El sr. Stanislaw Lem és un dels escriptors polonesos imprescindibles de la literatura de ciència-ficció -autor de Ciberiada i Solaris, per exemple); pioner a l’hora de parlar-nos d’una vida futura plena de robots i altres panorames totalment distòpics del què ens espera als éssers humans en el futur. Com sempre en la ciència-ficció, es tracta d’excuses per a parlar-nos de les relacions de poder o les relacions humanes i sempre des d'una clara ironia i, a voltes, fins i tot humor.
La companyia de teatre Teatr Biuro Podrózy (Polònia) –amb 23 anys d’història- ha recollit diferents textos del seu compatriota i l’han transformat en obra de teatre. Aquest fet ja és original: poca literatura de ciència-ficció s’ha convertit en obra de teatre; de fet, si no m'equivoco, jo diria que no existeix l’etiqueta ‘teatre de ciència-ficció’, terreny aquest reservat per al cinema, on la possibilitat de mostrar efectes especials i visuals és més viable.
Planeta Lem, és una obra en la que ens parlen d’un humans destralers i obesos (de l’estil dels de Wall-E de Pixar) que estan dominats pels robots i les màquines; l’elevat nivell de mandra i inactivitat de la humanitat els ha portat a transpassar a les màquines tota la seva autonomia: elles els cuiden, els fan la vida més fàcil... i els humans són feliços en la seva manca de llibertat. En aquell panorama arriba un humà del nostre temps per a fer-los obrir els ulls ... (com Neo a Matrix, vamos!) i fer-los veure que el seu destí no el poden deixar en les atentes i amables mans robòtiques... però, està preparada la Humanitat per a aquest desvetllament?.Planeta Lem ha estat representat en poques ciutats del mòn i Madrid fou una d’elles.
La companyia de teatre Teatr Biuro Podrózy (Polònia) –amb 23 anys d’història- ha recollit diferents textos del seu compatriota i l’han transformat en obra de teatre. Aquest fet ja és original: poca literatura de ciència-ficció s’ha convertit en obra de teatre; de fet, si no m'equivoco, jo diria que no existeix l’etiqueta ‘teatre de ciència-ficció’, terreny aquest reservat per al cinema, on la possibilitat de mostrar efectes especials i visuals és més viable.
Planeta Lem, és una obra en la que ens parlen d’un humans destralers i obesos (de l’estil dels de Wall-E de Pixar) que estan dominats pels robots i les màquines; l’elevat nivell de mandra i inactivitat de la humanitat els ha portat a transpassar a les màquines tota la seva autonomia: elles els cuiden, els fan la vida més fàcil... i els humans són feliços en la seva manca de llibertat. En aquell panorama arriba un humà del nostre temps per a fer-los obrir els ulls ... (com Neo a Matrix, vamos!) i fer-los veure que el seu destí no el poden deixar en les atentes i amables mans robòtiques... però, està preparada la Humanitat per a aquest desvetllament?.Planeta Lem ha estat representat en poques ciutats del mòn i Madrid fou una d’elles. L’univers literari del sr. Lem puja a l’escenari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada