D'ON TREUS EL TEMPS?

La concepció d'aquest llibre parteix de l'experiència vital i d'un lectura. El model literari que el va iniciar va ser Espècies d'espais de Georges Perec, un punt de partida insuperable del qual després m'he desviat. Com és sabut, Perec hi explora diversos espais, cada cop més amplis: la pàgina, el llit, l'habitació, l'apartament... fins a Europa, el món o l'espai. El seu és un inventari que no exclou la invenció, i la primera idea que vaig tenir va ser explorar les possibilitats de fer la mateixa operació amb el temps. Vaig arribar a pensar un índex que començava amb l'ara, un instant, la nit, un cap de setmana... i anava fins a la vida laboral, un segle o la història. El programa era atractiu, però l'experiència vital me'n va apartar.

En va ser la primera culpable una pregunta recurrent, cada cop més carregosa, provocada per la meva propensió a la hiperactivitat: "Però tu d'on treus el temps?". Dita en àmbits molt diferents, de vegades amb educació exquisida, a voltes escopida com un retret. Pronunciada des de l'admiració i des de l'animadversió, molt fàcil de detectar en cara que no tinguis a mà cap rabiòmetre. No sé pas d'on treus el temps, et diuen. I tu sents la fragància de la floreta o esquives la trajectòria de la fètida pedra. Intentar respondre aquesta enutjosa pregunta em va desviar del programa perequià. 

Però abans de renunciar a plantar temporalitzadors als meravellosos capítols d'Espècies d'espais, la pulsió de l'escriptura ja passava pel temps. Hi era des del meu primer text literari, i segurament hi serà sempre, però va prendre forma mental amb els meus fills. Molta gent pren consiència del pas del temps quan procrea i, sobtadament, comença a assistir a l'extraordinari espectacle de la creixença dels seus descendents. No cal insistir-hi gaire: els fills són uns referents temporals de carns i ossos que ens marquen el pas del temps d'una manera tan joiosa com cruel. La renovació de l'espècie és, també, una recreació nostra que ens fa adonar-nos del deteriorament inexorable del model original. En el meu cas, la paternitat no s'ha limitat a aportar-me la constatació de l'envelliment, sinó que m'ha mostrat d'una manera molt flagrant la importància dels bioritmes.

Màrius Serra (2017:57-58). 

D'on trec el temps