L'AGENT

 

"Talla't les ungles. No esgarrapis tant. Sigues amable. Sigues cordial. Nua't la corbata, la reunió és important (saps xinès?). No facis mala cara. No et facis el graciós. Quan maduraràs? Quan deixaràs de fer l'ànec? Quan seràs formal? Què t'has cregut? No et saps vendre. T'has venut barat. No fumis tant. No saps que el torrefacte també és fatal? No passa res per fingir una mica, no et cauran els anells. No tens futur. No tindràs jubilació. Per què no bregues per una nòmica còmoda? Per què has dit que no a qui no convé dir-li que no? Et penses que salvaràs la humanitat? Et creus millor que nosaltres? En quin tramvia tronat et vas quedar? Molta marqueteria subtil, però ni cinc de plusvàlua. El que tu regales altres ho cobren a preu d'or. La febre de l'or, noi, que no saps on som clavats, tots plegats? L'alquímia de les balances, els manaments dels parquets, les fluctuacions que no comprens, les sensacions que fan ballar els mercats... Talla't l'emparrada contemplativa. No oblidis el codi de barres. Si no vas per ells, ells aniran per tu. Què fots? Deixa de mirar-me del cul! No sóc cap d'aquelles embadocades que et riuen els acudits. Presta'm atenció. Posa't el collar -la corbata, vull dir. Calla i escolta. No rondinis. Esncara estàs així? Ai, la puta hòstia! Malgastes el talent. Malgastes el temps. No saps anar de cara a barraca? I vols que et representi? Jo sóc un triomfadora, nen. Potser ets un fotut geni, però noi, passen altres trens per les noves vies. Els miracles els has de construir. Què et costa somriure a la càmera? Per què no pots ser una mica formal? Et penses que qualsevol té una entrevista en prime time al programa més escoltat dels matins? Tens potencials que ni tu saps. Però, si vols que fem negocis, he de fer uns quants retocs. Vull, exigeixo carta blanca ... I ara per què plores, tros de bleda? Va, home, no et posis així... Si ets estupend, una joieta, vine amb la mama. Jo sé què et convé. Jo et poliré. Què remugues? Una dutxa daurada, ara? Si n'ets de marranot; és a dir que ni m'escoltaves; quina feinada se'm gira! Va, estira't; no, a la catifa no, no fotem, i obre la boca, marranot, vull que no t'ho empassis tot".

Josep Igual (2013:2-3) Amors gairebé eterns.