Aquest estiu, 6 dies abans de fer els 90 anys moria el sr. Sempé, dibuixant; responsable de que el Petit Nicolás i els seus amics tinguessin l'aspecte que tenien.
El sr. Sempé naixia a principis del segle passat, a principis dels '80 jo m'empassava els diferents llibres que formen la col·lecció del Petit Nicolàs i a principis del segle XXI, la meva filla em demana que li llegeixi un capítol de les aventures de Nicolàs abans d'anar a dormir. He tingut el privilegi de que mons pares fessin tots els esforços del món per a proporcionar-me Cultura; al principi, a la infantesa: llibres... jo, bulímic lector, mai en tenia prou. He tingut molta sort i si la Cultura és un dels plaers de la meva Vida és gràcies als meus pares que, gastant dinets que no tenien, compraven col·leccions completes de llibres com la col·lecció Biblioteca Juvenil de Salvat-Alfaguara formada per 100 exemplars del bo i millor de la literatura juvenil... entre aquests 100 vaig descobrir-ne 3 sobre el Pequeño Nicolás. No vaig riure poc amb les historietes entre ingènues i tremendes dels amics, la família i l'escola del petit Nicolás.
Els llibres anaven signats per Goscini i Sempé, el primer posava el text i el segon, les imatges. El sr. Jean-Jacques Sempé -que sempre signava com a Sempé- va començar de ben jove a dibuixar tires còmiques en revistes com Sud-Ouest o Noir et Banc. El seu estil es caracteritzava per personatges fets en aquereles de traços senzills, gairebé desdibuixats amb escasses paraules (per no dir cap), fet que el feren ràpidament internacional. Va dibuixar les portades del The New Yorker en diverses ocasions. A principis dels '50 en col·laboració amb René Goscinny (autor amb Uderzo d'Ásterix i Obélix) van publicar el primer llibre de El pequeño Nicolás, després vindrien Los amigos del Pequeños Nicolás, Los recreos del pequeño Nicolás, Las vacaciones del pequeño Nicolás i Los problemas del pequeño Nicolás. Fins a 5 llibres en total que s'ampliaren a 5 més a partir de 2004.
Altres obres i personatges del sr. Sempé són Monsieur Lambert (1965), Marcellin el calvo (1959), Les musiciens (1979), Misteris insondables (1993) o Raoul Taburin (1995)... tots ells carregats d'una sensibilitat i fragilitat combinant color i blanc i negre però sempre amb limitada presència de les paraules.
Seves són les il·lustracions de la petita joia de Patrick Süskind La història del sr. Sommer (1991).
Un cop arriba del seu reconeixement internacional els seus dibuixos es poden trobar en publicacions com Punch, Paris Match, Cristal, L'Express, Triunfo o Die Woche.
L'any 2009 va publicar un llibre Contes de chats acompanyant els poemes de Brigitte Fontaine.
Les seves il·lustracions tenen tendresa i ironia, de formes elegants i subtils amb una clara pinzellada de poesia. Amb una capacitat envejable a l'hora mostrar la quotidianeïtat d'una forma senzilla, clara, entenedora.
Si no coneixeu al sr. Sempé, féu-li un homenatge i aproximeu-vos a la seva obra ... nosaltres li retem un petit homenatge, cada nit, abans d'anar a dormir....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada