¿Saben què hi he trobat a faltar? Que els mitjans de
comunicació critiquin els manifestants per nacionalistes, per pagesos, per
curts de gambals, per independentistes, per lluitar contra les corrides de
toros perquè els recorden Espanya. Cada vegada que a Catalunya els antitaurins
es manifestaven contra aquesta festa, les crítiques que els plovien anaven en
aquest sentit. Deien que els catalans van contra els toros perquè és una manera
d’anar contra Espanya. En canvi, veig que, quan els que es manifesten són
andalusos, no diuen res d’això. ¿Per què? ¿La gent que està en contra la festa
dels toros és antiespanyola si es manifesta a Catalunya i no ho és si es
manifesta a Sevilla? Molt astutament, la manifestació sevillana anava
encapçalada per un grup de dones amb mantellina, al més pur estil castís, i
portaven una gran bandera espanyola en la qual es llegia: ‘Arriba España, abajo
la fiesta nacional’.
¿On són, en aquesta ocasió, els editorials de diaris
refregint una vegada més allò tan suat de ‘prohibit prohibir’?¿On són els columnistes parlant de ‘veto
identitari’?¿I els locutors de les ràdios matutines dient que es tracta de ‘pur
odi a tot allò que és espanyol’? No veig que ningú acusi els manifestants
sevillans de ‘necis i ridículs’, com feia algun polític del PP, que al·legava
que no sols la festa dels toros implica mort, perquè ‘la sardana també mata,
però d’avorriment’. On són les acusacions als andalusos –sense distincions- per
odi, revenja, rancúnia, per afronts inventats, per ser tots plegats una colla
de nacionalistes corruptes i perquè l’únic que busquen és crear una picabaralla
identitària?
Quim Monzó
a La Vanguardia del 25/04/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada