SR. JAMES HORNER

(1953-2015)

A finals de juny rebíem la trista i sorprenent notícia de la mort del sr. James Horner, uns dels compositors contemporanis de BSO més popular. Només tenia 61 anys i morí en estavellar-se l'avió privat que pilotava ell mateix.

Nascut com a James Roy Horner a Califòrnia fill d'immigrants jueus austríacs, de pare vinculat al món del cinema: era dissenyador de producció. Als 5 anys el petit James va aprendre a tocar el piano i estudià música al Royal College of Music de Londres, es va llicenciar i aconseguí el grau de mestre a la Universitat del Sud de Califòrnia i ben aviat es va especialitzar en música per al cinema i ho fèu durant 35 anys. La majoria de directors que han tingut un peu (o dos) en el fantàstic han comptat amb ell: Steven Spielberg, Ron Howard, James Cameron, George Lucas...

La primera BSO fou per a The Lady in Red (La Mujer de Rojo, 1979) i es va vincular al cinema de terror i fantàstic de baix pressupost de la mà de Roger Corman, per exemple. Responsable de la BSO dels primers films d'Star Trek. Els '80 i '90 foren les seves dècades daurades amb partitures rellevants per a: Cocoon (1985), Aliens, el regreso (1986), Willow (1988), Glory (1989) o Field of Dreams (1989). En els seus inicis també es vinculà al cinema infantil: En busca del valle encantado (1988), Fievel va al oeste (1991), Casper, Jumanji o Balto (les tres de 1995).

Fou l'any 1995 quan les seves partitures per Braveheart i Apolo 13 que aconseguí el reconeixement del públic (difícil quan es tracta de compositors de música per al cinema) i, sobretot, l'any 1997 amb la música i cançons per Titanic, arribant a vendre més de 27 milions de còpies en tot el món. 

A partir d'aquest èxit fulgurant la majoria de produccions compten amb la seva presència: La tormeta perfecta, La máscara del Zorro, A beautiful mind, Casa de arena y niebla... Els seus directors còmplices foren: Ron Howard i James Cameron (amb el que repetiria èxit amb Avatar, 2009). A partir del 2009, les obres del sr. Horner foren cada cop menors, rellevants són els treballs per Jean-Jacques Annaud (Oro negro, 2011 o El último lobo, 2015) o The Amazing Spider-Man (2012)

El sr. Horner està dins del grup de compositors simfònics com Jerry Goldsmith o John Williams; però un dels trets diferenciadors és l'ús -molts cops- dels sintetitzadors. Com a la majoria de compositors de BSO al sr. Horner se'l critica de que moltes de les seves peces sonen 'igual', poden ser refregits d'anteriors treballs seus... dis-li estil, dis-li autoplagi. 

Nominats diversos cops als Oscar, només aconseguí 2 per la millor BSO i cançó a Titanic.

Malgrat la baixa producció i trascendència dels seus darrers treballs, només per la perla que és Willow val la pena guardar-li un petit lloc en la història dels grans compositors de música per al cinema. La peça per aquest film de 1988 encara ressona dins del meu cap com el primer dia, sóc capaç de tararejar-la sense problemes... poques BSO m'han calat tant!

Bon viatge, sr. Horner!