dimecres, 20 d’abril del 2022

SR. GASPARD ULLIEL

 

(1984-2022)

Malgrat tinguem les creences que tinguem, que la gent es mori no és guai però si es tracta d'un persona jove és menys guai; tens aquell pensament de que encara li quedaven moltes coses a fer... aquest és el cas del sr. Gaspard Ulliel, una jove promesa del cinema francès que moria a principis d'any amb només 38 anys. 

El sr. Gaspard Thomas Ulliel va nèixer a Neuilly-sur-Seine com a fill únic d'una família vinculada professionalment al món de la moda. El jove Gaspard va estudiar cinema a París mentres treballava com a model.

La seva primera feina com a actor fou a la televisió a Mission proteccion rapprochée (1997) i alguns curtmetratges. En el cinema, la seva primera oportunitat la ingué en un petit paper a El pacto de los lobos (2000) dirigida per Christophe Gans amb Vincent Cassel i Monica Bellucci. El seu primer paper important fou a Embrassez qui vous voudrez (Besen a quien quieran)(2002) de Michel Blanc amb el que aconseguiria diversos premis com a actor novell.

A partir d'aquí es succeeixen els films en els que el sr. Ulliel participa: Les Égarés (Fugitivos)(2003) d'André Téchiné amb Emmanuelle Béart; Un lon dimanche de fiançailles (Largo domingo de noviazgo)(2004) de Jean-Pierre Jeunet amb Audrey Tatou i llavors va el salt a Hollywood, participant a Hannibal, el origen del mal (2007) de Peter Webber. 

Va interpretar personatges reals com Yves Saint Laurent a Saint Laurent de Bertrand Bonello (2014). El 2016 aconsegueix el premi César al millor actor pel seu treball a Juste la fin du monde de Xavier Dolan, la seva darrera feina en el cinema. 

El seu darrer treball fou a la televisió, amb la seva participació a Caballero Luna (2022) de Disney+.

Les seves interpretacions es lligaven al seu atractiu físic, amb personatges de galans excèntrics i rebels, amb un puntet de malícia. 

Un accident esquiant li va provocar una lesió cerebral irreversible que no superà.  En la passada gala dels premis César fou el sr. Dolan l'encarregat de dedicar-li un discurs de 10 minuts lloant la seva feina i la seva persona. 

El què us deia: la mort no és guai ...