Em queda tan lluny que sembla que sigui, literalment, una altra vida; però des de 1992 fins al 2006 vaig viure a Cerdanyola del Vallès, mentres estudiava a la universitat (enllaçant carrera i doctorat) i treballava a la 'capital'. Afortunadament, a la mateixa població on residia (en un estupendo pis d'estudiants) teníem un dels cinemes més guais que he vist mai de la vida. La cinefàgia en aquella època era galopant, podia anar al cinema 3 cops per setmana i el 'Cinema El Punt' (o Kursaal que era com es deia quan el vaig conèixer) era el lloc IDEAL. El cinema de Cerdanyola del Vallès va ser el multisales amb l'aforament més gran de Catalunya.
Malauradament, fa uns mesos, aquell cinema va tancar les seves portes per a sempre. Tot referenciant Cinema Paradiso, m'haguès encantat haver pogut anar i haver fet una darrera sessió com a acomiadament i agraïment dels bons moments que hi vaig passar en les seves sales i en les seves butaques (penseu que foren dels pocs cinemes que van instal·lar butaques que es reclinaven i s'alçaven reposa- peus... impressionant).
Després de 75 anys, el Coronavirus li ha donat el toc de mort definitiu. El cinema es va obrir l'any 1944, regentat per Pere Sallent i Marina Renom, amb el nom de Kursaal. En aquells moments era un petit cccinema de 500 butaques de fusta. La següent generació: Josep Sallent i Rosalía Puigcercòs van heretar ek negoci el van ampliar a 2.000 butaques. El nèt del fundador -Pere Sallent- el va convertir en una multisala d'11 sales, la primera multisala per nombre d'espectadors de Catalunya i se li va canviar el nom a El Punt. La crisi del negoci no era una cosa recent, ja el 2018 es va fer pública la venda dels terrenys a una constructora... per tant, el final era qüestió de temps. La intenció és aixecar noves vivendes a l'espai on estava el cinema.
El nombre de films que he vist en aquest cinema són incomptables. El nivell de satisfacció que em van proporcionar incalculable. La meva cultura cinèfaga s'asseu, en bona part, damunt d'aquest espai valuòs en la memòria.
Amb un video d'agraïment l'actual propietari va confirmar el tancament definitiu que tot i que es volia realitzar l'abril de l'any passat l'estat d'alarma va accelerar el tancament definitiu.
Però la Vida és canvi i les 'coses' marxen per a que n'arribin d'altres de noves... el sentiment de nostàlgia, però, és del tot inevitable.
Gràcies, Kursaal!
2 comentaris:
Nostalgia!!!
Recordo les sessions que feien de matinada...
Sí, la paraula és nostàlgia... és ben trist quan un cinema desapareix.
Gràcies per la visita i el comentari! :)
Publica un comentari a l'entrada