Aparentment es tracta d'un vulgar anunci de feina d'una empresa anglesa que busca un encarregat de càtering: "Es necessita persona amable, amb aptituds per preparar sandvitxos frescos, amanides i sopes atraients a un personal que mereix àpats simples però especials. El candidat guanyador serà el responsable d'encarregar-se de tot el que tingui a veure amb l'abastiment i el menjar. Horari: 10 del matí a 2:30 de la tarda, de dilluns a divendres. Dirigiu-vos a Karen Morris. Travel Counsellors, Travel House, Churchgate, Bolton".
Job Centre Plus -l'empresa que per encàrrec de Travel Counsellors ha d'efectuar la selecció d'aspirants i decidir qui es queda finalment amb el lloc de treball- ha ordenat retirar l'anunci. Travel Counsellors ha preguntat per què. L'empresa de selecció de personal els ha dit que demanar que la persona sigui amable suposa una discriminació. Els de Travel Counsellors no entenen en què pot resultar discriminatori demanar que qui ocupi el lloc de treball sigui amable. Discriminatori contra qui? Contra els que no són amables? L'empresa de selecció de personal ha insistit: "Les empreses han de redactar els anuncis de manera pràctica. Volem que els anuncis evitin l'ús de preferències personals per evitar així qualsevol possible discriminació". La notícia demostra que hem donat un nou i espectacular pas en la implantació del surrealisme com a norma de vida.
Els esquerps, per cert, poden estar tranquils: mai com ara no han sigut tan ben tractats laboralment. Deu ser per no discriminar-los que, en tants llocs de treball (inclosos els de cara al públic, que per sensatesa exigirien un mínim d'amabilitat) trobem gent avinagrada. També deu ser per no discriminar que, a Catalunta, a ningú no se li acut demanar que els dependents entenguin les llengües dels clients, fins al punt que, en alguns casos, sospites que l'anunci d'oferta de feina a partir del qual els van contractar especificava exactament el requisit contrari. Per exemple: "Es busquen caixeres per supermercat. Imprescindible no entendre català". Deu ser per axiò mateix, per no discriminar, que, al self service de la Vall d'Hebron, quan demanes un pinxo morú, l'encarregat el fica al microones! És obvi que hauria sigut una discriminació contra la incompetència contractar algú que sabés que els pinxos moruns es preparen damunt brases o damunt una planxa calenta, no en un microones. Gràcies també al neopuritanisme, aviat ja no serà imprescindible saber mecanografia per optar a un lloc de secretari, ja que aquesta exigència implica discriminació contra els que teclegem amb un sol dit. I espero amb ànsia el dia que, per aconseguir una plaça de conductor d'autobús, no sigui necessari tenir el permís de conduir, jaque aquesta exigència implicaria una discriminació contra els que, de conduir, no en saben. Perquè cap article de cap Constitució no obliga a ningú a saber conduir, a teclejar amb més d'un dit, a saber preparar un pinxo morú o a ser amable; només faltaria això
Quim Monzó (2002).
Esplendor i glòria de la Internacional Papanates
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada