(1927-2017)
Amb 90 anys va morir un dels veterans professionals del cinema més polivalent de la penínsu·la. I és que el sr. Isasi-Isasmendi va ser de tot dins la indústria cinematogràfica: director, guionista, montador, productor, càmera... Ell sempre s'havia descrit com a autodidacte que va començar el seu contacte amb el món del cinema venent caramels pels cinemes de Barcelona.
Va començar la seva trajectòria professional com a doblador de nens en l'estudi 'Voz de España' a Barcelona amb 13 anys, per a poder ajudar a l'economia familiar, molt precària; d'aquí passà a fer de 'botones' en la productora Emisora Films, on amb els anys, arribà a ser promocionat com a montador, arribant a ser un dels muntadors més destacats de l'època. En els seus inicis, va treballar amb directors com Ignacio F. Iquino, Edgar Neville o Rovira Beleta. El seu primer guió -Aparado de correos 1001- data de 1950.
Va dirigir el seu primer llargmetratge -Relato policiaco- l'any 1954 i dos anys després creava la seva productora: Producciones Isasi.
En la seva trajectòria destaquen dues etapes: una primera, de 1955 a 1962, centrada en el cinema policíac i, bàsicament, espanyoles; i una segona, en la que com a productor no tenia problemes en associar-se amb productores d'arreu del món per a tirar endavant films com La máscara de Scaramouche (amb França), Las Vegas, 500 millones (amb Alemanya, Itali, França i EEUU), Un verano para matar (amb França i Itàlia). Partners foren majors com Warner Bros o Columbia. El sr. Iasi-Isasmendi fou capaç de fer 'cinema internacional' des d'aquí. Fet que el portà a tenir en nòmina actors i actrius com: Karl Malden, Lee J. Cobb, Jack Palance, Klaus Kinski, Jason Miller
Per conèixer bona part de la seva feina, va escriure Memorias tras la cámara (50 años en un cine español), llibre que va més enllà del caràcyer autobiogràfic per a oferir-nos una autèntica crònica del cinema español contemporani. Marisa Paredes fou una de les seves parelles amb la que tinguérrrr una filla, l'actriu Maria Isasi.
Films rellevants del director: La huida (1956), Un verano para matar (1972), El perro (1977) o El aire de un crimen (1988), film que aconseguí el reconeixement de públic i crítica, essent un bon comiat professional.
Ha estat premiat amb una gran llista de premis com a reconeixement a la seva fein però ell sempre va tenir la sensació de que el seu cinema -de vocació clarament comercial i popular- va haver de competir amb el moviment marcadament 'arty' de l'Escola de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada