dijous, 14 de setembre del 2023

'EL HOMBRE QUE MATO A LIBERTY VALANCE' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Tornem de les vacances amb energia i rebent al CineClub La Ràpita al mestre John Ford, encara no n'havíem programat cap del que molts consideren el millor director de la Història del Cinema.

Projectem el nostre 'primer' John Ford amb un de les seves pel·lícules més populars: 'El hombre que mató a Liberty Valance'. 

El sr. John Ford va nèixer abans que naixès el cinema, l'any 1894 i dins de la indústria cinematogràfica va ser actor, productor i, sobretot, director de cinema, dirigint més de 140 films (la majoria d'ells en l'etapa de cinema mut) i tenint el récord d'haver guanyat 4 Oscar de l'Acadèmia de Hollywood com a millor director (que ningú ha superat). Era fill d'emigrants irlandesos que li van transmetre el gaèlic i l'amor per Irlanda. Fou el petit d'11 ó 13 fills i li deien Jack. El primer de la família que va tenir contacte amb la familia fou el seu germà Frank O'Feeney, que va anar a Hollywood el 1911 començant carrera en la indústria cinematogràfica amb el nom de Francis Ford; dos anys més tard s'hi afegiria Jack, que va adoptar el cognom del seu germà, i féu feines de regidor, doble d'acció, atrezzista, actor i assistent del seu germà... fent d'extra a El nacimiento de una nación (1915) va establir vincle amb Griffith i  va decantar la seva trajectòria cap a la Direcció. 

La seva primera pel·lícula com a director i guionista fou The Tornado (1917), amb el seu germà com a actor, un western mut i de curta durada.... no existexi cap còpia; de fet, d'aquesta època muda en dirigí uns 62 i només se'n conserven 15 ó 20, i alguns en molt mal estat o incomplets.

El seu gènere per excel·lència fou el western fins al final de la seva carrera. Va passar per la Universal, per la Fox i en aquesta dirigí la seva primera gran superproducció: The Iron Horse (1924), sobre la construcció de la línia de ferrocarril als EEUU. Fou un autèntic èxit de taquilla que el va validar com a director de Hollywood.

Amb l'arribada del sonor, podria semblar que John Ford tindria la mateixa sort que altres directors que no van poder mantenir-se en actiu amb l'arribada de l'etapa sonora: Griffith, Buster Keaton... 

A partir de 1934, començaria a aportar diners a les seves produccions i amb altres directors fundaria més tard la Associació de Directors... El sr. John Ford fou una persona compromesa amb la llibertat: va donar suport als brigadistes Internacionals en la Guerra Espanyola del '36 i va lluitar contra el nazisme durant la II Guerra Mundial ...

Amb la Diligencia (1939) comença l'època daurada de John Ford amb John Wayne com a actor 'fetiche'. Després vindrien Que verde era mi valle, guanyant 5 Oscar, entre ells el de Millor Pel·lícula i Millor Direcció que li va 'prendre' al Ciutadà Kane d'Orson Welles; després vindrien d'altres com El fugitivo (1947) fins a arribar a una altra obra mestra El hombre tranquilo (1952) un homenatge a Irlanda i amb els rostres eterns de John Wayne i Maureen O'hara. Una mica més tard vindria la que per a molts és la seva obra mestra: Centauros del desierto (1956).

Lligat per a sempre al western, molt sovint, aquest gènere era per al sr. John Ford una excusa per a tractar molts altres temes... ell fou el que trencà amb l'estereotip de 'cobwoy bo i indi dolent', oferint un 'vaqueros' bebedors, perdedors i plens d'errors.  En els seus films la geografia, el paisatge i el clima passaren a ser un personatge més. La seva capacitat per anar d'allò macro a allò micro es convertí en escola. Directors com Bergman o Welles el consideraven el millor director de tots els temps..

'El hombre que mató a Liberty Valance' (1962) és de la darrera època del mestre Ford, la seva darrera pel·lícula de ficció arribaria 4 anys després. Està considerada dels primers ''western crepusculars' (tot i que potser 'Centauros del desierto' hauria d'ocupar aquest lloc): melancòlic, en el que es difumina el bo i dolent, en el que el cowboy no és punt central de l'acció... La decisió de filmar-la en blanc i negre -havent-la pogut rodar en color- dóna una aire de testament i final d'una època. El triangle Wayne-Stewart-Marvin és una encert inqüestionable de casting ...

Una autèntica obra de culte per a reactivar la programació del CineClub La Ràpita... aquest diumenge 17/09 a les 18:30, en pantalla gran i en Versió Original Subtitulada! Un lujazo !!!