X
Covard, iniciaré la gelorper retrobar el llom de l'antiga empenta.Esborro el senyal de l'alé a les branques,el perfum humitejat de la meva ombra rentada.
Enlloc, reflectit en tants brolls de fonts
incògnites dubto constantment i em nego deguardar el silenci clos a la resplandor;que l'òliba és prop, entre els miralls delspassadissos a ciutat, a l'aguait de
l'agossarada avançada del meu cos.Impotent, em fuig el mot esmicolat dels llavisllindars enllà al fons de l'esgotament.
Allunyat d'aquest sorral restarà el veleixut de la claror sense temps.
Lluny d'aquest esguard descalç i ufanóscreuaré la darrera cruïlla i m'enfonsaré perdent
l'equilibri al bosc de columnes del temps més vell.
Moriré ignorant la drecera del cimsobre la mar plena escurada de boires
Josep Igual (1987:33). Treva d'hivern
(il·lustració generada amb chatgpt)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada