Diuen que la forma allargada de les barres de pa foren inventades durant les campanyes bèliques napoleòniques, per a que els soldats les poguessin transportar millor, tot i que la forma rodona garantia una millor conservació; tot i aquest detall històric la baguet va nèixer al voltant del 1920, amb l'objectiu de ser consumida fresca cada dia, amb un intens gust de llevat al princpi per anar passant, amb els anys, a l'intesificació del gust del blat.
El guanyador del concurs d'aquest any fou Pascal Barillon de la panaderia Au Levain d’Antan (a Rue des Abbesses, 6, en el districte 18 de París, en el romàntic Montmartre). El forner reb dos premis: ser el proveïdor oficial de pa del president de la República durant un any i triplicar el seu volum de vendes (segons han comprovat els organitzadors del concurs).
Els 5 criteris que valoren els membres del jurat són: aspecte, cocció, molla, olor i gust; interessant destacar que en l'aspecte, la barra ha de tenir 5 talls transversals, regulars i amb una profunditat determinada (i només 5!)... fer una bona baguet no és qualsevol cosa, eh?.
Sabeu, què? vaig a esmorzar! :P
3 comentaris:
sort que ho he llegit després d'esmorzar! m'he cruspit un entrepà de pernil amb un pa molt bo. nyam-nyam. :-)
bon dia a can ciutadà!!!
mmmmhhhh !!!
i sense anar a París, ein?!
Ostres, i a mi que no m'agraden gens les baguettes :(
Jo les anomeno baguettes reescalfades d'aire. Al cap d'unes hores les pots anomenar bats de bèisbol.
Publica un comentari a l'entrada