Que els cinemes (en particular) i la cultura (en general) estan fortament afectades per la pandèmia és un fet (i què no ho està?, afegiria jo). Per experiència pròpia, us asseguro que intentar programar un festival de cinema en aquestes condicionsn no és feina fàcil. Els festivals han hagut de recòrrer a la modalitat on line per poder tirar endavant i alguns han optat per experiències realment innovadores.
El primer cop que vaig rebre la notícia, fou d'un amic que m'envià un whats amb el link de la notícia tot afegint: "al llegir la següent notícia, no he pogut evitar pensar en qui seria el millor candidat"... òbviament, es referia a mi. Perquè tinc la Vida una mica complicada (plena de nens/a i tal) perquè sinó, era per rumiar-s'ho seriosament.
Es tracta del Festival de Gotemburg que davant de la dificultat de realitzar el festival de forma presencial ha optat per fer-lo en streaming però oferir nomes a 1 persona la possiblitat de veure tota la programació mitjançant un procès de selecció d'entre totes les candidatures enviades. La proposta era enviar a aquesta persones 7 dies en una petita illa deserta (Hamneskär), amb totes les comoditats d'alimentació i descans però sense contacte amb l'exterior. Segons els organitzadors, "la seva única companyia seria el soroll del mar i les pel·lícules del festival"; aquestes eren les indicacions: veure les 60 pel·lícules del festival i fer un videoblog de l'experiència. Hem de dir que cada any s'hi programaven unes 400 pelis.
El sr. Jonas Holmberg, director artístic del festival, va destacar que la persona que seleccionaria seria una entusiasta del cinema i hauria d'estar preparada a aguantar la solitud.
El Festival va tenir lloc del 29 de gener a aquest dilluns 08 de febrer. La 44ena. edició es realitzà per primer cop on line mentre nomes 1 persona veia tota la programació en projecció presencial.
A l'experiència li han posat títol: 'The isolated cinema' (el cinema aillat) i s'hi van rebre 12.000 sol·licituds de 40 països del món i la persona escollida fou Lisa Enroth, una enfermera de 41 anys de l'hospitalde Skovde, que va viure en primera línia l'impacte de la Covid19. Va ser portada en barca fins a l'illa i allotjada en l'única casa que hi ha: l'antiga residència dels treballadors del far; aquest habitatge l'han convertit en un petit hotel.
Això sí que és una experiència immersiva en el cinema...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada