Aquest dilluns moria una de les peces claus, imprescindibles, del cinema fantàstic de la península ibèrica, el sr. Jacinto Molina Álvarez, internacionalment conegut com PAUL NASCHY.
·
Fou actor, director, guionista, dibuixant de còmics, escriptor de novel·les de l'Oest, il·lustrador, ... i professional de l'halterofília. Es tracta del Lon Chaney (algun dia parlarem d'ell) del cinema español... com aquell, interpretà els principals 'monstres clàssics' de les pelis de por fent de: geperut, comte Dràcula, mòmia, dimoni, zombi i, sobretot, home llop. Aquest darrer fou un dels seus personatges més famosos: Waldemar Daninsky, que interpretà en moltes ocassions des de que el creà el 1968 amb el film La marca del hombre lobo.
·
·
Nascut un 06/09/1934 , en plena Guerra Civil, la seva infantesa estigué marcada per la visió de Frankenstein i el Hombre Lobo. Va cursar batxillerat superior, va acabar la carrera de ciències exactes i començà -sense acabà- arquitectura a Madrid i, mentrestant, s'entrena com aixecador de peses arribant a ser campió d'Espanya el 1958. El seu físic curtit li permet participar com a extra en algun film (com Rey de reyes, 55 días en Pekín...) però ell el que vol és filmar els seus propis guions... però el gènere fantàstic no tenia presència en l'Espanya franquista de l'època, així que el sr. Naschy es transformà en Juan Palomo i ell s'encarregava de la majoria de funcions del primers films en els que participà.
·
Ha participat en més de 120 pel·lícules i series de televisió, en 39 com a guionista i 14 com a director. Dels seus films, la més destacada és Noche de Walpurgis (1970); però també, El Jorobado de la Morgue (1973), El Gran Amor del Conde Drácula (1972), El Espanto Surge de la Tumba (1973), El Caminante (1979), Madrid al desnudo (1979), Disco Rojo (1973), Mi amigo el vagabundo (1984), Los ojos azules de la muñeca rota (1973), School Killer (2001), Octavia (2002), Mucha Sangre (2002), Rojo Sangre (2003). Des del Japó li encarreguen diverses feines com a documentalista i productor de films i series de TV.
Ha rebut molts premis 'around the world' com el Karl Laemmle (Washington), i la medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts (2001)... però també el premiaren a Amsterdam, Sitges, Nova York, París, Oporto... i Steven Spielberg o Quentin Tarantino (que digué: "Paul se ha ganado su puesto en la historia del cine fantástico, al lado de Poe, King, Karloff, Lugosi, Lovecraft, Stoker o Doyle") li han manifestat el seu reconeixement (el sr. Naschy presumia de les trucades que el mateix Spielberg
·
En el darrer Festival de Sitges (que el vam poder veure en cadira de rodes, cansat, apagat però clarament emocionat quan tota la plaeta l'ovacionar i aplaudir fervorosament... el mestre s'estava despedint) van presentar la més completa biografia del mestre escrita per Angel Agudo amb pròleg de Christopher Lee.
·
La darrera pel·lícula acabada fou La Herencia Waldemar (pendent d'estrena i diriga pel debutant José Luís Alemán) inspirada en contes de Lovecraft... en la seva promoció declarava: «Aún me quedan muchas gargantas por morder».
·
Aquí teniu un repàs de la seva trajectòria de la Primera (per a veure el vídeo cliqueu aquí). Les noves generacions de directors tenen un deute amb aquest monstre del gènere
"Mi aportación a la historia de nuestro cine puede que haya sido pequeña… pero existe. Me despido con la conciencia tranquila después de haber luchado en esta especie de jungla que es el mundo del cine. No me importa irme en silencio. Me quiero ir como llegué, de puntillas".
(el vam veure i fotografiar en el darrer Festival de Sitges)
·
2 comentaris:
i ens pot explicar perquè es diu Paul Naschy???
Ei, Carol,
podia conestar directament que no en tinc ni idea i que no he trobat cap lloc de la web que ho respongués ... així que he contactat amb els fans que més saben el sr. Naschy. He enviat un mail a un dels responsables de http://unfandepaulnaschy.blogcindario.com/
I aquesta és la seva resposta:
"El origen del pseudónimo se debe a que le pidieron un nombre que no fuera español para "La marca del hombre lobo", Paul dijo que cuando volvieran a llamar ya tendría pensado eso nombre. Mientras esperaba encontró un revista en la que hablaban del papa Paulo III (no recuerdo si era éste papa exactamente) y de ahí salió el "Paul". "Naschy" se debe a una modificación del apellido de un levantador de pesas que Paul admiraba, aunque ahora no recuerdo el nombre."
més o menys contestat, no???
:)
Publica un comentari a l'entrada