D'ACADEMIA (5): SR. BAJTIN & SR. VYGOTSKI

Avui tenim bones notícies en aquesta secció que sé que és la il·lusió dels i les que alguna vegada 'paseu' per aquí ... que sou poquets/es, però estupendos/es!!! Em consta, em consta, que la secció 'd'Acadèmia' és la preferida de tothom !!! ( :P )

Tal dia com avui van nèixer dos dels responsables del 'gir lingüístic' que es visqué a finals del segle XX en el món acadèmic de les humanitats: els sòcio-construccionismes, l'anàlisis del discurs, la deconstrucció, la transdisciplinarïetat.... Els sr. Vygotski (1896) i el sr. Bajtin (1895) són còmplices de tot allò i, curiosament, van nèixer el mateix dia -avui!- però amb un any de diferència.
·

Bajtin (o Bakhtin) va nèixer a Oryol (rodalies de Moscou) en una família aristocràtica en decadència. Va estudiar Filosofia i Lletres, essent el seu punt fort la filosofia alemanya. Va treballar com a mestre d'escola. De sempre s'havia interessat pel paper de la llengua i la literatura, unint-se a d'altres estudiosos crearen el 'Cercle de Bajtin'. Va treballar com a professor de literatura... però acusat de 'pràctica religiosa' (no oblidem que parlem de la Rússia comunista) fou acomiadat i entrà a l'Institut Històric proporcionant servei de consultoria per a la Casa Editorial de l'Estat. Allà publicà les seves obres sobre formalisme en els estudis literaris.

El sentencien a ser deportat a Sibèria però per qüestions de salut -només- l'exilien a Kazajistán... això li permetè dedicar-se de valent a l'escriptura (és el que té estar exiliat!), per exemple, El discurso en la novela. Va morir el 07/03/1975 fruit d'una malaltia òssia .

Ell és l'instigador de la translingüística, és a dir, de determinar l'enunciat (i no les paraules) com a unitat d'anàlisis, i ressaltar el context com a peça clau en la comunicació. Ell exposà que la significació depén de les éssers socials que hi interevenen, no del mot en si; que els mots tenen una intencionalitat no són neutres; ell parlà de la polifonia del discurs, i de que el 'jo' sempre és social mai individual, tot escrit és hipertextual... tot el llenguatge és social per definició, encaixat en una societat, en una classe social... tot llenguatge és ideològic!

En Bajtin són decisius mots com: polifonia, dialogisme, intertexualitat, génere discursiu ...

El seu treball ens arribà quan va morir, en el 1975.

I l'obra que us recomano especialment és El método formal en los estudios literarios (1928).

L'altre acadèmic que nasqué un dia com avui, fou Lev Semiónovich Vygotski, nasquè a Orsha (Rússia, actualment Bielorrússia) en una família jueva de 7 germans. El seu primer interés fou el teatre, després la medicina, després les lleis ... i es llicencià en aquestes dues darreres coses a la Universitat de Moscou. Es decantà cap a la psicologia i es vinculà a agrupacions polítiques, ensenyant llengua, literatura i piscologia als obrers. El 1919 contrau tuberculosis. Entrà a treballar a l'Institut de Psicologia de Moscou i crea un equip de treball sobre infància amb disminucions psíquiques i sordmuts.

·

Els seus radicals postulats apunten a que l'infant es desenvolupa en termes d'interacció social, és a dir, no disposa d'estructures innatesque van madurant (com apuntaven la gran majoria d'acadèmics) sinó que és l'entorn cultural el que el conforma... sobretot, amb el llenguatge. La figura de l''Altre' en Vygotski és crucial. "El pensamiento verbal no es una forma innata, natural de la conducta pero está determinado por un proceso histórico-cultural y tiene propiedades específicas y leyes que no pueden ser halladas en las formas naturales del pensamiento y la palabra" (Pensamiento y lenguaje, cap. IV)

El sr. Vygotski va morir l'any 1934 i molts el consideren el 'Mozart de la psicologia' per tot el que fou capaç de fer en tan poc temps de vida.

El seu treball ens arribà molt anys després de la seva mort, ens els '60 del segle XX.

L'obra que us recomano especialment és Pensamiento y Lenguaje (1934).

Nascuts un dia com avui ens portaren de Rússia plantejaments acadèmics que apuntem cap a la construcció social de la realitat mitjançant el llenguatge, que ens parlen de que la peça clau per a entendre el que ens envolata no és l'individu sinó l'interacció social, l'imaginari social.

Ells s'encarregaren de fer-nos veure que el LLENGUATGE és LA peça imprescindible en tota relació social... amb ELL creixem, ens desenvolupem, construim, marginem, treballem, rebutgem, lluitem... amb el lleguantge construim la realitat !!! (i aquesta idea és, realment, revolucionària!!!)

·