SR. VANGELIS

(1943-2022)

 

Portem unes setmanes horribles pel que respecta a la mort de personalitats de la cultura, una d'elles és el mestre Vangelis. Una peça clau de la meva memòria musical, tinc molt present els 'viatges' que la seva música em despertava quan era adolescent. El sr. Vangelis no ha deixat de fer música i no ha deixat de publicar treballs discogràfics, malgrat que la corrent musical coneguda com a New Age ja queda molt lluny, i no està de moda. El sr. Vangelis ha estat impertèrrit a tendències, ell ha construït un edifica sonor i musical com pocs artistes contemporanis.

El que va nèixer amb el nom d'Evangelos Odysseas Papathanassiou a Volos en una família benestant fou una de les primeres persones de Grècia a tenir un sintetizador  i amb 6 anys ja feia concerts a nivell familiar. De ben jove, va debutar  com a teclista en el grup The Forminx, que imitava i continuava l'estètica The Beatles. L'any 1966 reb l'encàrrec de la seva primera BSO: 5.000 psemmata del director Giorgos Konstadinou. Després va entrar en una banda de rock progressiu i pop psicodèlic: Aphrodite's Child, en el que també estava el seu cosí, el sr. Demis Roussos. Van publicar 3 LPs i van tenir èxits notables.

Aquí es produeix un punt d'inflexió en la carrera del sr. Vangelis optant per engegar una carrera en solitari, abans de que Aphrodite's Child es desfès ell ja havia editat el primer LP: 'Sex Power' (1970), una BSO del director Henry Chapier. Aquests inicis dels '70 el porten a col·laborar en diversos grups de jazz, jazz-rock o jazz-electroacústic, amb els que publica un parell de treballs discogràfics.

El sr. Vangelis està buscant el seu estil, edita discs amb un poema simfònic sobre el maig de 1968 o una fussió de rock i folclore mediterrani a Earth (1973).

Els primers pasos del sr. Vangelis en solitari foren les BSO, a mitjans dels '70 s'encarrega de la composició de Entends-tu les chiens aboyer? (1975) de François Reichenbacj, La Fête Sauvage (1976) de Frederic Rossif i la sèrie del mateix director que l'anterior film: L'Apocalypse des animaux (1973), aquesta BSO fou el seu primer èxit de vendes sobretot amb el tema La petite fille de la mer (1973).

Els diferents àlbums que el sr. Vangelis anà publicant a finals dels '70 l'anaven erigint com un pioner de la música electrònica i la new age. Heaven and Hell (1975), Albedo 0.39 (1976), Spiral (1977) Beaubourg (1978), China (1979) i Opera Sauvage (1979) són un bon exemple. La majoria de caràcter conceptual, uns més 'difícils' que altres però la majoria tenen algun tema més accessible amb el que es guanyava l'interès del gran públic; això i que alguna de les seves peces foren escollides com a sintonia en sèries mítiques de la TV com 'Cosmos' de Carl Sagan.

La dècada dels '80 comença amb el disc que contè un dels seus temes més reconeguts: See you later (1980) inclou 'Memories of Green', famosa perquè s'inclourà en la BSO de Blade Runner dos anys més tard. L'any 1982 guanya l'Oscar a la Millor Banda Sonora -imposant-se al John Williams de En Busca ddel Arca Perdida- amb Carros de Fuego... des de llavors la imatge d'algú corrent (i a càmera lenta) va associada a la seva música; qui no ha tararejat aquest tema algun moment de la seva vida (tot i que la majoria no hagin vist el film)?. La barreja de música electrònica i ètnica  amb jazz i blues, reafirmant l'ambient de cinema negre que creà Ridley Scott en la mítica Blade Runner li proporcionà el reconeixement definitiu. 

Els treballs del sr. Vangelis els anys '80 i '90 alternaven sons més comercials i accessibles amb projectes més arriscats, d'aquesta època són: Antarctica (1983), Direct (1986), Soil Festivities (1984), Invisible Connections (1985), Mask (1985). La dècada dels '80 acabà amb una BSO que no es va arribar a publicar mai: 'Francesco' (1989) de Liliana Cavani amb Mickey Rourke com a San Francisco de Asís.  A The City (1990) va barrejar l'elctrònica amb aires urbans ... i 2 anys després arribaria una altra BSO que es faria mundialment famosa: 1492 Conquest of Paradise (1992), un altre cop dirigida per Ridley Scott.

La dècada dels '90 acabà amb discs conceptuals com Voices (1995), on explora les possibilitats sonores de la veu humana;  Oceanic (1996) i Greco (1998).

El segle XXI comença amb la demanda de la NASA a que fes un himne per a la missió de Mars Odyssey ... aquest tema desembocà en el disc Mythodea (2001).

El 2004 arriba una altra BSO rellevant per al film del sr. Oliver Stone: Alexander. Tres anys més tard publicà una atra BSO per a un documental sobre la vida de El Greco (res a veure amb el seu trebal dels '90).

Els darrers treballs del sr. Vangelis tenen a veure amb l'espai: Rosetta (2016) i Juno to Jupiter (2021), el seu darrer treball editat. La Unió Astronòmica Internacional li va posar el seu nom a un asteroide, es deia 6354 i el van canviar per 'Vangelis'.

Considerat com un dels pioners de la música electrònica tingué una trajectòria paral·lela com a pintor, arribant a realitzar diverses exposicions a nivell internacional. Ben poca cosa sabem de la seva vida privada... va morir als 79 anys per complicacions amb el Covid19.

Per a mi, les atmosferes del sr. Vangelis van molt lligades a les del sr. Jarre. Els dos em feren viatjar en els meus anys d'adolescència escoltant els seus temes en bucle un cop i un altre... 

Amb més de 40 àlbums, la màxima popularitat l'aconseguí amb Carros de Fuego, Blade Runner i 1492 però us animo a que us submergiu en els treballs d'aquest mestre de la música atmosférica, emotiva i èpica. 

Llarga vida a la música electrònica !!!!