Promocionat per la seva pàgina oficial, ahir va envair la xarxa el nou clip de Manel posant imatges a una de les millors cançons del seu darrer (i aplaudit i valorat i reconegut) treball: Benvolgut.
Ja ha passat prou temps i ja hem escoltat les suficients tres-cents vegades les 10 milles per veure una bona armadura, com per a fer-ne valoracions més sosegades i analítiques després de l'emoció desbordant (i un punt histèrica) de saber que aquests xicots presentaven un nou treball. Els gendres que tota bona mare voldria per a la seva filla, els de la correcció lingüística, els de les bones maneres, els de l'aspecte tradicional, els del directe calmat, soso i educat confirmaven que són un grup de referència musical a Catalunya.
Doncs bé, amics i amigues, ho hem de dir, aquests nois s'han deixat d'aires lúdico-festius per a llençar-se directament a la literatura, i a la literatura de la críptica. És cert, el seu nou disc és musicalment superior a l'anterior: amb una línia rítmica original, en moltes peces; amb una participació d'instruments contundent i apoteòsica, en d'altres... però les lletres ens sonen a madures, a difícils, a rebuscades. "Millor!" diran alguns, un repte per als/les oients encantats/des de descobrir tot allò que s'amaga en les seves històries de pocs minuts... dieu-me simple, però m'agrada identificar allò que intenten explicar-me i en aquest darrer disc dels Manel en tinc una feinada! i el cas de Benvolgut, n'és un clar exemple.
El primer cop que la vaig escoltar vaig començar a divagar amb la possibilitat de que ens estigués parlant d'un xicot que, tot sortint de l'armari, ens mostra els seus sentiments envers l'objecte del seu desig: el seu amic... tot repassant-nos les seves relacions i les relacions de l'altre ens obria l'ànima per a explicar-nos la pena de no haver-se atrevit a donar mai el pas de l'aproximació... sí, sí, estic fatal -pensareu- però és el que vaig pensar en escoltar-la, què voleu! I, estic convençut, que aquestes empanades mentals me les podria fer en cada una de les cançons (perquè El Gran Salt, ¡otra que tal!) ... i ara van i ens presenten el vídeo Benvolgut i ... Oh! què significa això? vídeo molt ben editat, molt ben muntat, espectacularment fotografiat i, fins i tot, ben interpretat... però, de què ens parlen? algú o alguna m'ho pot explicar?... no em direu que això no és ser críptic! què pinta el nen que els acompanya? fan ironia sobre possibles discussions dins del grup? i l'indumentària lleugerament Kill Bill de Guillem?... ho sento, no entenc res !!
11 comentaris:
home, el vídeo mola! m'agrada veure'ls aquesta faceta d'emprenyats i mala llet, i és molt cinematogràfic. que hi ha tornat a posar cullerada el sr. pastor? però té raó: per mi, tampoc no acompanya gens la cançó, grandíssima cançó! el nivell d'"aniversari", amb aquella meravella de videoclip és superior, sens dubte. allí sí que quan escoltes la cançó, te'n vas directament al vídeo, al biel duran grimpant pels plecs del vestit, a la platja imaginària... però quan escolti "benvolgut", crec que seguiré amb la meua pròpia pel·lícula.
ara, he de dir que amb aquests xavals estic entrant a la perillosa fase de devoció incondicional i ja m'és igual si un dia els pega per fer un videoclip tirant-se pets!
i ciutadà, m'ha encantat la seva interpretació de la cançó!!! la compro!!! :) és una sensació inicial o encara la manté?
per cert, m'ha agradat molt aquest post! m'agrada quan opina així, tan obertament... ;)
bon dia, benvolgut!!! ;)
Bon dia Sr. K!!!
El primer que varem pensar nosaltres és d'una família en la que la parella comença a sortir massa joves, bé un fill massa aviat i al final es donen compte que no estant bé junts i es separen igual de joves, però deixant una "amistat" que volen ensenyar a aquest fill, que es dóna compte de tot, i que no dura gaire... fins i tot, vam anar una mica més enllà, i al no saber la història personal de cap dels components, vam imaginar-nos que potser era la història d'algun d'ells!! Imaginació al poder!!!
També haig de dir que el videoclip m'ha trastocat una mica, no entenc massa res, però.. anant una mica més enllà, podria ser "una mica" l'abans d'aniversari? com si anessin a la festa? i s'han perdut en el bosc on hi ha en Biel i la noia de l'aniversari... ja que treuen espases com la que en Bien fa caure l'home de l'armadura.. uff!!!
L'únic que puc dir: brillant cançó!!
a mi la cançó m'agrada molt, però el vídeo... no sé, no m'ha dit gaire res. el de l'aniversari m'agrada molt, en canvi.
Ciutadà K, estic molt d'acord amb tot lo que dius. On són aquelles lletres senzilles del primer disc que quedaven gravades a la primera? Vaig tardar molt a descobrir de que anaven cançons com Benvolgut o Aniversari (sort des videoclip! :P) I el gran salt, un gran misteri... l'altre dia em van comentar com a possible interpretació prendre una decisió important en sa vida "fer un gran salt, teniem por mirant abaix..."
I el video de Benvolgut, un altre gran misteri!!!
Salutacions!
doncs a mi em passa una mica com a pati di fusa... m'és ben igual que facin un videoclip tirant-se pets, però per motius diferents a la primera. La veritat, com ciutadà K ja sap, Manel no són sant de la meva devoció. Trobo que en aquest disc, a més han perdut frescura, i estic d'acord en què està bé saber de què ens parlen les lletres d'aquest i de qualsevol altre grup.
No seria honesta, per això, de no reconèixer que en aquest segon disc, hi ha una petita perla (tant de lletra, cançó com vídeo), que és aniversari.És de justícia salvar-la davant de la resta del treball.
Trobo que davant tanta devoció cega per Manel...que aquest vídeo sigui un gerro d'aigua freda... refresca una mica, no?
- Pati: Aquest clip l'ha dirigit Sergi Pérez (que ja fèu Dona Estrangera), mot cinematògrafic i ben fet, però millor quedar-nos en la nostra pel·lícula, cert! No era molt fan però aquest posat entre hieràtic i sobrat em crispa una mica... celebro que li agradi, però opinar així, tan obertament vol temps, eh? :S
- Vane: Bueno, veig que no sóc l'únic perdut... la seva interpretació tampoc està mal, eh? i el lligam entre aquest i Aniversari, brutal!! Brillant, sí!
- Polita: molt millor aniversari on vas a parar!
- Djxesc: Caram està d'acord amb vosté m'afalaga, el tinc per una persona amb bon criteri musical :D
Si interpretem fer un salt com una infidelitat de la parella? Gràcies per la visita!
- Eva: Vosté sempre tan críica, ara repartirà aigua freda als fans...amb aquesta calor ja va bé, ja! je,je,je,je. Aniversari és una perla, per El Gran Salt em té molt pillat a mi, eh?
Jo crec que aquesta canço tracta de la lluita de l'EGO masculí, crec que el nen representa , això el nen, que tenen tots a dintre, i que el porten amunt i avall, però que de tan en tant els surt aquesta part de lluita, i de competició masculina, i aquí ha sortit!!!
M'explico???
t'expliques, nur! ;) i jo també hi veig una mica això... o ni tant tampoc. per mi és un simple divertimento o fins i tot una autoparòdia. no hi sé burxar més endins. em resulta agradable visualment i ja està.
mira eva, tornem a coincidir! ;) jo només en destaco una també, de l'últim disc... però negativament: la de "deixa-la, toni, deixa-la". una xorrada de cançó, avorrida i un desencert que "canta" com una almeja dins d'un disc que a mi em té enamorada. :) devoció sí, però cega no, eh? ;)
Sí, Nur, t'expliques molt bé i aquesta nova interpretació també quadra; de fet, el nen no comparteix massa pla amb la resta, no sembla real...
Però també ens podem quedar en que "és agradale visualment i ja està"... totalment d'acord en vosté, Patri, la pitjor cançó és la que anomena: i la barreja musical d'havanera i so dixieland més que ser original és una 'pastitxada' infumable!!!
Està bé no cegar-nos, eh? :P
La meva amiga Angels, ens va explicar un altra teoria que ens va encantar, era que tots els ex, estaven junts a la furgo, i fins i tot el nen era el primer ex!!!! Genial!!!!
Publica un comentari a l'entrada