·
A la deesa indiscutible de l'Olimp de Hollywood, la sra. Marilyn Monroe, encara li queden racons de vida que mostrar... i els mitòmans/es no ens cansem de decobrir-los, tot esperant -ingenuament- completar el poliedre de rostres que té l'artista. És un forma -més ingènua, encara- de mantenir-la viva, sempre present, tot i que fa quasibé 50 anys que va marxar...·
A principis d'aquest any es presentava el llibre La Vida Secreta de Marilyn Monroe, de J. Randy Taraborrelli, en el que es repassa tots els detalls més íntims de la vida de l'artista... i el que en treiem -com ja sabíem- no és per a tirar-hi coets: Una nena que anà de casa d'acollida en casa d'acollida, una muller maltractada, una actriu menystinguda, una mare frustrada, una addicta a les pastilles i les drogues... resumint, una autèntica desgraciada.
·
I fou així des del mateix dia que arribà al món... amb pare desconegut, amb una mare diagnosticada d'esquizofrènia paranoïde i estrictes conviccions religioses. Fou ingressada en diverses cases d'acollida i per a, sortir-ne, es casà amb Jim Dougherty i pel que deixà els seus estudis... un marit controlador que no aguantà la personalitat cada cop més sexi i atractiva que adoptava la seva muller. El segon marit -el jugador de beisbol Joe DiMaggio- no fou millor, ja que la bomba sexual ja havia esclatat i el sr. DiMaggio intentava aplacar l'efecte d'aquesta bomba a cops, maltractant-la.... l'eterna imatge de nina trencada, que no va arribar a ser mare i que fou internada en un psiquiàtric, no va aguantar la seva desgraciada vida...·
I fou així des del mateix dia que va deixar aquest món... una autèntica desgraciada. :(
·
5 comentaris:
Ui que dur! no fa falta remoure no? pobra dona!
Aix, doncs a mi la Marilyn no m'ha fet mai pena, és que trobo que el món n'està ple de Marilyns que a sobre, no tenen ni un putu duro, es passen el dia intentant arreplegar diners, prostituïnt-se i mil d'atres batalles més. I aquestes em fan molta més pena. I ja sé que és un raoment molt simplista, però és que em surt de l'ànima sentir-ho així. Oportunitats desaprofitades, segur que en va tenir unes quantes, que ja és molt més dels que molts altres "desgraciats" tenen.
Ai, sí, té molta raó, tota, de fet!... però una cosa no treu l'altra... i la Marilyn és mmooolta Marilyn.
Suposo que va tenir moments de tot!! Pq en la cara de les seves fotos no reflexa tanta amargor!!!
No, potser amargor, no... però la seva mirada sempre va tenir un punt nostàlgic....
Publica un comentari a l'entrada