El darrer director en guanyar el premi a la millor pel•lícula del Festival de Cannes és un d’aquells bitxos raros que, de tant en tant, decoren el món del cinema. D’estil de vida semblant al sr. Kubrick, el sr. Malick rebutja qualsevol aparició pública, qualsevol fotografia, qualsevol entrevista; es tracta de la versió en cinema del sr. Salinger (esquerp i allunyat dels ulls del públic fins al dia de la seva mort). Sembla mentida que en els dies que corren, saturats d’informació, amb una eina tan potent com Internet... encara pugui existir algú que dedicant-se al món artístic es pugui mantenir (de forma voluntària) a l’ombra.
El sr. Malick va dirigir dues pel•lícules importants en el que s’anomenà nou cinema nord-americà: Malas Tierras (1973) i Días de Cielo (1978), els seus dos primers films. Després d’això ... el silenci; intencionadament va desaparèixer i va trigar 20 anys en presentar un nou film: La delgada línia roja (1998), una preciosa i poètica revisió del cinema bèl•lic. El ‘mite Malick’ havia crescut com l’escuma i el següent film (7 anys després) El nuevo mundo, una èpica visió del descobriment d’Amèrica i una actualització de Pocahontas, confirmà al sr. Malick com un dels directors imprescindibles per a poder entendre els darrers anys de la Història del Cinema fet als EEUU.Aquells/es que han participat en algun dels seus (pocs rodatges) parlen d’una persona que pateix d’una timidesa patològica, de personalitat complicada, contradictòria... però d’una mirada infantil i jovial quan dirigeix, el mateix Malick ha afirmat que ell és com un nen que intenta capturar cuques de llum un vespre d’estiu ... i això el fa prescindir, sovint, del guió o de l’estructura narrativa; a ell el mouen les emocions...
Envoltat de col•laboradors habituals, com també fèu el sr. Kubrick, el misteri Malick continua viu quan està a punt d’estrenar el seu nou film: El arbol de la vida ... un misteri que es reforça cada cop que obre la boca (el poc que la obri, és clar!) com quan va declarar que una de les seves pelis preferides de tots els temps és Zoolander (2001), aquella -valuosa- tonteria filmada i protagonitzada pel sr. Ben Stiller.... és o no és un enigma aquest senyor??
El preciós trailer del nou film desperta moltes ganes de veure-la ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada