El sr. Jesse Eisenberg sembla ser que és quelcom més que l'actor sempre pròxim als personatges neuròtics, atabalats i perduts. Aquell que brodà la encarnació a la pantalla del sr. Mark Zuckerberg (a La Red Social) i que no va acabar de convèncer com a Lex Luthor del darrer Superman vs. Batman vol ser quelcom més que un simple actor.
El sr. Eisenberg ha tingut tota la vida admiració pel sr. Woody Allen i la seva educació ha estat pròxima, Eisenberg ha nascut al barri de Queens de Nova York, fill de professor universitari d'origen jueu. El 2012 va formar part del repartiment de A Roma con Amor, fent d'alter ego -encertat- del sr. Allen. En el nou film del director: Café Society -a punt d'estrenar-se- també hi és present, en un paper que el mateix Allen reconeix que hagués interpretat ell si fos més jove.
En un intent per emular al mestre el sr. Jesse Eisenberg ara ha escrit un llibre, a l'igual que ha fet Woody Allen en diverses ocasions: llibres de relats breus, marcadament còmics, sovint amb tocs surreals. Les dots còmiques d'Eisenberg són evidents si repassem la seva trajectòria cinematogràfica i el seu primer llibre així ho evidencia: El besugo me da hipo y otras historias, sugerrent títol on hi podem trobar, per exemple, les 5 primeres converses telefòniques d'Alexander Graham Bell després d'inventar el telèfon, una conversa de l'autor amb Jesús o un noi amb incontinència verbal que intenta lligar en un bar... són algunes de les històries que podem trobar en el llibre i en les que la presència de psiquiatres, d'inseguretats o la incomuniació són temes recurrents, com en el mestre Allen.
Les històries que podem trobar en el llibre són -segons el propi autor- fruit de la seva vida neuròtica. Ell mateix ha reconegut que pateix un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) que li fa no trepitjar les esquerdes, mossegar-se les ungles o tocar-se la punta dels dits de forma estranya.... personatge i realitat es confonen com en el cas del sr. Allen.
I els punts en comú encara no han acabat, a l'igual que el veterà director Eisenberg escriu una columna periòdica en un diari, ha escrit obres de teatre i es va atrevir a dedicar-li un guió quan era jove i fer-li arribar.
De moment, però, la crítica literària no ha estat massa amable amb el debut literari del sr. Eisenberg i han manifestat que encara li queda molt per a aprendre del mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada