògraf argentí, Marcos López (nascut el 1958), format en la vessant documentalista se'n va apartar per a centrar-se en l'escenografia visual. La seva és una fotografia pop, grotesca, sarcàstica, rascant en algunes ocassions el surrealisme, la seva obra està prenent ressó en els darrers temps, aconseguint premis i exposicions around the world... autocrític amb la cultura sudamericana i la relació que manté amb l'anglosaxona, fins a parodià, sovint, l'obra d'altres fotògrafs.

Fins al 28 de novembre podeu veure una exposició seva -Tristes trópicos- a la Galeria Fernando Pradilla de Madrid.

·

LA TUMBA DEL POETA

·

Coinciden en el tiempo debates públicos sobre la tumba de Lorca en Granada, la de Borges en Ginebra, la de Machado en Cotlliure... En el debate participan políticos y escritores. Aparte de los políticos, que crean ficciones colectivas y para ello necesitan manejar símbolos, parecería que el lugar de estas tumbas sólo debiera importar a los deudos o a los enterradores, pero creo que tiene todo el sentido que les importe a los escritores también.

·

Hay escritores que desean mover los restos de los poetas y hay quienes desean que se queden donde están. Son posturas contrarias pero ambas legítimas pues la relación de cada uno con la muerte es particular y, por otro lado, es lo propio del escritor tratar con los muertos y que sus obras traten de ellos, del pasado. A diferencia del político, que debe tratar con los vivos y ofrecerles futuros, el escritor trabaja con la memoria y la imaginación, que son las dos cara de Mnemósine. Por otra parte el sentido de que el escritor publique lo que escribió al llegar a otras personas, aumentar los límites de la comunicación personal, ensanchar los límites naturales a los humanos y, en consecuencia, pretender durar más allá de los límites de vida humana. Hablamos de eso que llaman inmortalidad del artista.

·

La obra es su apuesta por durar luego de morir, suena a disparate pero es una preocupación muy consciente para casi todos, o todos, los artistas: su lugar después de muerto. ¿Habrá un lugar o no? Es lógico que les preocupe la organización y la intendencia de su vida póstuma, hay quien prepara una fundación, un museo, memorias y, en general, todos van guardando aquellos papeles que consideran valiosos para comprender mejor su obra, para amplificar su eco. Su ego. Todo artista vivo va levantando ya su mausoleo, en piedra o en papel.(...)

·

Al publicar, el escritor se hace persona pública y, aunque no sea completamente consciente, le plazca o no, pasa a ser patrimonio nacional. No hace mucho podía acabar en un billete o en un sello, la desaparición en Europa de la modena nacional y la decadencia del servicio de correos, desplazado por internet, debilitan esas viejas formas pero aparecerán otras, estarán retratados en camisetas o en páginas web, pues todo grupo o comunidad humana necesita figuras de referencia. En esa contradicción entre el individualismo del artista y su destino inevitable como patrimonio colectivo hay matices y circunstancias, pero ese es el lugar donde el escritor hace su obra.

·

Los escritores que coincidían estos días en ser actualidad por sus tumbas reflejan bien esa contradicción, terrible para el escritor, siendo tan distintos unos de otros; todos fueron personas inadaptadas y todos son reclamados como patrimonio nacional. Lorca, Borges y Machado fueron personalmente perros verdes, como el monstruo Shrek, personas de una sensibilidad exquisita que les apartaba del sentir de la mayoría de la gente; Borges y Machado, críticos de extrema dureza con su país. Inadaptados y condenados a la extravagancia los tres. Un modo de ser y de estar que, por bien distintas circunstancias históricas, condujo a unos a la tumba extranjera o exiliada y otro a una fosa ignominiosa y anónima.

·

Me parecen que todos tienen la tumba que se ganaron; en la vida vivida, en la vida trágica, cada uno se gana su tumba. A quien no la respetal le llamamos profanadores, violadores de lo sagrado, porque la tumbas es sagrada. Debemos tratar los restos con el respeto que merecen, nuestra mejores intenciones pueden violentar su memoria. Habrá quien diga que no son más que huesos, carbono al cabo, y que por ello no se transgrede ninguna ley humana o divina, pero atendiendo a esa visión desmitificadora no tendría sentido la pretensión de trasladarlos, si sólo son unos objetos sin trascendencia qué sentido tiene mentarlos siquiera. No, cualquier debata sobre una tumba presupone un sentido trascendente al muerto, y a la muerte. Ya la vida. (...)

·

Es comprensible y habitual que las comunidades nacionales reclamen los restos de los escritores para transformarlos en patrimonio cívico, es un modo de incrementar el patrimonio de valores, referencias, figuras, pero ganando cenizas pierden el verdader patrimonio, conocer la verdad de la vida de esos artistas. Puede ser que la incómoda verdad sea que no los merecieron, y eso hay que saberlo y no engañarse.

·

En realidad, la dialéctica entre el escritor y la comunidad a la que se dirige y con la que discute lo conduce a su patria final, el exilio siempre. O la fosa ignominiosa. De un modo u otro es un final trágico, pues si el escritor es artista, el triunfo y el panteón nacional se levantan sobre un profundo malentendido que hace que su historia tenga un final absurdo.

·

Fragments de La Tumba del poeta, de Suso de Toro,

a Culturas-La Vanguardia 16/09/09

CRAZY IN LOVE

·

Feia dies que no en parlàvem... Antony and the Johnsons tenen vídeo nou, es tracta de Crazy in love (versió d'un tema de Beyoncé), el vídeo l'ha dirigit Joie Iacono.

·

Francament, no conec el tema original, però aquesta versió és típica cançó 'Antony'.... una meravella! (per veure el vídeo cliqueu aquí)

·

·

CONÈIXER PER A COMPRENDRE, PER A RESPECTAR

·
Diferents tipus de vels/mocadors musulmans:

Shayla: Vel llarg i rectangular que embolica el cap i recau sobre les espatlles. Pot ser de colors.

·

Hiyab: Considerat per als musulmans com un símbol de religió i feminitat. S'utilitza en diferents colors.

·

Al-Amira: Consisteix en un vel de dos peces, un que s'ajusta al cap i un altre de forma tubular.

Khimar: Vel en forma de capa que arriba fins a la cintura. Pot ser de diferents colors.

·

Chador: Manta que cobreix tot el cos. S'acostuma a acompanyar d'un de més petit a l'interior. Únicament en negre.

Niqab: Tapa totalment el rostre. S'utilitza conjuntament amb una túnica anomenada abaya. Únicament en negre.

Burka: Tapa tot el cos. Disposa d'una reixeta a la cara que limita la visió lateral.

[Font: BBC i Público (11/10/09)]

·

SERENDIPITY

·"Esta voz inglesa que últimamente disfruta de tanto éxito tiene toda la pinta de ser un neologismo. Fue acuñada en 1754 por Horace Walpole, valiéndose el escritor británico del cuento persa Los tres príncipes de Serendip, cuyos protagonistas no paren de hacer alucinantes descubrimientos por pura casualidad. Saranib, que significa 'isla en la que moran los leones', es como antiguamente los árabes llamaban a Ceilán (Sri Lanka), y de ahí pasó al persa, antes de arribar a Inglaterra, donde definen serendipity como un descubrimiento afortunado e inesperado que se ha realizado accidentalmente. Aunque aparece en ocasiones en la prensa española la versión hispanizada serendipia, conviene recordar que chiripa significa, ni más ni menos, casualidad favorable. De modo que si son favorecidos por la serendipia, recuerden que quizá sera por pura chiripa."

John W. Wilkinson

(Magazine-La Vanguardia, 11/10/09)

·

APUNTS CINÈFAGS (2)

·

Com ja deveu saber, la pel·lícula escollida des de l’Acadèmica de Cinematografia d’Espanya per a enviar als Oscar ha estat el Baile de la Victoria de Fernando Trueba, suposo que amb la il·lusió de que torni a fer el que ja fèu en guanyà l’Oscar per Belle Epoque (1992). Haurem d’esperar fins al 2 de febrer per a saber si l’Acadèmia-USA la creu digna per a ser una de les seleccionades a optar a l’Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa... Si fos escollida podria competir amb la nova peli de Juan Jose Campanella (El secreto de sus ojos) o la de Haneke (La cinta blanca)... fàcil, fàcil, no ho tindrà!!

· Aquest estiu ens arribà la notícia de que el sr. Von Bulow està –oficialment- vidu. Després de que la seva muller es passés 28 anys en coma, Martha von Bulow, morí. El vidu –Claus von Bulow- hagué de soportar tota la vida el pes de la sospita –tot i haver estat exculpat- d’haver intentat matar a la seva muller. El sr. Von Bulow ara té 82 anys i s’ha passat mitja vida de festa en festa, de acte benèfic en acte benèfic, convertint-se en el rei de la vida social de Londres... mentre la seva dona estava en coma. La història fou portada al cinema l’any 1990 amb unes –genials- interpretacions de Jeremy Irons (qui podia interpretar sinó ell a aquest aristocrata d’actes i actitud inquietants??!!) i Glenn Close amb el títol de El misterio von Bulow. ... el misteri s’ha acabat.... o no....

Del 18 al 26 de setembre tingué lloc el 57è Festival Internacional de Cinema de Donostia i tenint en compte la premsa, això ens deixà....

• Sorpreses: El Refugio (de François Ozon), Los límites del control (Jim Jarmusch), 10 to 11 (Pelin Esmer), Los condenados (Isaki Lacuesta)
• Decepcions: Chloe (Atom Egoya), The Shock Doctrine (Michael Winterbottom, sobre el llibre de Naomi Klein)
• Premis: La Conxa d’or per a City of Life and Death (Lu Chuan), millor director per a Javier Rebollo per La mujer sin piano, premi especial per a El Refugio (François Ozon)... però tots aquests premis han quedat eclipsats pels premis a la interpretació, per a Lola Dueñas i –sobretot- Pablo Pineda –diplomat en Magisteri i llicenciat en Psicopedagodia-, el primer actor amb síndrome de Down en guanyà un premi d’aquestes característiques pel film Yo, también (d’Antonio Naharro i Alvaro Pastor).

I del Festival de Sitges'09? Quin resum se n’ha fet a la premsa? Doncs que aquest ha estat un Festival de zombies i apocalipsis... la situació mundial s’imposa...

• Sorpreses: Thirst (de Park Chan Wook), Grace (Paul Solet), Hierro (Gabe Ibáñez), Celda 211 (Daniel Monzon), Moon (Duncan Jones).
• Decepcions: Timer (Jac Schaeffer), Kinatay (Brillante Mendoza), Ingrid (Eduard Cortes), La Horde (Yannick Dahar i Benjamin Rocher)
• Reconeixements: Malcolm McDowell i Ivan Reitman (director de Los Cazafantasmas).

... haurem d'esperar i perseguir les sorpreses

i fugir de les decepcions...
·

MARI EMPIEZA A HABLAR:

Mari empieza a hablar:

- Cuando iba al parvulario, un día Eri y yo nos quedamos atrapadas dentro del ascensor de casa. Creo que fue por culpa de un terremoto. A medio camino, el ascensor sufrió una fuerte sacudida y se detuvo. Al mismo tiempo, se apagaron las luces y nos quedamos completamente a oscuras. Del todo. En serio. Ni siquiera podía verma la mano. En el ascensor no había nadie más. Estábamos solas. A causa del pánico, yo me quedé paralizada. Como si me hubiera convertido en un fósil vivo. No podía mover un solo dedo. Me costaba respirar, no podía emitir ningún sonido. Eri me llamaba, pero yo me sentía incapaza de responderle. Era como si el interior de mi cabeza se hubiese quedado embotado. Y la voz de Eri parecía que me estuviese llegando a través de una rendija...

·
Mari cierra los ojos durante unos instantes, revive la negrura de las tinieblas dentro de su cabeza.
·

- No recuerdo cuánto tiempo duró la oscuridad -prosigue-. A mí me pareció terriblemente largo, pero es posible que no lo fuera tanto. Pero ya fueran cinco o veinte minutos, la duración del tiempo en sí misma no cuenta. Lo que importa es que Eri me estuvo abrazando todo el rato en medio de la oscuridad. Además, el suyo no era un abrazao normal. Era tan estrecho, tan fuerte, que parecía que nos fuésemos a fundir las dos en un solo cuerpo. Ella no aflojó la presión en ningún momento. Como si pensara que, en cuanto no separáramos, ya no podríamos volver a reencontrarnos jamás en este mundo.

Haruki Murakami (2004)
After Dark

SITGES'09 (part 2): LA ZOMBIE WALK

·

El dia 10 d'octubre els zombies van envair Sitges... era bonic de veure!! zombies metges, zombies col·legials, zombies princeses, zombies familiars, zombies catalanets, zombies nuvis, zombies lletjos, zombies alts, zombies petits... una varietat que podeu veure en aquestes imatges... (i una pobra noieta que ens va robar el cor pel molt que patia, eh, Nur? a veure si la detecteu!!)

·

(si voleu accedir a les fotos, cliqueu aquí)

SR. PEDRO REYES (...a Isaac) (PART 2)

·

·

·(per veure el vídeos cliqueu aquí)

SITGES'09 (part 1): CRONICA I CLOENDA

·

Sí, som mitòmans, molt! i el fet d'assistir des de fa anys a la Gala de Cloenda, on s'entreguen els premis del Festival, ho confirma... i AQUESTA FOTO, TAMBÉ !!!! El Ciutàdà K i l'Elena Anaya: què mona, què simpàtica, què educada, què fina, què dolça, què fràgil ... (i prima, massa prima, també)... un encant !!! I la meva mirada entre incrèdula i flipada delata a crits la meva mitomania i la samarreta del Caballero Oscuro, el meu freakisme!! (gràcies, per la foto, Nur!!!)

Buf! amics i amigues, fer una crònica de 2 dies de festival no és feina fàcil, eh??? 48 hores, 2 nits, 9 pel·lícules, 900 minuts, 15 hores de cinema... i el que ho acompanya... així que deixarem coses per a un altre dia...

(Per veure les fotos podeu clickar aquí)

·

Dissabte 10/10/09:

- 12:00: arribem a Sitges i 'ingressem' a l'Hotel Subur (***), en el passeig marítim, davant del mar, hotel vell sense ser excessivament cutre, prop dels diferents cinemes, ben situat... una bona tria! (valoració: 7).
- 12:45: Anem a veure la primera peli, film japonés d'animació: Yona yona Penguin: un dolç i tendre conte barreja de mites europeus i nipons (valoració: 7)
- 14:30: Segona peli, inclosa en la secció fantàstic a competició: Accidents Happen, amb una esplèndida Geena Davis (valoració 7,5), però abans un simpàtic curt sobre com et pot canviar la vida un trucada telefònica, Not Yet (valoració 8).
- 16:00: Tenint en compte l'hora que és, dinem a Pans & co. (buf! feia temps que no hi menjàvem!), els bocates els recordàvem més bons, el local cau a trossos, brut i cutre (valoració: 4)

- 20:30: El Zombie Walk... la desfilada d'una gentada de zombies per l'encantador carrer de l'Esglèsia de Sitges, la freakada del Festival, però quelcom divertit, original i -en molts casos- super-currat!- (un altre dia, fotos!)(valoració: 8,75)

- 22:00: Sopem a Alenti, local de disseny amb una selecció de tapes re-visades, de 'ayer i de hoy' (valoració: 8,50)

- 23:00 Tercera pel·lícula: Carriers (Infectados), el debut a Hollywood dels germans Pastor... mal rotllo de peli però molt ben feta! (valoració: 8,75)
- 01:00 Festa Dj Zombie Walk al passeig marítim... tenim tanta son que només ho podem sentir des de l'habitació de l'Hotel... però, una marxaaaaaa!!

Diumenge 11/10/09:

- 11:00 Esmorzem a El Fornet, un forn amb tauletes mono i on tot ho tenen boníssim (valoració: 8)

- 12:15 Quarta peli: My Neighbour Totoro, un clàssic del cinema d’animació contemporani i del cinema, en general... i en pantalla gran!! Una meravella!! (valoració: 10)

- 14:00 Dinem al lloc clàssic del Festival: la Pizzeria Cap de la Vila, aquí hi hem dinat durant els 18 anys que fa que visitem el Festival de Sitges, no defrauda mai! (valoració: 9)

- 17:30 Quinta peli: The Imaginarium of Dr. Parnassus, una delirada (però molt!) del mestre Gilliam, la darrera peli –inacabada- de Heath Ledger, això, la valoritza, però sobretot per les filigranes que ha hagut de fer Mr. Gilliam per suplir-ho sense que es notés (valoració: 8)

- 20:15 Assisitim a la 42ena. Gala de Cloenda i la corresponent entrega premis. Buf! Continua com sempre però des de que ho presenta la Gemma Ruiz, pitjor! Fina Brunet, torna, please!!! Vomiten premis un darrera un altre, sense parar, sense gràcia, sena xispa... sense que la persona pugi a recollir-lo (perquè: ‘aquest tampoc no ha vingut... però aplaudim-lo igualment!’)(valoració: 4) ... la gran guanyadora: Moon, del Duncan Jones (sí, el fill de David Bowie) amb 3 premis, els més importants, en un Festival que sempre estan els premis molt repartits. La més petarda: Macarena Gómez, els més graciosillos (que no graciosos): Balagueró & Plaza, la més dolça: Elena Anaya, la més riallera: Manuela Velasco.

-21:00 La sisena peli: The Road, amb la que es tanca oficialment el Festival, amb la presència, presentació i paraules del més autèntic de la nit: Viggo Mortensen (què guapo, que llest, que educat, què alt)... per una peli d’un mal rotllo i factura im-pe-ca-ble! (valoració: 9,5) i, abans, un nou curt delirant espai/temps del genial Nacho Vigalondo: Marisa (valoració: 8)

(Per veure les fotos podeu clickar aquí)

- 02:00 Setena peli: The Night of Living Dead en 3D (1968). Sí, sí, la peli fundacional dels zombies moderns, del mestre George A. Romero, en una versió 3D, per a demostrar que qualsevol peli pot ser tridimensional, per antiga que sigui.... també ens evidencia que els no-morts en 41 anys han evolucionat molt: ara són més ràpids i més llestos (valoració: 9)

- 03:45 Vuitena peli: Giallo, de Dario Argento, intepretada per Adrian Brody i Elsa Pataky... quan eren novios.... buf! D’ella -de la peli- en parlarem un altre dia (Valoració: 4)

- 05:15 Novena peli: The haunted World of rl Superbeasto, del transgressor, hardcore i bèstia Rob Zombie en el seu primer film de dibuixos sobre un presontage de còmic seu (valoració: 6,5)

(el Zombie Walk i el Festival de Cinefàgia Sitges'09 ho deixem per a un altre dia...)

·

LAS PLAGAS QUE...

·

Las plagas que el siglo XXI tiene que asumir podrían solucionarse mediante una planificación de su solución y hay recursos sobrantes y desarrollo científico técnico suficiente para que muchas de las limitaciones que padecen mayorías sociales se vieran superadas. Pero superar esas condiciones significa corregir cualitativamente el propio sistema capitalista y darle una dimensión social globalizada que no se corresponde con sus objetivos fundamentales.

·

Manuel Vázquez Montalbán (2003)

La aznaridad

SR. SLIIMY

Ja és un fet! el ciberespai crea artistes! Un dels darrers casos és el sr. Sliimy un cantautor francés. Aquest xicot va 'penjar' el seu treball fa 2 anys al myspace i 1.500.000 persones l'han visitat.

·

Del noi només es coneix que es diu Yannis, no sabem el cognom ni l'edat (el situem a la vintena), cap de rínxols negres (a lo Tim Burton), grans ulleres de pasta negra, 'pajarita' i sabatilles verdes i vermells.... ell explica que tot començà amb el seu blog personal després saltà al myspace i d'allà... al món mundial!! El seu nom vol dir -òbviament- 'prim', i la doble 'i' és -segons diu ell- per a que la gent somrigui .... (comentaris que donen pistes del què pretén el sr. Sliimy amb el seu treball)

.

El seu primer LP es diu Paint your face i el estiul és -inevitablement- comparable a Mika... ell declara estar encantat amb la comparació (però és que s'assembla molt, eh??): cançons lleugeres, fresques... sí, rascant l'horterada (o bueeeeno, vale, entrant-hi directament)(si voleu accedir al seu LP a Spotify, cliqueu aquí)... De moment, el seu primer disc ja l'ha enregistrat per a la Warner, amb el mateix productor que el nostre estimat Antony & the Johnsons... sí, el sr. Sliimy s'ha escapat de la xarxa i està al 'món real'...

·

Ell comenta que en escriure una cançó sempre pensa en l'aspecte visual i una prova la tenim el clip que us ofereixo (per veure'l cliqueu aquí)

.

No serà el cantant de la nostra vida... però el seu aire divertit pot tenir el seu moment per a ser escoltat...

·

·

EL FUTUR JA ESTA AQUÍ...

·

El sr. Comuñas (gràcies!) m'envia un il·lustratiu vídeo sobre els avanços tecnològics que estan a la cantonada -de fet, a partir de 2010-, hi ha aparells realment increïbles, dignes de Blade Runner o Desafio Total...

·

Benvinguts i benvingudes al futur...

