MARE I FILLA
Ella t'està mirant i et sent seguradarrere el teu somrís. Veu com agafesamb lentitud la tassa de cafè,la calma al te balder pijama blancen fullejar el diari del matí.La seva pau és un reflex de tu,que li has permès tenir els primers recordsen el cantó tranquil d'aquesta casa.Et mira amb avidesa adolescent,però no sap que, si se sent segura,és perquè no li parles de l'armarique no goses endreçar,ni del disc que et fa por tornar a sentir,ni de les cartes que no pots cremar.Potser, en tornar una nit, s'adonaràon comença la calma del matí,quin fons té de renúncia a vegades,i de derrota sempre, aquesta pau.
Joan Margarit (1993). Els motius del llop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada