Les imatges són un recull del que ha anat capturant la sra. Coixet durant els viatges que ha fet al Japó. La col·lecció constava de 60 fotografies i 20 collages, que estaven a la venda a partir de 140€; uns dies abans, les fotografies van estar exposades i s'acompanyaven de diverses projeccions de pel·lícules japoneses de la col·lecció privada d’aquesta directora.
La venda d’aquestes fotografies contribuiran a la rehabilitació d’una escola a Sendai, una de les ciutats més afectades per la catàstrofe. Només el primer dia, es van vendre 64 fotografies i van recollir 8.000€.... la sra. Coixet és solidària!
13 comentaris:
m'encanta, llàstima que la nostra economia no es pot permetre una serie com aquestes.
La Sra. Coixet té molts diners, i és el mínim que pot fer.
(estic revolucionària)
no és ser revolucionari... és ser just! ella ho pot fer! sí, Pau, això i viatjar on vulgui per a fer una fantàstic reportatge ....
Sí, també és cert que n'hi ha que en tenen molts i no fan res... i la sra. Coixet diu que el seu aeroport preferit és el de Copenhaguen :) Jo de fet me la vaig trobar a l'aeroport de Copenhagen caminant per un passadís les dues soletes ella i jo. I nooooo no li vaig dor res mecasumlolla.
Les dues soles en un aeroport, Carol? i no li vas dir res? ostres, això s'ha d'aprofitar, dona! Segur que la Polita l'hagués 'atacat' (en respecte, eh? això sempre!)... jo tot i mitòman com sóc em costa creuar la barrera de la vergonya i dir quelcom... molts cops és la Nur qui trenca el gel per mi, ella té més jeta! (je,je,je,je, ai, com em llegeixi! :P )
Com es presenta per aquí dalt Sant Joan?
jajajajaja!
sí, ciertamente, la polita hauria atacat: "sra. coixet, tinc un amic que és molt fan seu", i li hauria demanat un autògraf i m'hi hauria fet una foto per ensenyar-te-la. i tant que sí!!!
És que a mi em sembla un ataca a la privacitat de les persones molt bèstia, no és vergonya, però jo no ho faria suposo que perquè sóc una mica antisocial amb les persones que no conec, i suposo que deuen estar fins als collons d'haver de firmar autògrafs i parides vàries, no?
Jo tb ho considero un atac a la seva intimitat, però quan se que al xavier li fa molta il.lusió, la vergonya, i la poca vergonya em marxa!!!
jo considero un atac a la intimitat d'algú si, per exemple, em trobo la coixet en un bar o, vale, a l'aeroport, entenc que és un moment en què no hauria d'incordiar. ara, si em trobo la coixet en una presentació d'una pel·lícula d'un festival i jo hi he anat... què voleu que us digui, aquí no em sembla cap atac a la intimitat. és com anar a un concert i voler saludar els músics, o anar a veure una obra de teatre i voler felicitar els actors. una cosa és parlar-hi en el seu lloc de feina, després que hagin actuat o que hagin promocionat el que sigui que promocionen (un disc, una peli, un llibre), i una altra és parlar-hi quan, pobrets, estan prenent un cafè i potser no tenen ganes de fans. no sé, jo ho veig així.
pues tienen buena pinta esas 6...
Així m'agrada Polita, defensant la seva part de fan fatal!!! Jo, insisteixo per vergonya que sinó .... penso que el 'personatge famòs' en qüestió també té la llibertat de no acceptar el elogis o el contacte i 'passar del tema' (a no sé que et trobis a la fan despullada dins del llit de l'hotel... que llavors sí que és una situació incòmoda, sí! :S )
home... :-)
a veure, que quan t'apropes a algú és perquè t'agrada MOLT (digo jo, vaja), no perquè sí. jo si em trobo el cabano de "física o química" no li diré res, però me'l miraré, el reconeixeré i mira, l'hauré vist. ara, si vaig a un concert d'antònia font o me'n vaig a santiago a veure el tosar, doncs trobo que potser és maco i tot agrair-los el que fan, perquè el que fan aquest parell, almenys a mi, em dóna molta vida i molt bon rotllo. i m'emociona. i a tots ens agrada que ens diguin que fem bé la feina, quan la fem, siguem famosos o no, oi? el que passa és que t'ho acostumen a dir més quan ets famós. ;-)
En això tens raó Polita si està treballant se'l pot atacar, jo em referia a un bar, i tot això!!
Publica un comentari a l'entrada