·

·

I AVUI... FLASH FORWARD I PERDIDOS !!!

Vaja! no me n'havia adonat que el 'I avui...' s'està convertint en una secció d'aquest blog, i mira què m'agrada obrir seccions noves! però aquesta ha estat totalment inconscient...

·

Aquesta nit Cuatro ('las series prefieren Cuatro', és una veritat com un temple, les millors les tenen ells) estrena amb només 12 dies de diferència amb l'estrena als EEUU (récord mundial!) la serie que ens vénen com a successora de Perdidos.

·

Flash Forward és la fascinant història en la que la humanitat sencera es desmaia durant 2 minuts 17 segons (amb les conseqüècies catastròfiques que aquest fet pot desencadenar... com a idea, penseu en els avions, cotxes que estan en funcionament)... en aquests pocs minuts cadascú i cadascuna té visions, 'flashos' del que li passarà en el futur.... però tota la hunanitat de forma simultània, eh??? no em direu que no es un plantejament engrescador??!!. El prota és Joseph Fiennes (que des de Shakespeare 'enamorao' que no aixeca cap...amb carinyo, eh??).

·

I després... -tot i que jo diria que és el plat principal de la nit-: Perdidos, temporada 5 ... què us puc dir d'aquesta serie? qui i quina que l'hagi provat no s'ha enganxat? I, a més, 2 capítols seguits ...buf, ¡vaya noche!

Aquesta nit a Cuatro:

- FAST FORWARD A LES 22:15

- PERDIDOS (5a. Temporada) A LES 23:15

Us deixo un vídeo presentació de Flash Forward a veure si us enganxa....

(per veure'l cliqueu aquí)

·

·

·

LA MORENETA (by La Cubana)

Sí, la Pats, tenia raó, el meu 'nou amic' (el Sr. NPG) ha provocatque recuperi "la pista de les perles més recòndites del món audiovisual", jo no hagués dit millor!! I entre les múltiples perles recuperades he ensopegat amb aquesta cançó interpretada per La Cubana en la Gala dels 10 anys de Tv3 (corria l'any 1993).

Es tracta de La Moreneta, clàssics entre clàssics dels cançoner català.... aquest vídeo és un homenatge a TOTES les traductores, correctores i lingüistes que visiten Ciutadà K... que ja podríeu ser un club! i perquè darrerament esteu d'un combatiu que m'encanta!!!

(per veure el vídeo fèu click aquí)

PRE-SITGES'09 (I PART 3): LA PROGRAMACIO !!

·

Avui, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Sitges'09, obre les seves portes. Ja és la edició 41 !!!. S'inaugura amb un gran amic del Festival, de fet, és un deixeble: Jaume Balagueró (de la mà de Paco Plaza) amb [REC]2 ... serà avui dijous a les 19:30.

·

Per fi hem comprat les entrades per a tot allò que volem veure i aquí us ho ensenyem per a si algú/na s'apunta (heu de còrrer que ja hi ha sessions amb les entrades esgotades!!!)

·

Dissabte 10/10/09
12:45 al Retiro: YONA YONA PENGUIN (click aquí per veure fitxa i/o trailer)14:30 a l'Auditori: Not Yet (curt) + ACCIDENTS HAPPEN (fitxa i/o trailer)

20:30 concentració a l'Edifici Miramar dels zombis que participaran a la Zombie Walk pel carrers de Sitges (click aquí per veure la fitxa de l'esdeveniment) ... freaky! freaky!

23:00 al Retiro: CARRIERS (Infectados)(Álex i David Pastor) (clik aquí per veure fitxa i/o trailer)

Diumenge 11/10/09:
12:15 al Retiro: MI VECINO TOTORO (fitxa i/o trailer)
17:30 a l'Auditori: THE IMAGINARIUM OF DR. PARNASSUS (Terry Gilliam)(sessió numerada) (click aquí per veure fitxa i/o trailer)
20:15 a l'Auditori: GALA DE CLAUSURA + THE ROAD (John Hillcoat)(sessió numerada)(click aquí per veure fitxa i/o trailer)

Queda pendent de si farem una super-marató el Dilluns 12 .... depén del nivel de saturació cinéfaga a la que haguem arribat.

Vinga, va!! animeu-vos !!! i trobem-nos a Sitges !!!!

Aquí teniu l'spot de la Zombie Walk... a veure si això us anima... (Maria Joan: clicka aquí per veure el vídeo)