El consell que dono als cineastes joves que m'ho pregunten és sempre: arremangueu-vos. No mireu amunt. Treballeu. Passeu-vos-ho bé treballant. Si no us ho passeu bé, canvieu de feina. No us deixeu guiar pels altres. Vosaltres sabeu què és divertit i l'objectiu que us heu fixat. Amb això ja en teniu prou. Sabeu què voleu aconseguir, proveu de portar-ho a terme. Tan senzill com això. Jutgeu vosaltres mateixos el resultat. Sabeu si heu fet la pel·lícula que teníeu en ment quan la vau començar. Si l'heu feta, fantàstic, gaudiu de l'escalforeta que dona haver aconseguit el que et proposaves, piqueu-vos l'ullet al mirall i continueu endavant. Si heu punxat per culpa vostra, apreneu-ne el que pugueu, cosa que en una activitat artística rares vegades s'aconsegueix, i proveu fer-ho millor la pròxima vegada. El fet que Com va això, gateta? fos un gran èxit no implica que me'n senti menys avergonyit. I, malgrat tot, amb una pel·lícula com Records, que no va ser gaire ben rebuda, vaig tenir la sensació que havia aconseguit alguna cosa important. El que vull dir és que la diversió és en l'acte de treballar. La resta són bajanades o xerrameca; pots triar. Jo crec que prefereixo dir xerrameca.
Woody Allen (2020: 203-204). A propòsit de no res. Autobiografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada