divendres, 10 de juny del 2011

EL CONCURS DE BAGUETS DE PARIS

Fa molt temps que escoltem que ja "no es fa el pa com abans", "que no té el mateix gust", "que ja no hi ha pa pa"... fins i tot, hi ha persones que passen a l'acció i busquen i descobreixen aquella fleca que fan el pa més artesanal de la comarca ... no sé si motivats per aquesta pèrdua de la bona imatge que té el pa, a la capital mundial de la baguet: París, fa 17 anys (des de 1994) que organitzen el concurs per a triar la millor baguet i, de retruc, al millor forner que l'ha fabricat. En l'edició d'enguany, 15 persones que formaven part del jurat van haver de triar entre 174 baguets per a escollir-ne la millor de l'any.



Diuen que la forma allargada de les barres de pa foren inventades durant les campanyes bèliques napoleòniques, per a que els soldats les poguessin transportar millor, tot i que la forma rodona garantia una millor conservació; tot i aquest detall històric la baguet va nèixer al voltant del 1920, amb l'objectiu de ser consumida fresca cada dia, amb un intens gust de llevat al princpi per anar passant, amb els anys, a l'intesificació del gust del blat.


El guanyador del concurs d'aquest any fou Pascal Barillon de la panaderia Au Levain d’Antan (a Rue des Abbesses, 6, en el districte 18 de París, en el romàntic Montmartre). El forner reb dos premis: ser el proveïdor oficial de pa del president de la República durant un any i triplicar el seu volum de vendes (segons han comprovat els organitzadors del concurs).

Els 5 criteris que valoren els membres del jurat són: aspecte, cocció, molla, olor i gust; interessant destacar que en l'aspecte, la barra ha de tenir 5 talls transversals, regulars i amb una profunditat determinada (i només 5!)... fer una bona baguet no és qualsevol cosa, eh?.

Sabeu, què? vaig a esmorzar! :P

3 comentaris:

Laura ha dit...

sort que ho he llegit després d'esmorzar! m'he cruspit un entrepà de pernil amb un pa molt bo. nyam-nyam. :-)

bon dia a can ciutadà!!!

Ciutadà K ha dit...

mmmmhhhh !!!
i sense anar a París, ein?!

Carolina ha dit...

Ostres, i a mi que no m'agraden gens les baguettes :(
Jo les anomeno baguettes reescalfades d'aire. Al cap d'unes hores les pots anomenar bats de bèisbol.