El cel sobre Berlin
A Xavier Miró
L'opac cortinatge nega el lent carrusel del bosc.
Els tigres de la golfa semblem inquiets.
Petxines alineades -minúcies de déus ajornats- al mantell de l'espera.
La navalla del furtiu parteix una pera i s'entreté amb la ferida simetria.
L'opac cortinatge remuga la doctrina de la flamarada solar rere seu.
El quartet de cambra del no-res frega els arquets
a compàs de la fimbrada del blat llunyà.
L'esparver dedicidir travessa la pàgina que no faré.
Els bruixots del guinyol temen potser el llop malferit de derrotes.
L'espiral de guix en el pissarrí pacient indica el sentit i la direcció.
L'àngel etern s'arranca les ales pel vol gronxat d'una cereal trapezista.
L'opac cortinatge engoleix la innocència sense objecte.
El lampista es retarda i la corbata de setí del vell dandi no es prou torniquet
per a l'hemorràgia femoral de la matèria de les esperances.
Persistents moviments d'arena arcana escamotegen el diamant de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada