"Com que no me'n recordo de res, tampoc no me'n puc oblidar.
(...)
No me'n puc oblidar pas, de la mare, ni de com es diu, ni de la seva veu vellutada, ni dels seus braços suaus que m'escalfen quan tinc fred, ni de la seva rialla de nena eterna, ni de la pau que em dóna cada cop que em disparo, i no puc oblidar ni oblido que m'estima, encara que no entengui les seves paraules d'amor.
(...)
No me'n puc oblidar pas, de com es diu el pare, ni de les històries que m'explica, ni de les sacsejades que em clava quan prova de vestir-me, ni de la seva olor intermitent de tabac, ni dels crits que deixa anar quan em diu Llullu-com-estàààs, ni puc oblidar pas que per culpa seva tothom em coneix per aquest nom que fa la boca petita de qui el pronuncia.
(...)
Qui no recorda, no oblida.
Qui no oblida, recorda.
Qui recorda, oblida.
Qui oblida, no recorda.
Qui no recorda, no oblida.
Estimo, però no ho recordo.
M'estimen, i no ho oblido.
Mai no cauré en l'oblit."
Marius Serra (2008),
Quiet
2 comentaris:
l'estic llegint!!!!
fa pena, ara que se que es mort, el llibre el mires amb uns altres ulls, que quan voste el va llegir, que era viu!!!
Sí, té tota la raó, senyoreta, la 'cosa' canvia en saber que és mort ... quan el vaig llegir ja era mort ...
Publica un comentari a l'entrada