_
__Feia temps que volia parlar del sr. Carlos Pazos. No es traca d'un artista de masses. Per ell marcà la meva joventut: les seves obres i instal·lacions arrebatadorament poperes, kitschs i, en alguns moments, petardes em fèu descobrir un 'art' diferent del que coneixia en aquell moment. El sr. Pazos és un artista inquiet i imparable. L'exposició Un elefante en el Limbo al Centre d'Art Santa Mònica de 1993 fou de les que et marquen.
Nascut a Barcelona l'any 1949 inicialment va estudiar arquitectura per a decantar-se cap al disseny. La seva primera exposició data del 1969 a l'Ateneu Barcelonès des de llavors les seves obres s'han vist al MACBA, al Reina Sofía, al Georges Pompidou, a la Joan Prats Gallery de Nova York... els seus treballs han viatjat a Alacant, Saragossa, Itàlia, Santiago de Compostela, Tenerife, Palma de Mallorca, Madrid, Sevilla, Brusel·les, Girona, Amsterdam, València, Eivissa, Vitòria, Lleida, Boston, Frankfurt, Chicago, Gijón, Segovia, ... I ha decorat molts cops la Vinçon de Barcelona.
El sr. Carlos Pazos va rebre -l'any 2004- el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i el 2008 el Premi Nacional d'Arts Visuals.
Es un artista irònic, crític, original i provocador. Les seves obres giren sovint al voltant de la infantesa i els temps passats. Acumulador d'objectes, col·leccionista compulsiu, és un gran defensor del collage, de la reutilització perquè segons ell: "crec que continuar emplenant el món de nous objectes i imatges ens atabala i ens impedeix veure el moment". Objectes com: nines vestides de flamenca, guitarres de joguina, boles de discoteca, animals dissecats, tocadiscos de plàstic, l'univers Disney amb Mickey o Bambi, telèfons trencats... la seva és una arqueologia dels souvenirs. 40 anys de treball incansable que rasca l'absurd, allò surreal.
Si voleu conèixer una mica més l'univers de Carlos Pazos aquí teniu una entrevista...
Les fotos són obres de Carlos Pazos i les de 'mickey fet amb menjar'
forma part de l'obra No juegues con la comida
de la col·laboració de Pazos amb Josep Mª i Martí Baltà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada