El mític rostre d'en Marcello en ell film del mestre Fellini fou la imatge del Festival de Cannes que tingué lloc del 14 al 25 de maig.
Poca presència de cinema d'aquí en la seva programació, únicament la molt destacable Hermosa Juventud de Jaime Rosales.
Aquesta edició el jurat estava encapçalat per Jane Campion, precisament, la única dona que ha guanyat la Palma d'Or al llarg de la historia del Festival. Ens oferien els nous films de Cronenberg, Hazanovicius, Leigh, Yimou, Assayas, Godard, els germans Dardenne, Wenders, Loach... com cada any, ben plagat de cinefília!.
Es va inaugurar el Festival amb la fallida Grace de Mónaco i el rostre monàrquic de la Kidman. Van veure desfilar tancs per la Croisette per a la presentació de los Mercenarios 3 (amb Stallone, Schwarzenegger i Gibson); Almodóvar s'hi va deixar caure com a productor de Relatos salvajes de l'argentí Damián Szifrón; la Thurman i el Tarantino deixaven volar la imaginació d'un posible amor; la sorpresa de l'arriscat film Mommy del jove de 25 anys Xavier Dolan... que va rebre premi compartit -Premi especial del Jurat- amb el sr. Godard el més jove i el més vell junts.
Premi per a la Julianne Moore de Maps to the stars (embogida sátira de Hollywood del sr. Cronenberg), molts creuen que li va robar el premi a la Cotillard realista i proletària del film dels Dardenne Deux jours, une niut.
Premi per a Timothy Spall fent del pintor Turner a Mr. Turner del Mike Leigh.
I la Palma d'Or per a Winter Sleep, de Nuri Bilgen Ceylan, el director de la l'impressionant (i ja antiga) Lejano.
Un Festival doncs, amb veterans i clàssics i amb poc espai per a la renovació autoral ... excepte el sr. Dolan que donarà mooooolt de joc en un futur, temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada